publicat per
www.capgros.com
14 abril de 2014
Salva Fernàndez
fotos R.Gallofré
Els taronges dominen, acaben patint davant la reacció del
Platges de Mataró però s'emporten el triomf enmig d'un Josep Mora ple
Platges de Mataró 72-75 Auto Net&Oil
Platges de Mataró: Rafa Prats (3), Naxo Ariño (21), David
Romero (6), Ferran Tardío (7), Marc Coll (10); Paco Hernández (4), Jordi Serra,
Sergi Ventura (7), Robert Crawfort (14).
Auto Net&Oil Boet Mataró: Marc Hermoso (17), Marc Rubio
(17), Carles Canals (15), Albert Llanos (5), Joan Carceller (10); Quim Franch
(3), Vaca (2), Joan Navarro (3), David Rodríguez (3)
Un esdeveniment mataroní dins de l'esport local envejable.
Platges de Mataró i Auto Net&Oil Boet jugaven el derbi local de la segona
volta al Josep Mora, i més enllà del resultat, qui en va sortir guanyant és el
bàsquet de la ciutat. Exemplars els jugadors a pista, partit lluït i amb
alternatives i dues aficions que a banda d'omplir el Mora, es van dedicar a
animar als seus. I ja està. Sobre la pista, el Boet va assaltar el palau del
seu veí gràcies a Carles Canals, jugador
que va demostrar estar un esglaó per sobre de la resta de jugadors dels dos
equips -acabi amb millors o pitjors estadístiques que la resta-, i també a que a l'hora de repartir els errors
dels últims instants, en va sortir millor parat. El resultat de 72-75, en tot
cas, deixa els dos conjunts allà on estaven: el Boet empatat amb el quart lloc
però sense desenganxar-se dels seus rivals i el Mataró, fora de la promoció de
descens gràcies a les derrotes dels seus perseguidors.
Canals desfà la igualtat.
El primer quart va servir de tempteig entre els dos
conjunts. El Mataró va veure com després d'anotar, el Boet feia sis punts amb
certa facilitat, però Natxo Ariño -endolladíssim- es va encarregar amb cinc
punts consecutius d'ajustar el marcador. Després de diverses errades, Prats va
aixecar el Mora amb un triple que va tenir resposta immediata de Rubio. Quan
semblava que tot acabaria ajustat (12-13), va aparèixer Canals. Assistència màgica
per fer el 12-16, triple després d'una finta i, en anotar el Mataró, un altre
triple estratosfèric a tres segons per acabar el quart: 14-19.
Sergi Ventura i Marc Coll frenen l'encert visitant.
En el segon període, el Boet va fer gala de la seva anarquia
en atac. L'equip funciona moltes vegades com si fos un partit de videojoc, on
encara que guanyis de cinc o sis punts, intentes un triple precipitat a l'inici
de la possessió "perquè sí", perquè potser entra. I això té a vegades
coses dolentes, com un inici erràtic que va aprofitar Paco Hernández per fer
els seus únics quatre punts de manera consecutiva (18-19). Fins i tot el
Platges es va posar per davant 20-19, però duraria poc. L'altra cara de la
moneda d'aquesta certa anarquia -i confiança en el talent individual- és que
quan surt bé, les ratxes són imparables. I això va passar amb el Boet, que en
un parell de rebots ofensius i un triple de David Rodríguez van obrir marcador
fins el 21-26. Hermoso, esplèndid diumenge (17 punts) va començar a aparèixer,
i Canals també feia de les seves. Entre els dos, l'equip marxava de nou. Sergi
Ventura va ser el primer del Platges a reaccionar, amb internades
impressionants i diversos punts consecutius fins el 27-32. Seria ell i Marc
Coll, vital sota cistella, qui mantindrien viu al Mataró quan pitjor ho
passava: 31-36 al descans.
El Boet, a punt de provocar un KO tècnic al rival.
L'inici del tercer quart va ser demolidor. Triple del Boet,
triple de Canals i robatori de pilota del mateix jugador, que assisteix a Hermoso
per consumar el màxim avantatge: 13 punts (31-44).El Platges va reaccionar a temps amb diverses cistelles
seguides, entre elles un espectacular halley-hoop transformat per Tardío, però
el Boet tenia el canell fi i aprofitava alguns tirs precipitats dels locals.
Els darrers minuts van ser del Boet, que van mantenir el coixí de punts i
semblaven haver matat ja el matx: 43-54.
El Platges treu el seu geni i remunta, però el Boet aguanta.
El Platges de Mataró va sortir a tomba oberta i va clavar un
parcial de 8-0 que els posava dins del partit. Robert Crawfort, poc encertat
fins el moment, va entrar en calor i va destapar-se amb un triple que va fer
embogir el Mora. Amb 50-54 els visitants van frenar el cop amb dues cistelles
consecutives, però es veia que la dinàmica havia canviat. Un 2+1 d'Ariño ho
ajustava tot (53-55) i el Boet respirava gràcies a jugades puntuals. Amb 55-60,
Crawfort feia un altre triple màgic, el Boet tornava a escapar-se i Tardío
anotava el seu primer i únic triple: 61-62. El Boet estava grogui, i després
d'anotar un tir lliure, Naxo Ariño seguia on-fire empatava el matx a 63. Aquí
va venir la jugada del partit. Ataca el Boet i Crawfort talla una passada. Se'n
va sol a cistella i davant un defensa visitant destrossa l'anella amb una esmaixada
tant potent com espectacular (foto 2). 65-63 i una pressió ambiental del Mora
enorme pels visitants.
Guanya el que menys falla.
Els últims minuts van ser d'infart. Hermoso empatava pel
Boet i Airño tornava a posar per davant un Platges de Mataró que creia en la
victòria. Però va aparèixer Rubio, que enmig de la pressió del Palau es va
marcar un triple increïble que va silenciar la pista (67-68). El Boet es va
escapar mínimament, 67-70, i després va tornar a fer com aquell que juga a un
videojoc. Enlloc de mantenir possessió llarga i buscar el bàsquet amb cap
(69-70), es va precipitar en un triple innecessari que acabaria amb contracop i
71-70. Quedaven uns 40 segons, i de nou se la va tornar a jugar. Després del
temps mort, triple precipitat, però el rebot el va recollir Rubio entre dos
rivals i va provocar un 2+1. 71-73 i 21 segons. Crawfort va tenir lliures, en
va anotar un (després que l'àrbitre fes repetir el primer tir que havia fallat)
i va fallar l'altra, i allà es va acabar el matx. Amb 72-73 Rubio va anotar dos
lliures i va deixar-ho tot sentenciat 72-75.
.jpg)
