Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fundació cabanyes mataró. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fundació cabanyes mataró. Mostrar tots els missatges

divendres, 29 de novembre del 2024

El Club bàsquet Mataró Esportiva Somgrocs i Sala Cabanyes associació teatral inicien una nova etapa.


La setmana passada vàrem signar els documents que fan la Unió Esportiva Mataró i Sala Cabanyes entitats independents del Centre Catòlic de Mataró. 
Benvinguts Club bàsquet Mataró Esportiva Somgrocs i Sala Cabanyes associació teatral.
Des del Centre Catòlic de Mataró us desitgem molta sort i encerts.

dimarts, 1 d’octubre del 2024

Ja tenim en marxa la plataforma salva escales!!!




Aquesta instal·lació forma part de les actuacions de millora de l’accessibilitat als espais públics del Centre Catòlic de Mataró. El seu cost és finançat per una part pel Patronat de la Sagrada Família de Mataró i per l’altre amb una subvenció atorgada per la Generalitat de Catalunya, Oficina de Suport a la Iniciativa Cultura (OSIC) i la Junta d’Herències.










dimecres, 30 de novembre del 2022

Festa del Voluntariat

 

relacions.institucionals@ajmataro.cat

L’alcalde de Mataró, David Bote Paz,

 

es complau a convidar-vos a la Festa del Voluntariat, com a reconeixement i agraïment públic a les persones que participen en projectes de voluntariat a la nostra ciutat, i al lliurament de la segona edició dels Premis Fem Mataró 2030, que tenen com a objectiu reconèixer i potenciar iniciatives d’innovació social impulsades per les entitats de Mataró.

 

L’acte se celebrarà dimecres 30 de novembre, a les 19 h, al Cafè Nou, (La Riera, 123).

 

Mataró, novembre de 2022

Facebook
Twitter
Website

dilluns, 24 d’octubre del 2022

Conferència institucional 82è aniversari de l'afusellament de Lluís Companys

L'alcalde de Mataró, David Bote Paz,

es complau a convidar-vos a l'acte acadèmic amb motiu de la commemoració del 82è aniversari de l'afusellament de Lluís Companys, en el decurs del qual el Dr. Albert Balcells, historiador i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, impartirà la conferència L'intent del president Companys d'aturar la guerra amb un armistici.
 
L'acte se celebrarà dilluns 24 d'octubre, a les 19 h, al Saló de Sessions de l'Ajuntament (c. La Riera, 48).

Mataró, octubre de 2022
Facebook
Twitter
Website


dissabte, 15 d’octubre del 2022

82è aniversari de l'afusellament de Lluís Companys


dilluns, 26 de setembre del 2022

Acte oficial d'atorgament del títol de Filla Adoptiva de la Ciutat de Mataró a la Sra. Consol Nogueras

 

L'alcalde de Mataró, David Bote Paz,

es complau a convidar-vos a l’acte oficial d’atorgament del títol de Filla Adoptiva de la Ciutat de Mataró a la Sra. Consol Nogueras (Argentona, 1882 - Corenc, 1951), concedit per l’Ajuntament de Mataró el 3 de març de 2022.


L’acte tindrà lloc el dilluns 26 de setembre, a les 19 h, al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Mataró (La Riera, 48).

 

Donat l'aforament del Saló, cal fer inscripció prèvia enviant un correu electrònic a protocol@ajmataro.cat o trucant al telèfon 93.758.21.10 de 9 a 14 h.

 

Mataró, setembre de 2022

Equipament accessible
Facebook
Twitter
Website

dijous, 22 de setembre del 2022

Obituari. Ens ha deixat la Maria Carme Prat

Informar-vos que ens ha deixat la nostra companya M. Carme Prat Cerdà, durant molts anys ha compartit escenari i ha format part del grup d'acomodació.

La sala de vetlla s'obrirà divendres, dia 23 de setembre de les 15,30 hores, i la cerimònia de comiat tindrà lloc a les 17,30 hores al Tanatori de Mataró.

Descansi en Pau

dilluns, 1 d’agost del 2022

Obituari

Ens ha deixat la Sra. Àngela Tudela i Roy, germana del nostre company Quim Tudela i Roy.
La vetlla finalitzarà avui a les 13,00 hores al tanatori de Mataró, Sala 19
La cerimònia de comiat serà avui a la tarda a les 16 hores a l'Ermita de Sant Simó de Mataró.
Descansi en pau



dimarts, 26 de juliol del 2022

Obituari

Ens ha deixat la Sra. Guadalupe Tejero, mare del Pedro Sánchez Tejero.
La sala de vetlla els dies 26 tot el dia i 27 fins les 11 del mati
La cerimònia de comiat demà dimecres, dia 27 de juliol, a les 11 hores al Tanatori de Mataró.
Descansi en Pau

Obituari

Informar-vos que aquest dissabte al vespre ens va deixar de forma sobtada en Ferran Sans Muñoz, germà del David Sans company de Sala Cabanyes

Avui,  dimarts 26, a partir de les 9 del matí hi haurà la vetlla al Tanatori de Mataró i el comiat serà avui mateix a les 12 del migdia al mateix tanatori.

Volen enviar una forta abraçada a tota la família.

diumenge, 12 de juny del 2022

Inauguració de l'escultura Memorial Covid-19

 

relacions.institucionals@ajmataro.cat
L'alcalde de Mataró, David Bote Paz,

es complau a convidar-vos a la inauguració de l'escultura Memorial Covid-19, en record a les víctimes i en reconeixement de les persones que van contribuir a fer front la Covid-19.

L’acte tindrà lloc el diumenge 12 de juny, a les 11 h, al Parc Central (carrer dels Pirineus).

Mataró, juny de 2022
Facebook
Twitter
Website

divendres, 10 de juny del 2022

Ateneu | 9è Premi de Pintura Torres Garcia-Ciutat de Mataró

 

Els presidents de l'Associació Sant Lluc per l'Art, Sr. Antoni Luis, i de la Fundació Iluro, Sr. Pere Carles, es complauen a invitar-vos a la proclamació del veredicte del

9è PREMI DE PINTURA TORRES GARCIA-CIUTAT DE MATARÓ

L'acte, presidit per l'alcalde de Mataró, Il·lm. Sr. David Bote, comptarà amb la presència del cònsol general de l'Uruguai a Barcelona, l'Honorable Sr. Pedro Valenzuela Durand.

A continuació quedarà oberta l'exposició.

Divendres, 10 de juny de 2022, a les 19h
Ateneu Centre Cultural, La Riera 92 / Bonaire 3 - Mataró

Més informació
@Fundacioiluro
Fundacioiluro
Fundacioiluro
Fundacioiluro

divendres, 4 de desembre del 2020

MOR JOAQUIM LLORENS, EXPRESIDENT DEL CENTRE CATÒLIC DE MATARÓ

 


Joaquim Llorens va ser clau, al capdavant del Patronat de la Sagrada Família, en la resolució de l’operació del Cafè Nou
 
Joaquim Llorens Cabot, expresident de Sala Cabanyes i el Centre Catòlic, va morir a Mataró el dimarts 2 de desembre, de forma sobtada. Llorens, de 88 anys, ha estat un dels dirigents històrics de l’entitat i també presidia el Patronat de la Sagrada Família, l’entitat matriu del propi Centre Catòlic. Les exèquies se celebraran aquest divendres, dia 4, a les 10:00h del matí a Sant Josep.
 
Joaquim Llorens és una persona sense la qual no es pot entendre el que ha estat durant les darrers dècades tota l’activitat del Centre Catòlic, i per tant també tot el que és en l’actualitat. Mataroní de cap a peus i membre de Sala Cabanyes, on va pujar a l’escenari i va fer-hi tots els papers de l’auca, forma part d’una nissaga d’intèrprets de diverses generacions, pare de la també expresidenta de la Sala Imma Llorens i avi de l’actriu Clara De Ramon, per exemple. Sempre s’ha mantingut vinculat a tota l’activitat teatral, educativa i social a l’entorn del Centre Catòlic de Mataró.
 
El gran valedor de l’escola Balmes
Llorens era un dels màxims responsables de l’escola Balmes, en la que havia cursat estudis de petit (a l’antiga escola de Cal Senyor Benet) i se’l considera un dels responsables directes del manteniment i renovació de l’aposta per mantenir aquest centre concertat com una de les potes essencials del Centre Catòlic de Mataró. Llorens va ser l’artífex de cuidar el centre i mantenir-hi l’esperit d’atenció a gent humil que hi havia viscut d’alumne.
 
Paper clau en l’operació del Cafè Nou
Llorens també va ser una de les signatures que van segellar l’acord del Cafè Nou, que permetia resoldre a nivell de ciutat l’embolic històric del patrimoni de les antigues cooperatives que era propietat del Centre Catòlic. Com a President del Patronat de la Sagrada Família, l’entitat matriu del Centre que reuneix precisament als exmandataris d’aquest, Llorens va formar part de la solució a un atzucac històric i va segellar amb l’Ajuntament l’acord que va possibilitar per una banda la mobilització pública del Cafè Nou i el Pati d’aquest i a canvi, també, l’assegurança del futur de la Sala i el Centre Catòlic podent afrontar obres integrals de reforç de cobertes.
 
+ info – publicat per
www.capgros.com

dilluns, 13 de juliol del 2020

Mataró, capital d’ateneus




Tant el Centre Catòlic de Mataró (1884) com el Foment Mataroní (1904), són dos puntals no només de la cultura de la capital del Maresme, si no que també de la Federació d’Ateneus de Catalunya. En aquesta col·laboració amb la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana els situem al mapa i en repassem la història.

El Fomen i el Centre Catòlic , dues històries mataronines en paral·lel

El Foment Mataroní  es va fundar el mes de març de 1904 com una entitat jurídica per donar cobertura a un conjunt d’activitats múltiples. En aquest sentit, el patrici Melcior de Palau va deixar en testament, com a obra de caritat, el pati dels Lluïsos, que seria clau en la fundació del Patronat del Foment, i, a partir del 1910, l’entitat amplià el seu estatge llogant els locals, al carrer Nou, de l’antic Teatre Principal. Al Foment s’acolliren el Cinematògraf (1910), l’Acadèmia Musical Mariana, el Grup Montserratí d’excursionisme, el grup de teatre, l’escola nocturna i un llarg etcètera, sempre en un marc clarament tradicionalista i conservador. Influència decisiva tindria aquí la persona de Josep Colomer i Volart. Passats els temps de la Guerra Civil, bona part de les seccions del Foment van reprendre la seva línia. El cinema tingué continuïtat i es van tornar a representar els Pastorets, amb problemes interns derivats de la censura política. La secció que segurament més va reeixir en aquell conjunt complex va ser la musical, perquè, al cor masculí de sempre (l’Acadèmia Musical Mariana) s’afegí una nova coral de veus femenines (Coral Santa Cecília), amb el músic Domènec Rovira al seu davant. Rovira era deixeble del compositor barceloní Cristòfor Taltabull. L’any 1950, les Congregacions Marianes, també radicades al Foment, es fusionaren amb l’Acció Catòlica, però la precària economia de l’entitat i el mal estat del local social del carrer Nou, van desembocar en la venda del pati dels Lluïsos per poder comprar el Teatre Principal, enderrocar-lo i construir un centre de nova planta. L’operació, duta a terme entre 1965 i 1971, no va ser un camí de roses, perquè l’antic teatre era propietat de la parròquia de Santa Maria, per llegat de l’industrial Jaume Carrau, de l’any 1948, amb certes condicions que s’havien de respectar. L’abril del 1971 s’inaugurà el nou equipament. El Foment va saber estar a l’altura de les circumstàncies i, a les activitats de sempre, s’hi sumaren d’altres. Un grup de joves va treballar intensament per la recuperació de les festes populars, molt especialment de la Festa Major, les Santes, que havia caigut en la rutina de l’oficialisme. Es va fundar llavors el grup de teatre El Tramvia i s’organitzaren els primers cursets d’estiu.
A partir dels anys vuitanta, el Foment va anar adequant els seus estatuts, passant a ser una institució amb personalitat pròpia. Amb els seus alts i baixos, es va anar regularitzant l’activitat i avui s’ha convertit en l’única sala de cinema del centre de la ciutat, amb programació estable. El Foment té signat un contracte amb la Regidoria Municipal de Cultura pel que fa a la utilització i lloguer de sales. I continua acollint sessions de sarsuela, concerts simfònics o de cambra, obres de teatre, conferències i debats... convertint-se en una entitat de serveis múltiples oberta a qualsevol iniciativa.
El Cercle Catòlic, fundat el 1884, té una història paral·lela a la del Foment Mataroní. Conegut per tothom com el Círcol Catòlic d’Obrers, va ser reorganitzat el 1906 com a «associació catòlica per a l’acció social». El seu primer pas fou l’adquisició (1908) d’un local propi, a la Riera, des d’on es portarien a terme tot un munt d’activitats. En el terreny educatiu, per començar, el Círcol oferí diferents estudis i, a partir del 1934, ensenyaments diürns, a través de l’escola de «Cal Senyor Banet», regentada pel mestre Esteve Banet i Canudas. Avui l’Escola Balmes, la seva hereva, acull una línia d’Educació Infantil i de Primària. Altres seccions importants del Círcol van ser l’excursionista (1907), que es convertiria en l’Agrupació Científico-Excursionista; la mutualitat, coneguda com a Germanor (1909); l’Associació Esportiva (1927), molt centrada en el món del bàsquet; la colla sardanista L’Anella d’Or (1929), etc... En etapes posteriors a la Guerra Civil, el Círcol (al cap de poc, Centre Catòlic) obrí una Escola de Música, filial del conservatori del Liceu, amb un més que notable èxit.
Entre totes aquestes seccions, és digne de subratllar l’enorme vitalitat tinguda per l’Associació Esportiva, dedicada al bàsquet, que ha mogut centenars de nois i noies. A partir de la temporada 1995- 1996, l’entitat es fusionà amb el Club Esportiu Mataró per donar empenta i vigor a aquesta modalitat esportiva. Però si una activitat del Centre mereix una especial atenció, és la de la secció dramàtica (1916), que veié com el 1933 s’inaugurava l’edifici de nova planta, la Sala Cabanyes, en honor a Emili Cabanyes i Rabassa, que fou alcalde de la ciutat i president del Centre Catòlic (1893-1916). Persona clau en aquesta etapa fou el sacerdot mataroní Josep de Plandolit i Riera. La secció teatral de la Sala Cabanyes aniria assolint molta anomenada amb les representacions dels Pastorets, coneguts arreu de Catalunya i declarats (1981) Patrimoni Cultural de la Ciutat. Després de la Guerra, les instal·lacions del Centre varen ser recuperades, iniciant-se però un període gris, ple de limitacions. Gradualment s’anà obrint el teló per interpretar obres del teatre clàssic i comèdies infantils. Avui es representen espectacles de factura digníssima, entre els quals destacaríem els anomenats ‘musicals’ de gran format. El gran repte del Centre Catòlic continua essent el de millorar constantment les seves instal·lacions i el de potenciar encara més el seu grau d’activitat. Desafiament difícil que s’ha d’afrontar amb coratge i esperit de col·laboració amb tothom, malgrat els temps difícils que estem vivint.

Escrit de la revista Ateneus núm. 22 de juny 2020 firmat per Ramon Salicrú i Puig

dijous, 16 d’abril del 2020

Avui celebrem els 87 anys de la inauguració del Teatre




Us deixem la crònica del Diari de Mataró dels dies 18 i 19 d’abril de 1933 on parlava dels actes del dia 16 d’abril de 1933

Les festes del Círcol Catòlic – Inauguració de la “Sala Cabanyes”

Un nou teatre mataroní

Diumenge a la tarda , s’inaugurà amb tota solemnitat el nou local per a espectacles que els socis del “Círcol Catòlic” i “Patronat de Sant Josep” han bastit destinat a Sala d’actes de les esmentades entitats , filial la segona de la primera. En record a l’il·lustre i inoblidable catòlic senyor Emili Cabanyes, s’ha donat al nou teatre el seu nom , idea que mereix tots els elogis , car és un monument que s’aixeca al cor de la ciutat en homenatge al gran mataroní.

La “Sala Cabanyes” és un local ben encertat. De dimensions apropiades està construïda segons les normes modernes per a aquesta classe d’instal·lacions. Un ample vestíbul procedeix a la sala, la qual és capaç per a unes 700 persones. Il·luminada molt discretament , les localitats són còmodes i de gran visualitat. L’escenari resulta molt capaç per a representar-hi obres importants. No es podem detenir avui a detallar el conjunt que ofereix aquest magnífic local, cosa que prometem fer més endavant. Ens plau , però, felicitar efusivament els socis del “Círcol Catòlic” que compten ja amb un excel·lent saló d’actes i als senyors Gaietà Cabanyes , arquitecte i Joaquim Vilardebó , ajudant , que han dirigit la construcció , per l’encert i la discreció amb que ha estat convertida la idea en realitat.

Els actes religiosos

La Missa i comunió celebrades a les vuit del matí a l’altar dels Dolors de la Basílica de Santa Maria es va veure molt concorreguda , prova del fervor amb que els socis del Círcol Catòlic practiquen llurs deures religiosos i la disciplina que saben mantenir.

Els actes de la tarda

Malgrat ésser l’entrada al nou local per rigorosa invitació , molt abans de l’hora anunciada per el començament estava completament ple de públic entusiasta que esperava frisós l’inauguració. 

A dos quarts de sis ocuparen la presidència  a l’escenari el Rnd. Arxiprest Dr. Josep Samsó amb la junta del “Círcol Catòlic” , el “Patronat de la Sagrada Família” i diverses representacions locals. Un cop s’hagué revestit el doctor Samsó procedí a la benedicció de la sala , efectuada la qual demanà al present que l’acompanyessin a resar un pare – nostre per l’anima del senyor Emili Cabanyes , cosa que els assistents varen fer amb molta atenció.

Acte seguit el secretari anuncià que parlaria el senyor Colomé , de la Junta Directiva.

Discurs del Sr. Colomé

El senyor Jaume Colomé feu ús de la paraula en nom de la Directiva del Círcol Catòlic.
Començà evocant les hores d'esplai de la seva infantesa viscudes junt amb sures companys  en el camp d'esports de l'antic camí de la Geganta, sota el guiatge del Rnd. Dr. de Plandolit, Director del Patronat de Sant Josep per Obrers
Recorda l'entrada al Círcol d'aquelles joventuts obreres que tingueren la virtut d'infondre una nova alegria i una nova vida en l'ambient somnolent del seu Casal.

Fa historia de la creació de la Secció Dramàtica iniciada i impulsada per aquell cristià exemplar, N'Emili Cabanyes que avui honorem posant el seu nom en la Nova Sala. Posa de relleu la tasca efectuada per la referida secció durant els divuit anys que compta d'existència. Diu, però, que el secret de l'èxit és fill, bona part, de l'ambient de familiaritat i simpatia que han sabut crear i infondre els socis que assisteixen al seu local, fent que tots s'hi trobin agermanats sense distincions socials, tal com escau i pertoca a la veritable democràcia cristiana.

La nova Sala segueix cal que sigui el complement familiar de tots els socis i que després de l'església i la pròpia casa sigui el Círcol Catòlic on vagin a cercar les hores de repòs i de lleure.

Exterioritza la seva alegria perquè d'ací en avant ja podran donar aixopluc a tots els infants que en les tardes dels diumenges es veien obligats de foratgitar del seu antic local per manca de cabuda.

Cal acabà dient que aquesta Sala no constitueixi sols un nom, sinó que hem de voler seguir l'esperit del que portava aquest nom, d'aquell vellet  memorable que a força de sacrificis morals i materials, i ajudat pels seus digníssims familiars que sempre han vetllat per la grandesa i prosperitat d'aquest Círcol, oferí a Mataró un magnífic i digne recés per les famílies cristianes.

Les darreres paraules del senyor Colomé foren rebudes amb forts picaments de mans.

L'Orfeó Mataroní

Acabats els aplaudiments es presentà per primera vegada en públic després de la seva reorganització l'«Orfeó Mataroní» sola la direcció del Rnd. Joan Fargas. En aparèixer a l'escenari fou saludat amb una gran ovació.

Els cantaires interpretaren amb molta discreció «Pàtria Nova», de Grieg i «La Balenguera», de Vives. En acabar foren ovacionats novament.

Parlament del Sr. Monserrat

El senyor Josep Monserrat comença el seu discurs dient que gairebé no hauria de fer altra cosa sinó confirmar les paraules que ha pronunciat el senyor Colomé. Obligat, però a parlar fa his¬tòria de la creació del Patronat i de la decisiva intervenció del senyor Cabanyes, el qual, amb la seva gran abnegació feu possible cristal·litzés una obra de pau i de germanor generosa i cristiana com la que representen el «Círcol» i el «Patronat». Dedica frases d’elogi a la seva memòria i demana al Dr. Plandolit que eixampli la seva explicació amb detalls més concrets per tal de posar de relleu l'obra efectuada. Es molt aplaudit.

Discurs del Dr. Plandolit

Accedint al prec del senyor Monserrat  fa ús de la paraula el Dr. Josep de Plamdolit, qui en aparèixer a l'escenari és saludat amb una càlida salva d'aplaudiments.
Diu que s'ha de referir a les frases dels senyors Colomé i Monserrat i dedica els aplaudiments que li han tributat al Sagrat Cor de Jesús, Patró del «Círcol». Recorda com a molt escaient  la setena profecia del dissabte de Gloria en la qual Ezequiel anuncia com uns ossos sense vida són coberts de carn, nervis i pell i per la gràcia de Déu reanimats amb l’esperit que els fa tornar a viure. Remarca la creixença del Patronat mercès a l'esperit que tots han sabut infondre-li per tal d'acostar els seus components a l'Església Catòlica. Té fe i esperança en la consolidació de l'obra que avui dona una prova tan gran de solidesa i acaba oferint-la a favor de tots els germans i a la major glòria de Déu.
El Dr. Plandolit és ovacionat.

La senyera de l'Orfeó
Tornen a sortir els orfeonistes i en «parèixer la senyera portada per l'antic banderer Julià Cuadras, el públic posat dempeus li tributa una grandiosa ovació. El senyerista saluda el públic i la presidència fent brandar l'estàndard i a continuació el nostre company Jesús Segura, comissionat per a aquest fi, fa lliurament de la senyera a l'«Orfeó» i li posa una magnífica llaçada catalana.

Un cop s'han apaivagat els aplaudiments els orfeonistes, dirigits per Mossèn Fargas, canten «La sardana de les monges» i finalment el «Cant de la senyera» entremig de continuats i nodrits picaments de mans.

La presentació de l’« Orfeó Mataroní'» ha causat una excel·lent impressió entre el públic.

Conferència del Sr. Lluís Masriera
Acte seguit el nostre il·lustre amic senyor Lluís Masriera llegeix la seva conferència sobre «El ressorgiment del nostre Teatre Catòlic», que no extractem avui perquè, mercès a la seva gentilesa, ens serà possible publicar-la integra, cosa que segurament ha de plaure als nostres lectors.

En acabar el seu bellíssim discurs, el senyor Masriera fou molt aplaudit.
Comiat del Dr. Samsó

Finalment pronuncià un breu parlament el Rnd. Arxiprest Dr. Josep Samsó qui demana un aplaudiment per als socis del «Círcol» i del «Patronat» els quals amb llurs sacrificis han fet possible que es portés a cap l'obra que s'inaugurava.

Els assistents a l'acte aplaudeixen amb afecte i després el Dr. Samsó segueix el discurs dient que aquest diumenge es pot anomenar «Dia de la lliberta!» per al Círcol Catòlic ja que, de la sala petita on havia de celebrar els seus actes passa a ocupar aquesta tan ampla. Demana la benedicció de Déu per als socis i espera que sabran continuar amb fermesa una obra tan meritòria davant de Mataró i de l'Església.

Els aplaudiments (amb que foren rebudes les darreres paraules del Doctor Samsó varen cloure un acte tan interessant i tan simpàtic.

A la nit tingué lloc l’inauguració oficial del Teatre. L’excel·lent Secció Dramàtica del Círcol interpretà amb una gran propietat i dignitat artística l'obra en tres actes de Francesc Bonaventura «La Fúria». No cal dir que aquesta presentació escènica constituí l’éxït més esclatant que jamai hagi assolit aquella Secció. Prometem parlar-ne com es mereix en la nostra Secció de Teatres. No faltarà tampoc el nostre comentari à l'obra «Sacerdoci» que posà  en escena dilluns a la tarda la Companyia del Casal dels LIuïsos de Gràcia, amb la representació de la qual foren closos els festeigs.

En resum, poden estar ben orgullosos de l'esplendor que revestiren tots els actes.  

A les moltes felicitacions que es prodigaren als directius d'aquella entitat amb aquest motiu, devem afegir-hi la nostra.  Evidentment, aquest local és un esforç que els honora i que poden mostrar amb un llegítim orgull davant la nostra ciutat on dissortadament les nostres entitats no compten amb una Salà d'Espectacles tan adient com aquesta formosa i elegant «Sala Cabanyes».