Us deixem la crònica del Diari de Mataró dels dies 18 i 19
d’abril de 1933 on parlava dels actes del dia 16 d’abril de 1933
Les festes del Círcol Catòlic – Inauguració de la “Sala
Cabanyes”
Un nou teatre mataroní
Diumenge a la tarda , s’inaugurà amb tota solemnitat el nou
local per a espectacles que els socis del “Círcol Catòlic” i “Patronat de Sant
Josep” han bastit destinat a Sala d’actes de les esmentades entitats , filial
la segona de la primera. En record a l’il·lustre i inoblidable catòlic senyor Emili
Cabanyes, s’ha donat al nou teatre el seu nom , idea que mereix tots els elogis
, car és un monument que s’aixeca al cor de la ciutat en homenatge al gran
mataroní.
La “Sala Cabanyes” és un local ben encertat. De dimensions
apropiades està construïda segons les normes modernes per a aquesta classe
d’instal·lacions. Un ample vestíbul procedeix a la sala, la qual és capaç per a
unes 700 persones. Il·luminada molt discretament , les localitats són còmodes i
de gran visualitat. L’escenari resulta molt capaç per a representar-hi obres
importants. No es podem detenir avui a detallar el conjunt que ofereix aquest
magnífic local, cosa que prometem fer més endavant. Ens plau , però, felicitar
efusivament els socis del “Círcol Catòlic” que compten ja amb un excel·lent
saló d’actes i als senyors Gaietà Cabanyes , arquitecte i Joaquim Vilardebó ,
ajudant , que han dirigit la construcció , per l’encert i la discreció amb que
ha estat convertida la idea en realitat.
Els actes religiosos
La Missa i comunió celebrades a les vuit del matí a l’altar
dels Dolors de la Basílica de Santa Maria es va veure molt concorreguda , prova
del fervor amb que els socis del Círcol Catòlic practiquen llurs deures
religiosos i la disciplina que saben mantenir.
Els actes de la tarda
Malgrat ésser l’entrada al nou local per rigorosa invitació
, molt abans de l’hora anunciada per el començament estava completament ple de
públic entusiasta que esperava frisós l’inauguració.
A dos quarts de sis ocuparen la presidència a l’escenari el Rnd. Arxiprest Dr. Josep
Samsó amb la junta del “Círcol Catòlic” , el “Patronat de la Sagrada Família” i
diverses representacions locals. Un cop s’hagué revestit el doctor Samsó
procedí a la benedicció de la sala , efectuada la qual demanà al present que l’acompanyessin
a resar un pare – nostre per l’anima del senyor Emili Cabanyes , cosa que els
assistents varen fer amb molta atenció.
Acte seguit el secretari anuncià que parlaria el senyor
Colomé , de la Junta Directiva.
Discurs del Sr. Colomé
El senyor Jaume Colomé feu ús de la paraula en nom de la
Directiva del Círcol Catòlic.
Començà evocant les hores d'esplai de la seva infantesa
viscudes junt amb sures companys en el
camp d'esports de l'antic camí de la Geganta, sota el guiatge del Rnd. Dr. de
Plandolit, Director del Patronat de Sant Josep per Obrers
Recorda l'entrada al Círcol d'aquelles joventuts obreres que
tingueren la virtut d'infondre una nova alegria i una nova vida en l'ambient
somnolent del seu Casal.
Fa historia de la creació de la Secció Dramàtica iniciada i
impulsada per aquell cristià exemplar, N'Emili Cabanyes que avui honorem posant
el seu nom en la Nova Sala. Posa de relleu la tasca efectuada per la referida
secció durant els divuit anys que compta d'existència. Diu, però, que el secret
de l'èxit és fill, bona part, de l'ambient de familiaritat i simpatia que han
sabut crear i infondre els socis que assisteixen al seu local, fent que tots
s'hi trobin agermanats sense distincions socials, tal com escau i pertoca a la
veritable democràcia cristiana.
La nova Sala segueix cal que sigui el complement familiar de
tots els socis i que després de l'església i la pròpia casa sigui el Círcol
Catòlic on vagin a cercar les hores de repòs i de lleure.
Exterioritza la seva alegria perquè d'ací en avant ja podran
donar aixopluc a tots els infants que en les tardes dels diumenges es veien
obligats de foratgitar del seu antic local per manca de cabuda.
Cal acabà dient que aquesta Sala no constitueixi sols un
nom, sinó que hem de voler seguir l'esperit del que portava aquest nom,
d'aquell vellet memorable que a força de
sacrificis morals i materials, i ajudat pels seus digníssims familiars que
sempre han vetllat per la grandesa i prosperitat d'aquest Círcol, oferí a
Mataró un magnífic i digne recés per les famílies cristianes.
Les darreres paraules del senyor Colomé foren rebudes amb
forts picaments de mans.
L'Orfeó Mataroní
Acabats els aplaudiments es presentà per primera vegada en
públic després de la seva reorganització l'«Orfeó Mataroní» sola la direcció
del Rnd. Joan Fargas. En aparèixer a l'escenari fou saludat amb una gran
ovació.
Els cantaires interpretaren amb molta discreció «Pàtria
Nova», de Grieg i «La Balenguera», de Vives. En acabar foren ovacionats
novament.
Parlament del Sr. Monserrat
El senyor Josep Monserrat comença el seu discurs dient que
gairebé no hauria de fer altra cosa sinó confirmar les paraules que ha
pronunciat el senyor Colomé. Obligat, però a parlar fa his¬tòria de la creació
del Patronat i de la decisiva intervenció del senyor Cabanyes, el qual, amb la
seva gran abnegació feu possible cristal·litzés una obra de pau i de germanor
generosa i cristiana com la que representen el «Círcol» i el «Patronat». Dedica
frases d’elogi a la seva memòria i demana al Dr. Plandolit que eixampli la seva
explicació amb detalls més concrets per tal de posar de relleu l'obra
efectuada. Es molt aplaudit.
Discurs del Dr. Plandolit
Accedint al prec del senyor Monserrat fa ús de la paraula el Dr. Josep de
Plamdolit, qui en aparèixer a l'escenari és saludat amb una càlida salva
d'aplaudiments.
Diu que s'ha de referir a les frases dels senyors Colomé i
Monserrat i dedica els aplaudiments que li han tributat al Sagrat Cor de Jesús,
Patró del «Círcol». Recorda com a molt escaient
la setena profecia del dissabte de Gloria en la qual Ezequiel anuncia
com uns ossos sense vida són coberts de carn, nervis i pell i per la gràcia de
Déu reanimats amb l’esperit que els fa tornar a viure. Remarca la creixença del
Patronat mercès a l'esperit que tots han sabut infondre-li per tal d'acostar
els seus components a l'Església Catòlica. Té fe i esperança en la consolidació
de l'obra que avui dona una prova tan gran de solidesa i acaba oferint-la a
favor de tots els germans i a la major glòria de Déu.
El Dr. Plandolit és ovacionat.
La senyera de l'Orfeó
Tornen a sortir els orfeonistes i en «parèixer la senyera
portada per l'antic banderer Julià Cuadras, el públic posat dempeus li tributa
una grandiosa ovació. El senyerista saluda el públic i la presidència fent
brandar l'estàndard i a continuació el nostre company Jesús Segura, comissionat
per a aquest fi, fa lliurament de la senyera a l'«Orfeó» i li posa una
magnífica llaçada catalana.
Un cop s'han apaivagat els aplaudiments els orfeonistes,
dirigits per Mossèn Fargas, canten «La sardana de les monges» i finalment el
«Cant de la senyera» entremig de continuats i nodrits picaments de mans.
La presentació de l’« Orfeó Mataroní'» ha causat una
excel·lent impressió entre el públic.
Conferència del Sr. Lluís Masriera
Acte seguit el nostre il·lustre amic senyor Lluís Masriera
llegeix la seva conferència sobre «El ressorgiment del nostre Teatre Catòlic»,
que no extractem avui perquè, mercès a la seva gentilesa, ens serà possible
publicar-la integra, cosa que segurament ha de plaure als nostres lectors.
En acabar el seu bellíssim discurs, el senyor Masriera fou
molt aplaudit.
Comiat del Dr. Samsó
Finalment pronuncià un breu parlament el Rnd. Arxiprest Dr.
Josep Samsó qui demana un aplaudiment per als socis del «Círcol» i del
«Patronat» els quals amb llurs sacrificis han fet possible que es portés a cap
l'obra que s'inaugurava.
Els assistents a l'acte aplaudeixen amb afecte i després el
Dr. Samsó segueix el discurs dient que aquest diumenge es pot anomenar «Dia de
la lliberta!» per al Círcol Catòlic ja que, de la sala petita on havia de
celebrar els seus actes passa a ocupar aquesta tan ampla. Demana la benedicció
de Déu per als socis i espera que sabran continuar amb fermesa una obra tan
meritòria davant de Mataró i de l'Església.
Els aplaudiments (amb que foren rebudes les darreres
paraules del Doctor Samsó varen cloure un acte tan interessant i tan simpàtic.
A la nit tingué lloc l’inauguració oficial del Teatre.
L’excel·lent Secció Dramàtica del Círcol interpretà amb una gran propietat i
dignitat artística l'obra en tres actes de Francesc Bonaventura «La Fúria». No
cal dir que aquesta presentació escènica constituí l’éxït més esclatant que jamai
hagi assolit aquella Secció. Prometem parlar-ne com es mereix en la nostra
Secció de Teatres. No faltarà tampoc el nostre comentari à l'obra «Sacerdoci»
que posà en escena dilluns a la tarda la
Companyia del Casal dels LIuïsos de Gràcia, amb la representació de la qual
foren closos els festeigs.
En resum, poden estar ben orgullosos de l'esplendor que
revestiren tots els actes.
A les moltes felicitacions que es prodigaren als directius
d'aquella entitat amb aquest motiu, devem afegir-hi la nostra. Evidentment, aquest local és un esforç que
els honora i que poden mostrar amb un llegítim orgull davant la nostra ciutat
on dissortadament les nostres entitats no compten amb una Salà d'Espectacles
tan adient com aquesta formosa i elegant «Sala Cabanyes».
