dilluns, 13 de juliol de 2020

Mataró, capital d’ateneus




Tant el Centre Catòlic de Mataró (1884) com el Foment Mataroní (1904), són dos puntals no només de la cultura de la capital del Maresme, si no que també de la Federació d’Ateneus de Catalunya. En aquesta col·laboració amb la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana els situem al mapa i en repassem la història.

El Fomen i el Centre Catòlic , dues històries mataronines en paral·lel

El Foment Mataroní  es va fundar el mes de març de 1904 com una entitat jurídica per donar cobertura a un conjunt d’activitats múltiples. En aquest sentit, el patrici Melcior de Palau va deixar en testament, com a obra de caritat, el pati dels Lluïsos, que seria clau en la fundació del Patronat del Foment, i, a partir del 1910, l’entitat amplià el seu estatge llogant els locals, al carrer Nou, de l’antic Teatre Principal. Al Foment s’acolliren el Cinematògraf (1910), l’Acadèmia Musical Mariana, el Grup Montserratí d’excursionisme, el grup de teatre, l’escola nocturna i un llarg etcètera, sempre en un marc clarament tradicionalista i conservador. Influència decisiva tindria aquí la persona de Josep Colomer i Volart. Passats els temps de la Guerra Civil, bona part de les seccions del Foment van reprendre la seva línia. El cinema tingué continuïtat i es van tornar a representar els Pastorets, amb problemes interns derivats de la censura política. La secció que segurament més va reeixir en aquell conjunt complex va ser la musical, perquè, al cor masculí de sempre (l’Acadèmia Musical Mariana) s’afegí una nova coral de veus femenines (Coral Santa Cecília), amb el músic Domènec Rovira al seu davant. Rovira era deixeble del compositor barceloní Cristòfor Taltabull. L’any 1950, les Congregacions Marianes, també radicades al Foment, es fusionaren amb l’Acció Catòlica, però la precària economia de l’entitat i el mal estat del local social del carrer Nou, van desembocar en la venda del pati dels Lluïsos per poder comprar el Teatre Principal, enderrocar-lo i construir un centre de nova planta. L’operació, duta a terme entre 1965 i 1971, no va ser un camí de roses, perquè l’antic teatre era propietat de la parròquia de Santa Maria, per llegat de l’industrial Jaume Carrau, de l’any 1948, amb certes condicions que s’havien de respectar. L’abril del 1971 s’inaugurà el nou equipament. El Foment va saber estar a l’altura de les circumstàncies i, a les activitats de sempre, s’hi sumaren d’altres. Un grup de joves va treballar intensament per la recuperació de les festes populars, molt especialment de la Festa Major, les Santes, que havia caigut en la rutina de l’oficialisme. Es va fundar llavors el grup de teatre El Tramvia i s’organitzaren els primers cursets d’estiu.
A partir dels anys vuitanta, el Foment va anar adequant els seus estatuts, passant a ser una institució amb personalitat pròpia. Amb els seus alts i baixos, es va anar regularitzant l’activitat i avui s’ha convertit en l’única sala de cinema del centre de la ciutat, amb programació estable. El Foment té signat un contracte amb la Regidoria Municipal de Cultura pel que fa a la utilització i lloguer de sales. I continua acollint sessions de sarsuela, concerts simfònics o de cambra, obres de teatre, conferències i debats... convertint-se en una entitat de serveis múltiples oberta a qualsevol iniciativa.
El Cercle Catòlic, fundat el 1884, té una història paral·lela a la del Foment Mataroní. Conegut per tothom com el Círcol Catòlic d’Obrers, va ser reorganitzat el 1906 com a «associació catòlica per a l’acció social». El seu primer pas fou l’adquisició (1908) d’un local propi, a la Riera, des d’on es portarien a terme tot un munt d’activitats. En el terreny educatiu, per començar, el Círcol oferí diferents estudis i, a partir del 1934, ensenyaments diürns, a través de l’escola de «Cal Senyor Banet», regentada pel mestre Esteve Banet i Canudas. Avui l’Escola Balmes, la seva hereva, acull una línia d’Educació Infantil i de Primària. Altres seccions importants del Círcol van ser l’excursionista (1907), que es convertiria en l’Agrupació Científico-Excursionista; la mutualitat, coneguda com a Germanor (1909); l’Associació Esportiva (1927), molt centrada en el món del bàsquet; la colla sardanista L’Anella d’Or (1929), etc... En etapes posteriors a la Guerra Civil, el Círcol (al cap de poc, Centre Catòlic) obrí una Escola de Música, filial del conservatori del Liceu, amb un més que notable èxit.
Entre totes aquestes seccions, és digne de subratllar l’enorme vitalitat tinguda per l’Associació Esportiva, dedicada al bàsquet, que ha mogut centenars de nois i noies. A partir de la temporada 1995- 1996, l’entitat es fusionà amb el Club Esportiu Mataró per donar empenta i vigor a aquesta modalitat esportiva. Però si una activitat del Centre mereix una especial atenció, és la de la secció dramàtica (1916), que veié com el 1933 s’inaugurava l’edifici de nova planta, la Sala Cabanyes, en honor a Emili Cabanyes i Rabassa, que fou alcalde de la ciutat i president del Centre Catòlic (1893-1916). Persona clau en aquesta etapa fou el sacerdot mataroní Josep de Plandolit i Riera. La secció teatral de la Sala Cabanyes aniria assolint molta anomenada amb les representacions dels Pastorets, coneguts arreu de Catalunya i declarats (1981) Patrimoni Cultural de la Ciutat. Després de la Guerra, les instal·lacions del Centre varen ser recuperades, iniciant-se però un període gris, ple de limitacions. Gradualment s’anà obrint el teló per interpretar obres del teatre clàssic i comèdies infantils. Avui es representen espectacles de factura digníssima, entre els quals destacaríem els anomenats ‘musicals’ de gran format. El gran repte del Centre Catòlic continua essent el de millorar constantment les seves instal·lacions i el de potenciar encara més el seu grau d’activitat. Desafiament difícil que s’ha d’afrontar amb coratge i esperit de col·laboració amb tothom, malgrat els temps difícils que estem vivint.

Escrit de la revista Ateneus núm. 22 de juny 2020 firmat per Ramon Salicrú i Puig

Cap comentari: