75 anys aixecant el teló : “De tot una mica:Encarna Hernández”

foto 1987 : Aves i Guerrerus

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

Encarna Hernández

El meu primer contacte amb la Sala Cabañes va ser com espectadora. Sempre m’ha agradat molt el teatre, ja de molt petita era membre actiu al teatre de la Sala Parroquial d’Argentona. Al casar-me i venir a viure a Mataró, els nostres amics, la família Anglas, aleshores molt vinculats al Centre, ens varen engrescar per entrar a la Sala.

Els primers en trepitjar l’escenari varen ser els meus fills fent de dimoniet l’un i ballant pedretes l’altra en els Pastorets, desprès em vaig incorporar jo i un temps després el meu marit fent de tramoia.

Entre els records hi tinc , amb molt d’afecte, el Sr Pepito Pons, que em va donar els primers consells sobre maquillatge, el primer curset de teatre amb en Joan Oller , el de direcció amb en Calixto Bieito, el de la comèdia del Art, el primer paper de protagonista a “No em toquis la flor” i sobre tot, la primera obra que vaig dirigir amb l’ajuda d’en Jordi Romagosa amb els més petits “En Picarol al país de les cares llargues”. Després en van venir d’altres, però la primera sempre és la que més es recorda.

Tinc un especial record pels jocs teatrals i classes d’improvisació que feia amb els més menuts, cursos gratuïts oberts a tots el nens i nenes de la casa. Molts d’aquells son ara puntals de la Sala i altres han fet del teatre la seva professió.

Crec que la Sala és encara avui, un lloc de referència, amb una joventut amb ganes de fer coses i passar-ho bé amb els amics, deixant de banda drogues i “ botellons” que massa sovint veiem en altres llocs.

També penso que aquets 75 anys que ara celebrem , és gràcies a l’esforç i il·lusió, dels que ens han precedit, dels que ara som membres actius i que volem deixar una Sala als que ens venen al darrera amb els mateixos valors que hi em trobat.

Endavant Sala.
Encarna Hernández

75 anys aixecant el teló : “ 1993 : Mataró es va convertir ahir en seu dels Satanassos de Catalunya”

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

La trobada té vocació de convocar-se anualment

El Punt
13 de desembre de 1993
JOSEP MARÍA FLORES
Foto de Llibert Teixidor
Mataró

Els personatges mes infernals mai coneguts es van aplegar ahir a la Sala Cabañes , de Mataró. Enmig de flamarades de foc i sofre i riallades que retrunyien per tota la sala, quaranta dimonis de tot Catalunya van participar ahir en la I Trobada de Satanassos. La concentració te vocació de convocar-se anualment i de forma rotativa a les poblacions que s'ofereixin voluntàries.

La I Trobada de Satanassos, que va omplir de públic la sala, es va convocar amb l'únic objectiu d'intercanviar d'una banda opinions i experiències entre els actors i de d’altre oferir al públic una gran diversitat d'interpretacions d'un mateix personatge, sens dubte, el mes emblemàtic dels pastorets i del teatre català en general. La iniciativa va sorgir del popular actor mataroní Borís Ruiz, conegut per la seva interpretació del paper de Mercader, a la sèrie La Granja de TV-3. Boris Ruiz, que va fer la presentació de la trobada vestit d'etiqueta però amb banyes de dimoni, va manifestar la seva satisfacció per l’'amplia convocatòria de Satanassos, alguns dels quals procedien de localitats de les comarques Gironines i de l'alt Maresme, com ara Girona, Figueres, les Preses, Olot, Calella, Pineda ¡ Arenys.
El crític teatral Joaquim Vílá i Folch es va encarregar de fer una glossa sobre la figura de Satanàs. Vila i Folch va utilitzar una fórmula molt irònica per parlar del dimoni, que va arrencar la rialla dels espectadors. “És el personatge dels pastorets més progressista, però està condemnat a ser vençut”, va afirmar el crític teatral.

A continuació, cadascun dels quaranta Satanassos van actuar un per un i durant dos minuts dalt l'escenari per recitar un fragment del seu paper. L’amplia diversitat del vestuari dels dimonis i del maquillatge va permetre als espectadors de presenciar una autentica desfilada de lucífers, tots ells diferents i, al mateix temps, escoltar textos de totes les versions que s'han fet dels pastorets des de Josep María Folch i Torres fins a Sergi Pamies, passant per adaptacions mes modernes. En la trobada d'ahir, hi van actuar des dels Satanassos més joves —Màxim Crosas, de tretze anys, de Rupit, i Ester Rubio, de 12 anys, de Berga— fins als mes veterans, com Antoni Virgili, de 69 anys, que en fa 53 que interpreta el paper de dimoni gros als pastorets de Sabadell.
Abans de sortir cada Satanàs, els dos presentadors de l'acte feien una breu presentació amb la fitxa personal de cada autor. Els responsables de la Sala Cabañes van triar els decorats d’ahir , que eren els propis de l’infern dels seus pastorets , per fer les representacions i la majoria dels quaranta dimonis també van aparèixer i desaparèixer de l’escenari enmig de flamarades i d’olor de sofre i a través de la trampa.
Un personatge indesitjable
El personatge de Satanàs o lucífer ha esdevingut una de les peces claus en la historia dels pastorets del teatre català. Joaquim Vila i Folch defineix aquest personatge com “odiós, rabiós, irascible, superb, orgullós, envejós i astut. És lleig , estrany, renega i porta les ungles llargues” Vilà i Folch afegeix que el dimoni “porta cua i banyes, i aquests atributs són el principal motiu de gresca. Quan apareix treu foc pels ulls, se sent pudor de socarrim i de sofre i vesteix de vermell o negre amb una capa que l’identifica. Aquest crític teatral vincula el personatge de lucífer dels pastorets amb altres tipologies de dimonis mes modernes, con els grups de diables i balls de diables. Per aquest crític, el personatge del dimoni té orígens en la rondallística popular. «La visió mítica del dimoni dels pastorets es una síntesi elaborada ben al marge de la ciència bíblica i teològica.
Aquest personatge parteix de la mateixa manera que ho fan les rondalles populars, d’una necessitat d’explicar-se el món” escriu finalment. Vilà i Folch en el programa explicatiu de la trobada de Mataró

75 anys aixecant el teló : “2001 : Els Pastorets guanyen ritme i espectacularitat a Mataró amb més música i efectes especials”

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

www.elpunt.cat
25 desembre de 2001

L'obra, dirigida aquest any per Josep Maria de Ramon, mou més de 340 actors

MÒNICA BERNABÉ .
Mataró
Els Pastorets de Mataró seran aquest any molt més espectaculars, tindran més ritme i guanyaran en riquesa argumental. L'obra, dirigida enguany per Joesp Maria de Ramon, es podrà veure demà, festivitat de Sant Esteve, a la Sala Cabañes, i nou dies més de gener i febrer. Mou més de 340 actors, professionals i aficionats, a més del cor, músics i tècnics. Aquest any hi ha novetats en el vestuari, en els efectes especials i en algunes coreografies. El text, però, continua sent el mateix, L'Estel de Natzaret de Ramon Pàmies, però es redueix el temps de l'espectacle. Dura tres hores, en lloc de les tres i mitja d'altres anys.

Els Pastorets de Mataró es presenten demà a la Sala Cabañes farcits de novetats. Per començar, el director ja és nou. Josep Maria de Ramon substitueix Carles Maicas que ha estat al capdavant de l'obra durant dos anys amb l'objectiu, precisament, de no caure en la rutina i donar un aire nou a la representació. Així mateix, el director musical s'estrena: Jordi Lluch. Aquest any l'obra l'única que incorpora música a tot Catalunya guanya ritme. D'una banda, s'ha reduït el temps de l'espectacle en mitja hora, i s'ha potenciat la música: l'Orquestra de Cambra de la Sala Cabañes compta amb un músic més i arriba als 17, i el cor de dalt de l'escenari guanya protagonisme, conjuntament amb el que és a baix, amb l'orquestra. També s'han modificat algunes coreografies del pròleg de l'obra amb la mateixa finalitat de conferir més ritme a la representació. La música, però, continua sent la mateixa, amb les peces escrites expressament per als Pastorets de Mataró pels mestres Felip Vilaró i Enric Torra. Així mateix, milloren els efectes especials. Per exemple, es potencia l'escena de l'infern amb més foc i fum. I s'augmenta l'utillatge dalt l'escenari durant tota la representació. A més, l'àngel i el dimoni experimenten un important canvi d'imatge. D'altra banda, l'obra guanya en riquesa argumental, de manera que «a cada escena hi passa alguna cosa», segons explica el director, Josep Maria de Ramon. Els Pastorets de Mataró mouen aquest any més de 340 actors, professionals i aficionats, un centenar dels quals són infants, que fan torns. L'obra es podrà veure demà, i els dies 30 de desembre, 1, 6, 13, 20 i 27 de gener, i 3, 10 i 17 de febrer.

75 anys aixecant el teló : “2001: La Sala Cabañes de Mataró reposa l'espectacle «La bella adormida»

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

www.elpunt.cat
19 setembre de 2001

E.F. Mataró
L'estrena de l'espectacle teatral La bella adormida a l'abril a la Sala Cabañes va tenir molt èxit. Es van esgotar les entrades de les representacions i per això ara es presenta la segona temporada de la versió teatral del conte infantil. Hi haurà noves representacions el 23 i 30 de setembre, i el 7, 12 i 14 d'octubre. L'adaptació i el muntatge de l'obra ha anat a càrrec d'un grup de joves de la Sala Cabañes que han adoptat el nom de Màstik. L'èxit de l'obra s'ha fet notar i ha rebut un guardó com a millor muntatge de la temporada a la Sala Cabañes. Ara s'han incorporat nous efectes i actors.

75 anys aixecant el teló : “ 2001: La Sala Cabañes de Mataró col•labora en el musical solidari”

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

www.elpunt.cat
22 novembre de 2001

D.M. Mataró
La Sala Cabañes de Mataró va col·laborar dissabte a la nit en la representació del musical Company, que tenia com a objectiu recaptar fons per a un projecte de cooperació al Perú. L'acte l'organitzava l'associació Amics del Bisbe Joan Godayol, però ha estat una iniciativa del mateix grup de teatre que va posar en escena el musical, la companyia andorrana És Grata. La sala també hi ha col·laborat, ja que va cedir el seu espai de forma gratuïta per a la celebració d'aquesta activitat. Els diners recollits podrien ser més de 400.000 pessetes, segons va calcular inicialment Amics del Bisbe Joan Godayol.

75 anys aixecant el teló : “2002 : Via Teatral porta una adaptació de «L'illa del tresor» a Mataró

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

www.elpunt.cat
3 d’abril de 2002

E.V. Mataró La companyia Via Teatral escenifica aquest dijous una adaptació de la novel·la de Stevenson L'illa del tresor a la Sala Cabañes de Mataró, dins del programa de teatre escolar organitzat per l'entitat Transeduca i dirigit a estudiants de 8 a 12 anys. S'han programat tres representacions d'aquesta obra: a 3/4 de 10 del matí, a 1/4 de 12 del migdia i a 2/4 de 4 de la tarda. Segons els organitzadors, seran més de 600 els estudiants que passaran per la Sala Cabañes per veure aquesta versió d'aquest clàssic d'aventures, que, aquesta vegada, ha estat adaptat per Peter Cladera. Aquesta és la setena obra que Transeduca porta a Mataró aquesta temporada, que va començar el desembre passat.

75 anys aixecant el teló : “ El teatre des del telar”

foto de miquel ros

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

Antoni Vellvehi
Tramoia

Era l’any 1982, quan en una reunió, es va proposar fer un equip de voluntaris per cobrir les baixes dels tramoies professionals, per poder reduir despeses. Com que jo tenia a la meva muller i els meus fills com elements actius a la part artística, vaig decidir provar-ho. Així va ser com vaig començar a la Sala Cabañes a formar part del primer equip de tramoies voluntaris dirigit per l’experimentat Ernest Buch . Com que tots érem “novatos”, la integració va ser molt bona i ràpida i gaudíem treballant. Recordo que el primer muntatge va ser Blancaneus 82 i tot seguit ja varem assumir tots els muntatges i lloguers de les escoles de ballet que en aquella època es feien a la Sala i lògicament també Els Pastorets.

Recordo les grans mogudes , entre altres, el repàs i perxada de decorats que es va fer en el desaparegut teatre Borràs, la remodelació de la boca d’escenari i el canvi de butaques.

Des del principi podríem dir que em vaig “especialitzar” en el telar. Aquest lloc, que alguns diuen que és tan tenebrós, avorrit i pesat, aquest lloc, que quan un no sap què fer o fa una mal i feta, li diuen que l’enviaran a galeres. Doncs en aquest lloc tan horrible per alguns, en Jordi Riera i jo des del 1982 fins a l’actualitat, estem al peu del canó en Els Pastorets, pujant i baixant decorats, i ens ho passem molt bé junt amb els que ja fa temps i altres no tant , que pugen al telar.

El telar no és un lloc on només s’estiren cordes. Cal baixar o pujar els decorats en el moment precís, si lent o ràpid si és en el canvi d’escena, per donar temps a la sortida o entrada dels actors i el material d’atretzo. Cal saber sempre la funció que té cada decorat a l’escena per poder donar la màxima fluïdesa als canvis i els que es mouen a vistes cal tenir la sensibilitat adequada al efecte que se li vol donar. Tots aquests detalls, entre altres, fan que sigui un lloc molt important dins l’engranatge d’ Els Pastorets i on sempre m’ he sentit molt a gust.

75 anys aixecant el teló : “ 1994 : Temps era temps”

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

Temps era temps

Crònica de Mataró
3 de febrer de 1994
“Cartes al Director”
Ramón Casas

Estem en ple cicle de representació de Els Pastorets. Per arrodonir-ho , a la Sala Cabañes s’ha fet recentment la 1ª Trobada de Satanassos amb singular èxit. Al llarg dels anys , per l’escenari de la Saleta i després per l’actual , hi ha passar la mar de gent. Fins persones que ningú diria. Jo mateix , a cavall del vint / trenta , vaig fer-hi de Nataniel , el company d’en Benjamí , que canta allò de “A la vall de Natzareth hi ha una donzella ...” Recordo que llavors feia de dimoni gros en Tarragó, que quan bramulava el seu impossible desig “Oh Jehovà , Jehovà, si jo et podria vèncer” la gent s’encongia a la cadira. Dic que hi ha passat moltes persones. Una d’elles fou l’Eusebi Vidiella que va fer diferents papers a la representació. Per raons familiars, era part molt interessada a l’establiment conegut per Ca l’Abadal , situat davant mateix de l’Ajuntament, dedicat a corresponsalia de premsa , venda de llibres i articles d’escriptori i , a més impremta


El Sr. Vidiella, a més de ser una persona excel·lent, fou molt bon dibuixant. Quan el centenari del tren -any 1948- va fer una auca celebradíssima (en català, es clar) que no es va poder vendre públicament perquè “la autoridad competente” de llavors ho va impedir. Tenia un elevat sentit de l’humor, el Sr. Vidiella. D'ell es va contar l’anècdota següent: eren els anys immediatament posteriors a la guerra civil. Faltava de tot No per a tothom, no ens enganyem. Fins i tot no hi havia prou moneda fraccionaria, que llavors s'utilitzava molt. Recordo que durant forca temps van circular uns disquets de cartró amb segells de correus enganxats de 5, 10,25 i mes cèntims per substituir la moneda. Be; en Vidiella que, en aquelles circumstancies, feia en Els Pastorets d 'hostaler, aquell que nega aixopluc als esposos Josep i Maria perquè aquests no tenien diguem efectiu metàl·lic, un dia va etzibar a la parella: «Diners, diners, aixó és el que m'interessa..Ah!,i res de sellos». Es clar, en Vidiella n'estava mes que tip de sellos a la botiga. En fi, «temps era temps» que diu, o deia, en Joan Manuel Serrat. Desitjo i espero que Els pastorets es facin anys i panys perquè crec que son molt necessaris en el món actual.

75 anys aixecant el teló : “1989 : Montserrat”

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

Crònica de Mataró
31 octubre de 1989
Care Santos

Demà s’estrena a Sala Cabañes el drama històric d’un autor prohibit

La sala de la Riera estrena demà el drama històric “Montserrat” . Completament diferent a aquelles desventures conegudíssimes d’Agnès i Don Juan, el fet que es tracti d’una peça dramàtica ens acosta enormement a aquelles representacions de tota la vida.

Un drama real

“Montserrat” és un drama amb totes les de la llei, tenint en compte que tracta d’un fet real: la peça és desenvolupa en el moment de la invasió d’Espanya en l’època de Simón Bolívar. Un primer oficial espanyol , segons sembla, va amagar el llibertador americà traint el seu propi país. El cognom d’aquest general era Montserrat.

L’obra compta amb la direcció de Josep Maria Cusachs , un dels directors habituals de Sala Cabañes, coordinador general per exemple de les representacions de “Els Pastorets”. El darrer treball a la sala de la Riera d’aquest director va ser aquell treball Musical Fires – 89 del qual vam informar àmpliament en el seu moment i que va resultar un èxit de públic.

Intèrprets habituals

“Montserrat” compta en els papers protagonistes amb Fadó i Vilert que interpreten el general i el traïdor. A la resta de personatges hi trobem habituals del grup de Sala Cabañes com són Joan Ferreres, Francesc Cano, Joan Cuenca, Fina Abulí, Montse Cusachs, Josep Maria de Ramon. Josep Riera, Albert Triola o Víctor Torrent, sempre vinculats als muntatges de cada temporada i a les representacions nadalenques tradicionals.

Tot i que l’obra segueix un model clàssic – el gènere dramàtic està relegat sempre a un segon terme entre els grups amateurs – l’escenografia segueix una línea més innovadora i aposta per l’estructura de mòduls.

Estrena absoluta

Un dels al·licients del muntatge és sens dubte, el seu autor, Emmanuel Roblés , un dramaturg francés prohibit durant molts anys a Espanya. L’obra del qual , segons presumeix Josep Maria Cusachs “es una estrena absoluta a tot el territori de l’estat espanyol , malgrat que a altres països hagi estat un muntatge i un autor de gran èxit”

Aquesta estrena representa el primer drama de la temporada a una sala mataronina que com gairebé totes nomes programa comèdies.

Per tant, és una cita important per reviure aquella diada de Tots Sants en que era costum, quasi obligació l’anar al teatre.

75 anys aixecant el teló : “1991: El nou show de Joan Pera”

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

Crònica de Mataró
5 de desembre de 1991
A.C.

En el marc dels actes que commemoren el 75è Aniversari de la Sala Cabañes , els propers 6 i 7 de desembre Mataró acollirà “l’assaig general i l’estrena mundial” del nou show de l’artista mataroní Joan Pera.

Divendres 6 a 2/4 d’onze del vespre, el teatre de la Sala Cabañes acollirà “l’assaig general” de l’obra que du el títol “Joan Pera, un show ... “

Dissabte 7, hi haurà l’estrena “mundial” que consistirà en una sessió de gala a la qual es prega assistir amb vestuari d’etiqueta i en la que s’obsequiarà als assistents amb un refrigeri. Diumenge 8, serà el dia de l’ultima representació.
El show de Joan Pera ha creat expectació perquè s’espera que sorprengui per la seva originalitat.
Segons diu el propi actor al díptic publicitari , ens presentarà part de la seva vida dels últims temps, nua , despullada de pèl a pèl. Tanmateix , Joan Pera adverteix amb la seva ironia de sempre que no pensa fer-nos riure, que el text de presentar part de la seva vida és molt seriós i que no li fa cap gracia, més aviat vergonya.

El show està servit. Ben segur que Joan Pera sabrà fer passar una bona estona al públic amb el seu espectacle.

75è Aniversari

L’obra de Joan Pera s’emmarca en la celebració del 75é aniversari que commemora la Secció Teatral de la Sala Cabañes del Centre Catòlic de Mataró.

A banda d’un nodrit programa d’actes fins que acabi l’any i per el proper 92 , tot un seguit d’activitats diverses celebren l’efemèride; una exposició commemorativa de la trajectòria de la Sala Cabañes, l’emissió d’un mata-segells que ja està en funcionament i un llibre amb la seva historia que tot just està a punt de sortir a la llum publica.

75 anys aixecant el teló : “1993: Allò que tal vegada s’esdevingé , versió de Joan Peran”

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

En aquest article l'autor analitza la versió que Joan Peran va realitzar de l’obra “Alló que tal vegada s’esdevingué” de Joan Oliver , estrenada a la Sala Cabañes coincidint amb Les Santes 1993. L'obra va ser interpretada per actors joves, molts d'ells sense experiència teatral anterior.

Crònica de Mataró
14 octubre de 1993
Cultura i Oci
Sàgar Malé

Joan Oliver escriu al 1930 una peça teatral anomenada Allò que tal vegada s’esdevingué: Joan Oliver, Pere Quart, publica el 1936 Alió que tal..., una suposada crònica que reconstrueix en clau sarcàstica el mite d’Adam i Eva: un Adam cretí i gandul, partidista per una par del fill figaflor i impresentable de l’Abel, i oposat per una altra al seu únic fill autènticament responsable i sensible, Caím; l'acció ens porta que el crim de Caim a Abel sigui perfectament justificable. Caim es el bo! Res mes sarcàstic.

Joan Oliver es el poeta de la sàtira per excel·lència en llengua catalana, la qual cosa ja dona peu que els seus textos tinguin lectures "¡ideològiques". Als anys de guerra i postguerra franquista un text d'un autor satíric que agafa un mite bíblic on es mostra la lluita entre dos germans ja dona peu a lectures molt concretes. Però si a més resulta que en la versió de Joan Oliver el personatge que habitualment es bo (Abel) és convertit en un impresentable i el dolent (Caim) és l’únic mínimament intel·ligent de la família, la lectura que s'esdevé és clarament ideològica (per molt que l'obra, en realitat, s'escrivís sis anys abans de la guerra civil).

Però la posada en escena de Joan Peran utilitza actors adolescents (alguns d'ells sense experiència teatral) la qual cosa per si sola ja tendeix a dil.luir els topics de tipus ideològic que els anys han format i que potser cal netejar. No vull dir que els joves siguin "animes purés i netes d'esperit", però en la mentalitat contemporània i aquí, la caiguda de valors d'una burgesia decadent sona a xino i les tensions ideològiques franquistes ja queden com a histories dels
pares.

En aquesta versió aquesta peca es pot lliurar(i de fet es lliura) a l'humor per l'humor i a una comèdia de connotacions humanes ja que, deixem-nos de punyetes, avui per avui les recomanacions de mites bíblics ens remeten mes als referents cinematogràfics de Mel Brooks o Monty Pyton (fins i tot els Picapiedra), als acudits basats en l’absurd i a les sàtires socials, que a les provocacions per "l'ultratge a la religió" (entre d'altres coses perquè el perill avui no es la religió sinó el conservadorisme).

No és estrany que en la posada en escena de Peran es jugui amb l’acudit-gag o amb els detalls acronológics (la cabana de fusta amb l'antena de tele). Per una altra banda ens descobreix l'aspecte humà, el missatge humà, que al meu entendre es tan important en aquesta peça; Joan Oliver juga al que hagués passat si els personatges del Gènesi, enlloc de ser mites elevats , haguessin estat personatges de carn i os?

Es d'aquí don sorgeix l'humor, de l’”estranyesa" de veure aquells personatges tan mítics convertits amb qualitats humanes (des de la fragilitat serena de la Nara de Lina Villá, al cràpula caricaturesc de l’Adam de Josep Plaza, passant pel vital adolescent del Caím de Dani Escorsa) immersos en una escenografia (de Ramón) que té mes elements del realisme humanista dels pessebres que dels espais mítics.

De fet Alló que tal vegada s'esdevingué pot entendre's com una d'aquelles menes de propostes - tallers, potser irregulars a nivell de resultats , però que ajuden a donar visions fresques a obres marcades pels topics i que donen bones oportunitats a actors de nova fornada.

75 anys aixecant el teló : “1990 : a teló tancat – de reposicions va la cosa”

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

Crònica de Mataró
17 de febrer de 1990
L.L GALENDE — C. SANTOS


Sala Cabañes, que demà ofereix la darrera representació de «Els Pastorets» d’engany — la que fa deu—, programa ja per al mes de març dos muntatges. La tònica de la temporada, que va començar carregada de reposicions, no ha variat, un cop passat l'ecuador de les festes nadalenques. S'han triat, en un moment en que sembla que a la sala de la Riera necessita estalviar calers al màxim, dos dels muntatges mes reeixits que s'han vist al seu escenari les darreres temporades: «No em toquis la Flor» i «El Somni de Bagdad».

En el primer cas es tracta d'un vodevil català ben resolt per part d'un grup de set actors, que va estrenar-se el 6 de novembre del 88. Es reposa el primer cap de setmana de març. «No em toquis la Flor» es un text de Lluís Coquard carregat d'humor fresc i gracies picantones, que no prescindeix de cap dels elements típics d'aquest gènere — confusions, canvis de personalitat, sorpreses i enganys— que sens dubte sorprendria negativament a aquells antics i morals actors del Cercle Catòlic. No s'alarmin. Es una proposta que cal celebrar i que farà passar una bona estona als seus —es presumeix que forces— espectadors, tal i com ja va ser en el moment de la seva estrena.

La direcció de 1'obra la signen Jesús Segura i Anna María Rovira. «El Somni de Bagdad» de Josep Maria Benet i Jornet, es torna a posar en cartell quan encara no fa un any que es va estrenar. Es una proposta ben diferent a l'anterior i tan celebrada com aquella. Un text força bo de Benet i Jornet, una direcció força acurada, un grup d'actors joves i convincent, música en directe i una testa de llum, color i vitalitat a l'escenari son els ingredients que fa d'aquest muntatge —al nostre pare— el millor que ha muntat Sala Cabañes en els darrers temps. Sens dubte, malgrat vagi adreçat a joves i nens i estigui protagonitzat per actors joves —que no mancats d’experiència— es una cita obligada de tots els teatreferits mataronins, que tenen una oportunitat única en aquesta reposició. Dos mesos mes tard de la seva estrena, el mes d'abril de l'any passat, la companyia Sala Cabañes la va portar a Argentona, on les critiques van estar molt positives.

«El Somni de Bagdad» es una obra força complicada per la quantitat d'elements escenogràfics que requereix el text original. L'obra presenta escenes tan difícils de resoldre com una persecució a cavall pel desert, que s'han respectat no només amb dignitat sinó amb brillantor. La direcció, signada per Encarna Hernández conta amb la ma inconfundiblement professional de Pere Anglas. Les reposicions de Sala Cabañes venen a sumar-se a una llista que s'encapçalava pel setembre amb les de «L'hereu i la forastera» i «El banquer anarquista» al Casal i la de «Sin Chapa y sin collar» a la mateixa sala de la Riera. Se'ns acut que, si ja el teatre amateur té difícil omplir la sala el dia de l’estrena, potser, aquestes «segones parts» no surten com els responsables voldrien. Estarem mes tranquil·les quan el públic ens hagi demostrat que ens equivoquem.

75 anys aixecant el teló : “va ser el 76 o el 77”

Fotos Miquel Ros

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

Miquel Ros i Vila

En dic Miquel, no recordo si va ser a finals del 76 o 77 del mil•lenni passat que acompanyava a les meves dues germanes per apuntar-se a Pastorets.

L’entrada al centre en aquells moments era per el bar, un espai molt ampli amb una barra al davant, parets engroguides per el fum de tabac, taules amb gent jugant a cartes o al dòmino, en front una porta de vaivé que al altre costat a l’esquerra l’antic vestíbul de la sala i a la dreta un passadís llarg i alt amb portes a dreta i esquerra. L’olor que desprenia era de rescumit, de vell.

Recordo que anant per els passadissos amb les meves germanes direcció a la antiga secretaria de la sala, al final de tot, actualment la biblioteca, pensava, bon lloc per poder-hi jugar i amagar.

Darrera una porta de fusta amb vidre translúcid i havia el president i les secretaries, unes i els altres en van convèncer de sortir a ball de dimonis i pastor o sia de “artista” per manca de homes, -el problema de sempre-.

Al anar coneixen el teatre les seves dependencies i començar a veure els” intringulis” del escenari en vaig engrescar a col•laborar amb els tramoistes quant no feia d’artista, en aquella època eren “professionals”, el que m’ha agradava i segueixo, es la part de manualitats, escotillons, efectes especials, muntatges, enfilat per la pinta o arriant fermes, participant amb tot el que podia, els de casa no en veien mai el pel, sempre a la Sala, desprès de treballar, dissabtes, diumenges, nits i un llarg etc...
Vaig sortir a varies obres, alguns tenia un petit paper de protagonista, d’altres , la majoria, de secundari, el meu paper estel•lar, a Pastorets, va ser de Thasis, d’altres, capità a la Blancaneus i de padrí, d’esbirro, d’indi, catalanet a l’obra Patufet etc. desprès de això ja vaig deixar l’aspecte artístic, ja que no acabava de trobar el meu lloc i en vaig dedicar solsament a la tramoia. Engrescat com sempre participo per primera vegada a les Santes, amb els muntatges, ens anomenen brigades roges, per el color de la samarreta, molts som membres de la sala, i actualment segueix així.

Vaig viure amb il•lusió la remodel•lació de les dependencies del Centre Catòlic, el nou vestíbul de la sala, la boca del teatre, el canvi de cadires de platea i del amfiteatre, una curiositat es que les butaques les varem anar a desmuntar del desaparegut cinema Cerdanyola, en el sostre, baixant el fals postís de fusta i arpillera de color blau marí, la transformació de les galeries de llums , el soterrani , la caldera i un llar etc... els anys van passa’n, durant un temps vaig ser membre de la junta de la Sala.

Després de tornar de la “mili” en vaig casar amb una “artista” i tenim dues filles de 21 i 16 anys, tots estem vinculats al teatre, uns més que altres, actualment, ja fa temps, soc membre de la junta del Centre Catòlic.

Molt bons amic he fet, uns ens han deixat per sempre, d’altres seguim en contacte i altres seguim treballant junt, festes, farres, sortides, Can Pradell, Núria, Burriac, Mont Cabre, La Molina etc..., uns bons records, fent l’indi, rient, plorant, maleint els ossos, treballant per la sala i el centre amb més o menys encert però seguin endavant, amb il•lusió, engrescant a altre gent, més petits, més joves ja que aquest, seran, els que ens facin el relleu i puguin dir el mateix que diem nosaltres quins bons temps passar, i que bé ho passem ara a la Sala, al nostre Centre Catòlic.

75 anys aixecant el teló : “2002: Cusachs dirigeix Tota una senyora' al teatre Goya”

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

www.capgros.com
15 febrer de 2002

Josep María Cusachs es un home de teatre de la Sala Cabañes, que habitualment prepara els seus muntatges -que abracen també el camp musical i el poétic en l'ámbit amateur. Pero com a demostració que a base d'esforç es pot anar guanyant reconeixement i prestigi, Josep María Cusachs es traba a hores d'ara dirigint al teatre Goya de Barcelona primeres espases del teatre cátala com Joan Massotkleiner i promeses com Aina Clotet. El muntatge es diu Tota una senyora i el text va a carrec de Montserrat Cornet.

Cusachs ja havia estrenat aquesta obra fa nou anys, a la Sala Cabañes, en la primera funció teatral on intervenía Roger Pera.
Fa un any Cornet va demanar expressament a Cusachs, com a deferencia, que dirigís l'obra en un gran teatre de Barcelona i va acceptar complagut: «Es una experiéncia engrescadora, que et permet copsar la magia del món del teatre». L'obra, que tracta el problema de les separacións de parelles, es va estrenar el 13 de febrer i es preveu qui estigui en cartell fins a mitjans de maig. A mes dels actors esmentats hi intervenen Sílvia Vilarrasa en el paper d'lsabel, Santi Sans en el paper d'avi i Óscar García en el de Rudy.

75 anys aixecant el teló : “1988: Sarsuela a Sala Cabañes”

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

Cronica de Mataró
27 d’agost de 1988
Enric Torra

Es molt atimat i complaent programar per aquestes Festes de Les Santes les Sessions de Sarsuela que ens brinda la veterana Sala Cabañes rememorant temps enrere on mai no faltaven en Les Fires i Festa Major les tals Obres líriques presentant la majoria d'aquest popular gènere com: Los Claveles, Gavilanes, Cançó d'Amor i de Guerra, La del soto del parral, entre d'altres moltes, sobresortint l’opera Marina i El Rey que rabió, que fou el descobriment del gran tenor Amadeu Casanovas, i actors com Pere Peradejordi, Colomer, Vidiella, i cantants com Rita Ros, Carme Pares, Fregiinals, Bertrán, Expósit, entre molts destacats membres del nodrit Cor Mixta d'uns cent vint sota la direcció musical del mestre Enric Torra (que signa/aquestes ratlles), ajudat per 1'Alfredo Alvarez i també el mestre Martí.

Per aixó ens alegra que enguany en aquesta diada de Les Santes s'hagi representat de nou Sarsuela programant La Verbena de la Paloma (Bretón) i Fragments de Bohemios (Vives), i Cançó d'amor i guerra (Martínez Valls) obtenint un grandiós èxit artístic i de públic com mereixen l'elenc Coral i Teatral de Sala Cabañes lluint l’espectacle meravellosament tant per la cura en el cant Solista de Rosa Mateu, Rosa Canal, Maria Remei Paretilla, Josep Riera, i en el pla d'actor Esteve Jofre, Antoni Gubau Joan Gallemí, Paquita de la Hoz, i particularment, Nuri Fabregas, acompanyats d'un estol d'interessants personatges, típics i falaguers.

El Cor nodrit i garbós dona una gran preponderància escènica i relleu vocal motivant l’argumentació adequada, i amb un preciós vestuari de cromàtic colorit.

Cal remarcar l’esplèndida actuació del Cos de Ball de Roser Casanovas, quina coreografia i dinamisme rítmic mereix els mes encesos elogis, donant nota d’elegància i espiritualitat a l'escena, particularment en el preludi de Bohemios que conceptuem com de gran categoria, col·laborant a l’èxit la disciplinada Orquestra que portada junt amb tot l'espectacle pel renombrat mestre Pere González proporciona unes interpretacions convincents i riques amb detall musical i escènic mereixent l’aplaudiment a l'Antoni Blanch per la direcció global de l'espectacle junt amb el tècnic d’il·luminació com decorats, tramoia, apuntadors i membres entre bastidors imprescindibles però amagats del públic, en el seu treball.

75 anys aixecant el teló : “ 2004: ‘La comèdia dels errors’ arriba a la Sala Cabañes”

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

www.totmataro.cat
25 octubre de 2004

Després de voltar per Catalunya es va poder veure al teatre de la seva companyia

Marta Pedrico Cultura
Per fi ha arribat a la Sala Cabañes el primer Shakespeare d’aquest grup de teatre. Després d’estrenar-se a Òrrius el passat juny, aquest cap de setmana es va poder veure “La Comèdia dels errors” a la sala de la companyia.

“La Comèdia dels errors” és una de les obres còmiques més conegudes del dramaturg anglés, que es va estrenar a Londres ara fa 410 anys. La seva trama, tot i començar amb un plantejament semblant al d’una tragèdia, es va tornant d’allò més divertida gràcies un joc inacabable d’equivocs i confusions.

Amb el treball que es va poder veure el passat cap de setmana, la Sala Cabañes va voler retre el seu particular homenatge a la figura de l’autor que ja forma part de la història de la literatura.

Senzilla i actual
Per a la posta en escena d’aquest muntatge s’ha optat per una escenografia d’allò més sencilla, un fons negre guarnit únicament amb unes escales i un mur. El vestuari dels actors també és digne de destacar, ja que no s’adapta a les situacions històriques reals, sinó que identifica els personatges amb els tòpics cinematogràfics als que més s’assemblen. Per exemple, el personatge dels bufons presenten una estètica molt similar a la de Charlot.

Una altra peculiaritat de l’espectacle són les desfilades que els seus personatges fan entre les butaques del públic durant els canvis d’escena. Aquests passejos no serveixen únicament per despertar l’atenció dels espectadors per veure de més a prop els personatges, sinó que també ajuden a donar més dinamisme a l’obra.

Una quarantena de persones
Joan Peran és l’encarregat d’aquesta obra que s’ha bassat en el text de les traduccions de Salvador Oliva, el millor traductor de les obres de Shakespeare al català dels nostres dies. “La Comèdia dels errors” compta amb un equip humà d’una quarantena de persones que han realitzat una tasca amb molt bons resultats. El paper d’aquests actors no professionals és brillant, i van aconseguir fer riure al públic en una sala gairebé plena.

El segon cop que es representa a Mataró
“La Comèdia dels errors” es va representar aquest cap de setmana en dues funcions. La primera el dissabte 23 d’octubre a les deu de la nit, i la segona el diumenge 24 en una sessió a les sis de la tarda.

Aquesta comèdia de Shakespeare ha arribat a la Sala després d’estrenar-se a Òrrius i representar-se a l’Espluga Calba en la IV Edició del Concurs de Teatre de les Garrigues, a l’Ametlla del Vallès dins la VI Mostra de Teatre i a Caldes d’Estrac. També es va poder veure a la masia de Ca’n Bruguera de Mataró a principis d’estiu, dins el programa de les Festes dels carrers Sant Bru, Cristina, Massot i Isabel.

75 anys aixecant el teló : “ 1990: La música dels Pastorets”

foto oriol miras - pastorets 2007

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

Crònica de Mataró

15 de febrer de 1990

Crítica de música
La música dels pastorets
ENRIC TORRA

Lluny és en 1'ánim de l'autor de la majoria de cançons i temes musicals d'«Els Pastorets de S.C.» destacar els mèrits de tals composicions, com tampoc els mèrits dels autors com Mossèn Romeu i el Mestre Vilaró, que enriqueixen l'obra del literat Pàmies.

La missió de crear nous temes per formar un conjunt homogeni a l'estil del drama medieval que atrau tant al públic va a càrrec del Mestre Torra.

Així destacarem el compromís en la interpretació del Pròleg que inclou música descriptiva i ballet. Les escenes de nimfes, bruixes i follets d'aquest pròleg, fan enguany meravelloses coreografies de conjunt i briós ritme, sola la direcció de Dúnia Roig, com també en la Dansa dels Dimonis, de vitalitat ardida.
Pel que fa a les corals , elogiarem l'afinació i accent a l'escena del Temple, l'actuació brillant a Càntics alegres i la melangia a «Les Espigadores», donant ocasió de lluir-se a les sopranos solistes. El mateix passa al dolç dúo de l’Àngel i la Verge, magníficament resolt amb la integració del cor al final. La «Cançó d'en Jonas i Mataties» va sortir força convincent donada la rudesa de les veus, i va sorprendre l'auditori el petit Benjamí, que defensa el seu rol meravellosament, com també la «Dansa de les Pedretes», a cura de petits infants molt ajustats al ritme ¡ moviment.

L'orquestra de l'espectacle resolgué en tot moment les dificultats de la partitura i més en l'apoteosi final, que el metall destaca en tema vigorós. Igual que l’esmenta’t «Pròleg» i acoblament dels diversos cants, conduits magníficament pel Mestre Josep.
També cal elogiar els col·laboradors que fan possible l’èxit d'«Els Pastorets», tals com tramoistes, vestuari, traspunts, llum i moviment escènic, portats per J. Cusachs, que segueix les disposicions del traç global de la tradicional obra, disposicions creades per prestigioses figures del teatre avui desaparegudes.

75 anys aixecant el teló : “2007 : La presidenta de la Sala Cabañes és obsequiada amb la Distinció als Pastorets 2007”

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

www.totmataro.cat
29 de juny de 2007

Imma Llorens va reconèixer la seva satisfacció per un premi que "no hem buscat, sinó que l’hem trobat”

Alba Martínez // Cultura - Crònica

La presidenta de la Sala Cabañes, Imma Llorens, va recollir el premi "Distinció als pastorets 2007", que l’Òmnium va oferir en commemoració del 90è aniversari dels Pastorets. Llorens va quedar molt emocionada, i va donar les gràcies pel premi que reconeix la fama dels Pastorets a Mataró, ja que formen part de la cultura i de la llengua catalana.

“El teatre és cultura” va afirmar Imma Llorens, i va explicar que els Pastorets s’han mantingut fins i tot en els mals temps. Abans, quan no es podia parlar català, encara es representaven els Pastorets, perquè eren una mostra de la nostra cultura. “Molta gent busca els premis, nosaltres en canvi, l’hem trobat” va dir emocionada la presidenta de la Sala Cabañes. Per concloure l’agraïment, Imma Llorens va dir que continuen apostant ben fort pels joves, ja que són el futur de la cultura catalana.

75 anys aixecant el teló : “2002 : La presentació de Jonàs i Mataties i la cercavila, actes més plens del St. Jordi”

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

La presentació de Jonàs i Mataties i la cercavila, actes més plens del St. Jordi

Crònica de Mataró
25 abril de 1992
Gemma Mármol

El dijous, dia de Sant Jordi, els carrers de la ciutat van estar replets de roses i llibres. En total, va haver-hi 204 parades de roses i 17 d "obres literàries, repartides per tot Mataró, tot i que entre la placa Santa Anna i la Riera era on hi havia gairebé mes del 50 per cent. Amb la Riera i la plaça de l’Ajuntament plenes de gom a gom a les 7 de la tarda va començar la Trobada dels gegants i nans de Mataró , la presentació dels nous cap-grossos Jonàs i Mataties i la cercavila pel centre de la ciutat. Al correfoc , que es va fer tot seguit , la participació no va ser tan massiva

La presentació dels nous cap-grossos de la ciutat Jonàs i Mataties va causar gran expectació entre els ciutadans mataronins. Els nans, que simulen dos dels personatges més coneguts dels Pastorets van unir-se a la comparsa de nans que acompanya a la família Robafaves en el decurs de la cercavila. Els dos nans, vestits amb una túnica ratllada vermella i blanca, saludaven als nens que miraven la cercavila.

75 anys aixecant el teló : “ 1998 de nou La Ventafocs”

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

La Sala Cabañes estrena diumenge que ve la temporada de teatre infantil amb “La Ventafocs”

www.elpunt.cat
20 de setembre de 1998

La Sala Cabañes de Mataró estrenarà temporada teatral diumenge que ve amb la representació de l’obra La Ventafocs de Josep Maria Folch i Torres i dirigida per Antoni Blanch. Aquesta obra, dirigida especialment al públic infantil , l’interpreta el grup artístic i tècnic de la mateixa Sala Cabañes. Les representacions s’iniciaran el pròxim diumenge , dia 27 , i continuaran els dies 4 , 11 , 18 i 25 d’octubre.

L’obra de Folch i Torres es basa en la cèlebre rondalla popular de la Ventafocs i està dividida en set quadres. Folch i torres s’ha anat convertint en un dels autors preferits de la Sala Cabañes perquè , segons afirma Joan Cusachs en un escrit fet a propòsit d’aquesta representació “les seves obres tenen dies virtuts : distreuen d’una manera sana i , al mateix temps, formativa”