75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008Crònica de Mataró
17 de febrer de 1990
L.L GALENDE — C. SANTOS
Sala Cabañes, que demà ofereix la darrera representació de «Els Pastorets» d’engany — la que fa deu—, programa ja per al mes de març dos muntatges. La tònica de la temporada, que va començar carregada de reposicions, no ha variat, un cop passat l'ecuador de les festes nadalenques. S'han triat, en un moment en que sembla que a la sala de la Riera necessita estalviar calers al màxim, dos dels muntatges mes reeixits que s'han vist al seu escenari les darreres temporades: «No em toquis la Flor» i «El Somni de Bagdad».
En el primer cas es tracta d'un vodevil català ben resolt per part d'un grup de set actors, que va estrenar-se el 6 de novembre del 88. Es reposa el primer cap de setmana de març. «No em toquis la Flor» es un text de Lluís Coquard carregat d'humor fresc i gracies picantones, que no prescindeix de cap dels elements típics d'aquest gènere — confusions, canvis de personalitat, sorpreses i enganys— que sens dubte sorprendria negativament a aquells antics i morals actors del Cercle Catòlic. No s'alarmin. Es una proposta que cal celebrar i que farà passar una bona estona als seus —es presumeix que forces— espectadors, tal i com ja va ser en el moment de la seva estrena.
La direcció de 1'obra la signen Jesús Segura i Anna María Rovira. «El Somni de Bagdad» de Josep Maria Benet i Jornet, es torna a posar en cartell quan encara no fa un any que es va estrenar. Es una proposta ben diferent a l'anterior i tan celebrada com aquella. Un text força bo de Benet i Jornet, una direcció força acurada, un grup d'actors joves i convincent, música en directe i una testa de llum, color i vitalitat a l'escenari son els ingredients que fa d'aquest muntatge —al nostre pare— el millor que ha muntat Sala Cabañes en els darrers temps. Sens dubte, malgrat vagi adreçat a joves i nens i estigui protagonitzat per actors joves —que no mancats d’experiència— es una cita obligada de tots els teatreferits mataronins, que tenen una oportunitat única en aquesta reposició. Dos mesos mes tard de la seva estrena, el mes d'abril de l'any passat, la companyia Sala Cabañes la va portar a Argentona, on les critiques van estar molt positives.
«El Somni de Bagdad» es una obra força complicada per la quantitat d'elements escenogràfics que requereix el text original. L'obra presenta escenes tan difícils de resoldre com una persecució a cavall pel desert, que s'han respectat no només amb dignitat sinó amb brillantor. La direcció, signada per Encarna Hernández conta amb la ma inconfundiblement professional de Pere Anglas. Les reposicions de Sala Cabañes venen a sumar-se a una llista que s'encapçalava pel setembre amb les de «L'hereu i la forastera» i «El banquer anarquista» al Casal i la de «Sin Chapa y sin collar» a la mateixa sala de la Riera. Se'ns acut que, si ja el teatre amateur té difícil omplir la sala el dia de l’estrena, potser, aquestes «segones parts» no surten com els responsables voldrien. Estarem mes tranquil·les quan el públic ens hagi demostrat que ens equivoquem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada