75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008
La trobada té vocació de convocar-se anualment
El Punt
13 de desembre de 1993
JOSEP MARÍA FLORES
Foto de Llibert Teixidor
Mataró
Els personatges mes infernals mai coneguts es van aplegar ahir a la Sala Cabañes , de Mataró. Enmig de flamarades de foc i sofre i riallades que retrunyien per tota la sala, quaranta dimonis de tot Catalunya van participar ahir en la I Trobada de Satanassos. La concentració te vocació de convocar-se anualment i de forma rotativa a les poblacions que s'ofereixin voluntàries.
La I Trobada de Satanassos, que va omplir de públic la sala, es va convocar amb l'únic objectiu d'intercanviar d'una banda opinions i experiències entre els actors i de d’altre oferir al públic una gran diversitat d'interpretacions d'un mateix personatge, sens dubte, el mes emblemàtic dels pastorets i del teatre català en general. La iniciativa va sorgir del popular actor mataroní Borís Ruiz, conegut per la seva interpretació del paper de Mercader, a la sèrie La Granja de TV-3. Boris Ruiz, que va fer la presentació de la trobada vestit d'etiqueta però amb banyes de dimoni, va manifestar la seva satisfacció per l’'amplia convocatòria de Satanassos, alguns dels quals procedien de localitats de les comarques Gironines i de l'alt Maresme, com ara Girona, Figueres, les Preses, Olot, Calella, Pineda ¡ Arenys.
El crític teatral Joaquim Vílá i Folch es va encarregar de fer una glossa sobre la figura de Satanàs. Vila i Folch va utilitzar una fórmula molt irònica per parlar del dimoni, que va arrencar la rialla dels espectadors. “És el personatge dels pastorets més progressista, però està condemnat a ser vençut”, va afirmar el crític teatral.
A continuació, cadascun dels quaranta Satanassos van actuar un per un i durant dos minuts dalt l'escenari per recitar un fragment del seu paper. L’amplia diversitat del vestuari dels dimonis i del maquillatge va permetre als espectadors de presenciar una autentica desfilada de lucífers, tots ells diferents i, al mateix temps, escoltar textos de totes les versions que s'han fet dels pastorets des de Josep María Folch i Torres fins a Sergi Pamies, passant per adaptacions mes modernes. En la trobada d'ahir, hi van actuar des dels Satanassos més joves —Màxim Crosas, de tretze anys, de Rupit, i Ester Rubio, de 12 anys, de Berga— fins als mes veterans, com Antoni Virgili, de 69 anys, que en fa 53 que interpreta el paper de dimoni gros als pastorets de Sabadell.
Abans de sortir cada Satanàs, els dos presentadors de l'acte feien una breu presentació amb la fitxa personal de cada autor. Els responsables de la Sala Cabañes van triar els decorats d’ahir , que eren els propis de l’infern dels seus pastorets , per fer les representacions i la majoria dels quaranta dimonis també van aparèixer i desaparèixer de l’escenari enmig de flamarades i d’olor de sofre i a través de la trampa.
Un personatge indesitjable
El personatge de Satanàs o lucífer ha esdevingut una de les peces claus en la historia dels pastorets del teatre català. Joaquim Vila i Folch defineix aquest personatge com “odiós, rabiós, irascible, superb, orgullós, envejós i astut. És lleig , estrany, renega i porta les ungles llargues” Vilà i Folch afegeix que el dimoni “porta cua i banyes, i aquests atributs són el principal motiu de gresca. Quan apareix treu foc pels ulls, se sent pudor de socarrim i de sofre i vesteix de vermell o negre amb una capa que l’identifica. Aquest crític teatral vincula el personatge de lucífer dels pastorets amb altres tipologies de dimonis mes modernes, con els grups de diables i balls de diables. Per aquest crític, el personatge del dimoni té orígens en la rondallística popular. «La visió mítica del dimoni dels pastorets es una síntesi elaborada ben al marge de la ciència bíblica i teològica.
Aquest personatge parteix de la mateixa manera que ho fan les rondalles populars, d’una necessitat d’explicar-se el món” escriu finalment. Vilà i Folch en el programa explicatiu de la trobada de Mataró
La trobada té vocació de convocar-se anualment
El Punt
13 de desembre de 1993
JOSEP MARÍA FLORES
Foto de Llibert Teixidor
Mataró
Els personatges mes infernals mai coneguts es van aplegar ahir a la Sala Cabañes , de Mataró. Enmig de flamarades de foc i sofre i riallades que retrunyien per tota la sala, quaranta dimonis de tot Catalunya van participar ahir en la I Trobada de Satanassos. La concentració te vocació de convocar-se anualment i de forma rotativa a les poblacions que s'ofereixin voluntàries.
La I Trobada de Satanassos, que va omplir de públic la sala, es va convocar amb l'únic objectiu d'intercanviar d'una banda opinions i experiències entre els actors i de d’altre oferir al públic una gran diversitat d'interpretacions d'un mateix personatge, sens dubte, el mes emblemàtic dels pastorets i del teatre català en general. La iniciativa va sorgir del popular actor mataroní Borís Ruiz, conegut per la seva interpretació del paper de Mercader, a la sèrie La Granja de TV-3. Boris Ruiz, que va fer la presentació de la trobada vestit d'etiqueta però amb banyes de dimoni, va manifestar la seva satisfacció per l’'amplia convocatòria de Satanassos, alguns dels quals procedien de localitats de les comarques Gironines i de l'alt Maresme, com ara Girona, Figueres, les Preses, Olot, Calella, Pineda ¡ Arenys.
El crític teatral Joaquim Vílá i Folch es va encarregar de fer una glossa sobre la figura de Satanàs. Vila i Folch va utilitzar una fórmula molt irònica per parlar del dimoni, que va arrencar la rialla dels espectadors. “És el personatge dels pastorets més progressista, però està condemnat a ser vençut”, va afirmar el crític teatral.
A continuació, cadascun dels quaranta Satanassos van actuar un per un i durant dos minuts dalt l'escenari per recitar un fragment del seu paper. L’amplia diversitat del vestuari dels dimonis i del maquillatge va permetre als espectadors de presenciar una autentica desfilada de lucífers, tots ells diferents i, al mateix temps, escoltar textos de totes les versions que s'han fet dels pastorets des de Josep María Folch i Torres fins a Sergi Pamies, passant per adaptacions mes modernes. En la trobada d'ahir, hi van actuar des dels Satanassos més joves —Màxim Crosas, de tretze anys, de Rupit, i Ester Rubio, de 12 anys, de Berga— fins als mes veterans, com Antoni Virgili, de 69 anys, que en fa 53 que interpreta el paper de dimoni gros als pastorets de Sabadell.
Abans de sortir cada Satanàs, els dos presentadors de l'acte feien una breu presentació amb la fitxa personal de cada autor. Els responsables de la Sala Cabañes van triar els decorats d’ahir , que eren els propis de l’infern dels seus pastorets , per fer les representacions i la majoria dels quaranta dimonis també van aparèixer i desaparèixer de l’escenari enmig de flamarades i d’olor de sofre i a través de la trampa.
Un personatge indesitjable
El personatge de Satanàs o lucífer ha esdevingut una de les peces claus en la historia dels pastorets del teatre català. Joaquim Vila i Folch defineix aquest personatge com “odiós, rabiós, irascible, superb, orgullós, envejós i astut. És lleig , estrany, renega i porta les ungles llargues” Vilà i Folch afegeix que el dimoni “porta cua i banyes, i aquests atributs són el principal motiu de gresca. Quan apareix treu foc pels ulls, se sent pudor de socarrim i de sofre i vesteix de vermell o negre amb una capa que l’identifica. Aquest crític teatral vincula el personatge de lucífer dels pastorets amb altres tipologies de dimonis mes modernes, con els grups de diables i balls de diables. Per aquest crític, el personatge del dimoni té orígens en la rondallística popular. «La visió mítica del dimoni dels pastorets es una síntesi elaborada ben al marge de la ciència bíblica i teològica.
Aquest personatge parteix de la mateixa manera que ho fan les rondalles populars, d’una necessitat d’explicar-se el món” escriu finalment. Vilà i Folch en el programa explicatiu de la trobada de Mataró
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada