foto 1987 : Aves i Guerrerus
75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008
Encarna Hernández
El meu primer contacte amb la Sala Cabañes va ser com espectadora. Sempre m’ha agradat molt el teatre, ja de molt petita era membre actiu al teatre de la Sala Parroquial d’Argentona. Al casar-me i venir a viure a Mataró, els nostres amics, la família Anglas, aleshores molt vinculats al Centre, ens varen engrescar per entrar a la Sala.
Els primers en trepitjar l’escenari varen ser els meus fills fent de dimoniet l’un i ballant pedretes l’altra en els Pastorets, desprès em vaig incorporar jo i un temps després el meu marit fent de tramoia.
Entre els records hi tinc , amb molt d’afecte, el Sr Pepito Pons, que em va donar els primers consells sobre maquillatge, el primer curset de teatre amb en Joan Oller , el de direcció amb en Calixto Bieito, el de la comèdia del Art, el primer paper de protagonista a “No em toquis la flor” i sobre tot, la primera obra que vaig dirigir amb l’ajuda d’en Jordi Romagosa amb els més petits “En Picarol al país de les cares llargues”. Després en van venir d’altres, però la primera sempre és la que més es recorda.
Tinc un especial record pels jocs teatrals i classes d’improvisació que feia amb els més menuts, cursos gratuïts oberts a tots el nens i nenes de la casa. Molts d’aquells son ara puntals de la Sala i altres han fet del teatre la seva professió.
Crec que la Sala és encara avui, un lloc de referència, amb una joventut amb ganes de fer coses i passar-ho bé amb els amics, deixant de banda drogues i “ botellons” que massa sovint veiem en altres llocs.
També penso que aquets 75 anys que ara celebrem , és gràcies a l’esforç i il·lusió, dels que ens han precedit, dels que ara som membres actius i que volem deixar una Sala als que ens venen al darrera amb els mateixos valors que hi em trobat.
Endavant Sala.
Encarna Hernández
Encarna Hernández
El meu primer contacte amb la Sala Cabañes va ser com espectadora. Sempre m’ha agradat molt el teatre, ja de molt petita era membre actiu al teatre de la Sala Parroquial d’Argentona. Al casar-me i venir a viure a Mataró, els nostres amics, la família Anglas, aleshores molt vinculats al Centre, ens varen engrescar per entrar a la Sala.
Els primers en trepitjar l’escenari varen ser els meus fills fent de dimoniet l’un i ballant pedretes l’altra en els Pastorets, desprès em vaig incorporar jo i un temps després el meu marit fent de tramoia.
Entre els records hi tinc , amb molt d’afecte, el Sr Pepito Pons, que em va donar els primers consells sobre maquillatge, el primer curset de teatre amb en Joan Oller , el de direcció amb en Calixto Bieito, el de la comèdia del Art, el primer paper de protagonista a “No em toquis la flor” i sobre tot, la primera obra que vaig dirigir amb l’ajuda d’en Jordi Romagosa amb els més petits “En Picarol al país de les cares llargues”. Després en van venir d’altres, però la primera sempre és la que més es recorda.
Tinc un especial record pels jocs teatrals i classes d’improvisació que feia amb els més menuts, cursos gratuïts oberts a tots el nens i nenes de la casa. Molts d’aquells son ara puntals de la Sala i altres han fet del teatre la seva professió.
Crec que la Sala és encara avui, un lloc de referència, amb una joventut amb ganes de fer coses i passar-ho bé amb els amics, deixant de banda drogues i “ botellons” que massa sovint veiem en altres llocs.
També penso que aquets 75 anys que ara celebrem , és gràcies a l’esforç i il·lusió, dels que ens han precedit, dels que ara som membres actius i que volem deixar una Sala als que ens venen al darrera amb els mateixos valors que hi em trobat.
Endavant Sala.
Encarna Hernández
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada