75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008
Temps era temps
Crònica de Mataró
3 de febrer de 1994
“Cartes al Director”
Ramón Casas
Estem en ple cicle de representació de Els Pastorets. Per arrodonir-ho , a la Sala Cabañes s’ha fet recentment la 1ª Trobada de Satanassos amb singular èxit. Al llarg dels anys , per l’escenari de la Saleta i després per l’actual , hi ha passar la mar de gent. Fins persones que ningú diria. Jo mateix , a cavall del vint / trenta , vaig fer-hi de Nataniel , el company d’en Benjamí , que canta allò de “A la vall de Natzareth hi ha una donzella ...” Recordo que llavors feia de dimoni gros en Tarragó, que quan bramulava el seu impossible desig “Oh Jehovà , Jehovà, si jo et podria vèncer” la gent s’encongia a la cadira. Dic que hi ha passat moltes persones. Una d’elles fou l’Eusebi Vidiella que va fer diferents papers a la representació. Per raons familiars, era part molt interessada a l’establiment conegut per Ca l’Abadal , situat davant mateix de l’Ajuntament, dedicat a corresponsalia de premsa , venda de llibres i articles d’escriptori i , a més impremta
El Sr. Vidiella, a més de ser una persona excel·lent, fou molt bon dibuixant. Quan el centenari del tren -any 1948- va fer una auca celebradíssima (en català, es clar) que no es va poder vendre públicament perquè “la autoridad competente” de llavors ho va impedir. Tenia un elevat sentit de l’humor, el Sr. Vidiella. D'ell es va contar l’anècdota següent: eren els anys immediatament posteriors a la guerra civil. Faltava de tot No per a tothom, no ens enganyem. Fins i tot no hi havia prou moneda fraccionaria, que llavors s'utilitzava molt. Recordo que durant forca temps van circular uns disquets de cartró amb segells de correus enganxats de 5, 10,25 i mes cèntims per substituir la moneda. Be; en Vidiella que, en aquelles circumstancies, feia en Els Pastorets d 'hostaler, aquell que nega aixopluc als esposos Josep i Maria perquè aquests no tenien diguem efectiu metàl·lic, un dia va etzibar a la parella: «Diners, diners, aixó és el que m'interessa..Ah!,i res de sellos». Es clar, en Vidiella n'estava mes que tip de sellos a la botiga. En fi, «temps era temps» que diu, o deia, en Joan Manuel Serrat. Desitjo i espero que Els pastorets es facin anys i panys perquè crec que son molt necessaris en el món actual.
Temps era temps
Crònica de Mataró
3 de febrer de 1994
“Cartes al Director”
Ramón Casas
Estem en ple cicle de representació de Els Pastorets. Per arrodonir-ho , a la Sala Cabañes s’ha fet recentment la 1ª Trobada de Satanassos amb singular èxit. Al llarg dels anys , per l’escenari de la Saleta i després per l’actual , hi ha passar la mar de gent. Fins persones que ningú diria. Jo mateix , a cavall del vint / trenta , vaig fer-hi de Nataniel , el company d’en Benjamí , que canta allò de “A la vall de Natzareth hi ha una donzella ...” Recordo que llavors feia de dimoni gros en Tarragó, que quan bramulava el seu impossible desig “Oh Jehovà , Jehovà, si jo et podria vèncer” la gent s’encongia a la cadira. Dic que hi ha passat moltes persones. Una d’elles fou l’Eusebi Vidiella que va fer diferents papers a la representació. Per raons familiars, era part molt interessada a l’establiment conegut per Ca l’Abadal , situat davant mateix de l’Ajuntament, dedicat a corresponsalia de premsa , venda de llibres i articles d’escriptori i , a més impremta
El Sr. Vidiella, a més de ser una persona excel·lent, fou molt bon dibuixant. Quan el centenari del tren -any 1948- va fer una auca celebradíssima (en català, es clar) que no es va poder vendre públicament perquè “la autoridad competente” de llavors ho va impedir. Tenia un elevat sentit de l’humor, el Sr. Vidiella. D'ell es va contar l’anècdota següent: eren els anys immediatament posteriors a la guerra civil. Faltava de tot No per a tothom, no ens enganyem. Fins i tot no hi havia prou moneda fraccionaria, que llavors s'utilitzava molt. Recordo que durant forca temps van circular uns disquets de cartró amb segells de correus enganxats de 5, 10,25 i mes cèntims per substituir la moneda. Be; en Vidiella que, en aquelles circumstancies, feia en Els Pastorets d 'hostaler, aquell que nega aixopluc als esposos Josep i Maria perquè aquests no tenien diguem efectiu metàl·lic, un dia va etzibar a la parella: «Diners, diners, aixó és el que m'interessa..Ah!,i res de sellos». Es clar, en Vidiella n'estava mes que tip de sellos a la botiga. En fi, «temps era temps» que diu, o deia, en Joan Manuel Serrat. Desitjo i espero que Els pastorets es facin anys i panys perquè crec que son molt necessaris en el món actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada