foto de miquel ros
75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008
Antoni Vellvehi
Tramoia
Era l’any 1982, quan en una reunió, es va proposar fer un equip de voluntaris per cobrir les baixes dels tramoies professionals, per poder reduir despeses. Com que jo tenia a la meva muller i els meus fills com elements actius a la part artística, vaig decidir provar-ho. Així va ser com vaig començar a la Sala Cabañes a formar part del primer equip de tramoies voluntaris dirigit per l’experimentat Ernest Buch . Com que tots érem “novatos”, la integració va ser molt bona i ràpida i gaudíem treballant. Recordo que el primer muntatge va ser Blancaneus 82 i tot seguit ja varem assumir tots els muntatges i lloguers de les escoles de ballet que en aquella època es feien a la Sala i lògicament també Els Pastorets.
Recordo les grans mogudes , entre altres, el repàs i perxada de decorats que es va fer en el desaparegut teatre Borràs, la remodelació de la boca d’escenari i el canvi de butaques.
Des del principi podríem dir que em vaig “especialitzar” en el telar. Aquest lloc, que alguns diuen que és tan tenebrós, avorrit i pesat, aquest lloc, que quan un no sap què fer o fa una mal i feta, li diuen que l’enviaran a galeres. Doncs en aquest lloc tan horrible per alguns, en Jordi Riera i jo des del 1982 fins a l’actualitat, estem al peu del canó en Els Pastorets, pujant i baixant decorats, i ens ho passem molt bé junt amb els que ja fa temps i altres no tant , que pugen al telar.
El telar no és un lloc on només s’estiren cordes. Cal baixar o pujar els decorats en el moment precís, si lent o ràpid si és en el canvi d’escena, per donar temps a la sortida o entrada dels actors i el material d’atretzo. Cal saber sempre la funció que té cada decorat a l’escena per poder donar la màxima fluïdesa als canvis i els que es mouen a vistes cal tenir la sensibilitat adequada al efecte que se li vol donar. Tots aquests detalls, entre altres, fan que sigui un lloc molt important dins l’engranatge d’ Els Pastorets i on sempre m’ he sentit molt a gust.
Antoni Vellvehi
Tramoia
Era l’any 1982, quan en una reunió, es va proposar fer un equip de voluntaris per cobrir les baixes dels tramoies professionals, per poder reduir despeses. Com que jo tenia a la meva muller i els meus fills com elements actius a la part artística, vaig decidir provar-ho. Així va ser com vaig començar a la Sala Cabañes a formar part del primer equip de tramoies voluntaris dirigit per l’experimentat Ernest Buch . Com que tots érem “novatos”, la integració va ser molt bona i ràpida i gaudíem treballant. Recordo que el primer muntatge va ser Blancaneus 82 i tot seguit ja varem assumir tots els muntatges i lloguers de les escoles de ballet que en aquella època es feien a la Sala i lògicament també Els Pastorets.
Recordo les grans mogudes , entre altres, el repàs i perxada de decorats que es va fer en el desaparegut teatre Borràs, la remodelació de la boca d’escenari i el canvi de butaques.
Des del principi podríem dir que em vaig “especialitzar” en el telar. Aquest lloc, que alguns diuen que és tan tenebrós, avorrit i pesat, aquest lloc, que quan un no sap què fer o fa una mal i feta, li diuen que l’enviaran a galeres. Doncs en aquest lloc tan horrible per alguns, en Jordi Riera i jo des del 1982 fins a l’actualitat, estem al peu del canó en Els Pastorets, pujant i baixant decorats, i ens ho passem molt bé junt amb els que ja fa temps i altres no tant , que pugen al telar.
El telar no és un lloc on només s’estiren cordes. Cal baixar o pujar els decorats en el moment precís, si lent o ràpid si és en el canvi d’escena, per donar temps a la sortida o entrada dels actors i el material d’atretzo. Cal saber sempre la funció que té cada decorat a l’escena per poder donar la màxima fluïdesa als canvis i els que es mouen a vistes cal tenir la sensibilitat adequada al efecte que se li vol donar. Tots aquests detalls, entre altres, fan que sigui un lloc molt important dins l’engranatge d’ Els Pastorets i on sempre m’ he sentit molt a gust.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada