dimecres, 20 de maig del 2020

Josep M. Cusachs i Clarà, ens ha deixat un agitador cultural

El divendres 8 de maig moria, després d’una llarga malaltia en Josep M. Cusachs i Clarà, cosí meu, que degut a les excepcionals circumstàncies del coronavirus no ha pogut ser acomiadat com es mereixia. La família, els amics, la ciutat esperen el moment oportú per fer-ho. Home vinculat al món teatral es va iniciar a la Saleta (primer pis del Centre Catòlic) durant la crua postguerra per passar després a la Sala Cabanyes on hi va actuar i dirigir obres teatrals. Els seus pares, els meus oncles, Juli Cusachs i Assumpció Clarà, eren abonats a la Sala Cabanyes i això li creà un vincle una fascinació pel teatre i l’entitat que ja no es trencaria mai més.
També va destacar com a rapsoda i col·laborà a les Aules Sènior. Jo, per raons familiars feia molts anys que el coneixia i crec que es mereix ser considerat com un agitador cultural. Allà on era no passava desapercebut i sovint portava la iniciativa. 
Ell ha estat un home de teatre, de la ràdio, de la Passió dels Armats, de recitar poesies, de muntar espectacles. Home de fe, cristià actiu, lector empedreït que es posà entre cella i cella reivindicar la història de La Saleta, quan aquest local a la postguerra era lloc de la catequesi de la parròquia de Sant Josep. Allà s’estrenà com a actor junt amb la seva esposa la Maria Teresa Nogué. Passió pel teatre que traspassaria als seus fills Juli i Montserrat.  Fins i tot va fer un escrit commemoratiu als FULLS/80, de l’octubre del 2004 titulat 
La petita història de la Saleta que acaba dient: «Aquells anys quaranta, cinquanta i seixanta, amb tots els seus condicionants d’època, de cultura o de comunicació, van ser els anys inesborrables de la nostra joventut. I aquelles quatre parets de la Saleta, ara convertida em petit auditori, conserven encara el ressò i el caliu de les nostres trobades, de les nostres converses, de les nostres il·lusions, dels nostres dubtes... tal volta, el record del primer petó».
Els Cusachs, des de l’any 2003, cada tres anys fem una trobada de família i ell era un dels més actius col·laboradors tant en la part organitzativa com en la mateixa trobada. Li agradava parlar en públic i dirigir les intervencions que havíem preparat. També hi participava en Manuel Cusachs i Xivillé, (EPD), que feia un disseny al·legòric. Recordo que quan ens trobàvem el comitè organitzador o bé venia d’una reunió, conferència, etc. o bé havia de marxar aviat perquè tenia algun compromís.
El dia 26 de febrer de l’any 2014 va presentar un llibre autobiogràfic titulat Bon dia! Recull de vivències, records i pensaments a la llibreria Dòria en la que hi vam intervenir a part d’ell mateix en Lluís Josep Comeron, en Josep Puig Pla i jo mateix. Abans m’havia demanat que em llegís un esborrany cosa que vaig fer amb molt de gust i vam tenir una trobada distesa en que vam recordar persones i fets familiars. Jo tenia més relació amb el seu germà Joan (EPD) i la Rosa la seva esposa.
També recordo que cada any per Nadal enviava, a qui ell i la Mª Teresa creien convenient, una felicitació que elaborava acuradament, que et feia pensar.
El record que em queda d’ell és que va ser una persona molt activa, amant del teatre, de la poesia, un lector empedreït, un cristià i un bon patriota: un agitador cultural. EPD.
 
Publicat per
Manuel Cusachs 

www.capgros.com