Publicat per
20 d’abril de 2016
Comas Soler
En aquesta temporada tan especial en què
celebra el seu Centenari, Sala Cabanyes ha volgut presentar una programació que
fos una mostra del molt i divers que habitualment es cou en el seu fogar
teatral, que no para. Per això no hi podia faltar un bon espectacle de text.
Així, els tres primers caps de setmana d’abril ha portat a escena un autor fins
ara inèdit en el seu repertori: Brian Friel (1929-2015), una de les figures més
rellevants de la dramatúrgia irlandesa contemporània.
Amb el títol de ‘Ball d’agost’ la Sala ha fet
la seva pròpia creació de ‘Dancing at Lughnasa’, obra de maduresa de Friel
estrenada l’any 1990, que a Catalunya es va poder veure per primer cop el 1993
en un muntatge molt celebrat del Teatre Lliure, dirigit per Pere Planella a
partir de la traducció feta per Guillem-Jordi Graells. Ara la mateixa peça
també s’està representant en el circuit professional a la Biblioteca de
Catalunya, amb direcció i versió de Ferran Utzet.
Nascut a l’Ulster en el si d’una família de la
minoria catòlica, Brian Friel és un dels autors que més ha contribuït a avivar
el teatre irlandès a partir de la segona meitat del segle XX. Tot i això, el
seu reconeixement va ser tardà i durant força temps limitat al món anglosaxó.
Compromès amb la unitat del seu país, la seva producció literària té una gran
coherència temàtica i artística i sovint s’hi percep el pes de les
circumstàncies polítiques viscudes en el seu context vital. Història, cultura i
llengua sovint en són el rerefons i els personatges que crea tenen gairebé
sempre dimensions psicològiques i socials remarcables que ell planteja d’un
mode entenedor perquè defuig les convencions d’estil.
La seva
influència més notable és la d’Anton Txèkhov, del qual va traduir i
adaptar unes quantes obres i amb qui comparteix la ironia delicada, la
disposició a la nostàlgia, el to malenconiós, el tempo contingut i els matisos
implícits. Tots aquests atributs els han pogut comprovar els espectadors de
Sala Cabanyes en l’atractiva posada en escena de ‘Ball d’agost’ que han dirigit
conjuntament Joan Peran i Jordi Gironès i que té la distinció d’una gran
feinada col·lectiva, tant en les facetes tècniques com en les artístiques,
inclosa la interpretació.
‘Ball d’agost’ se situa al pic de l’estiu de
1936, a la casa de les cinc germanes Mundy, totes solteres i madures, i on
acaba de retornar afectat per la malària el seu germà Jack, que ha estat molts
anys missioner a Uganda. La narració que a partir dels seus records d’infantesa
en fa Michael, fill extramatrimonial d’una d’elles, és la crònica de les
privacions materials, dels desigs insatisfets i del final infeliç de les cinc
dones obligades per les convencions socials i religioses a viure engabiades en
el clos familiar.
Bon treball coral
Al muntatge de Sala Cabanyes el primer que
ressalta és la gran escenografia de Josep Maria de Ramon i Jordi Bonnemaison.
De mixtura figurativa i simbòlica, la seva contundència té tot l’aire d’un racó
rural de la Irlanda de fa vuitanta anys. Però el més important és que aconsegueix un dels requeriments fonamentals
perquè l’obra funcioni, que és la creació d’una atmosfera que sigui el
catalitzador del flux dramàtic de la història casolana que s’hi exposa i que
justifica l’expressió de cadascun dels personatges. Perquè allò que distingeix
‘Ball d’agost’ és la rotunda naturalesa coral. No hi escau el lluïment de cap
individualitat.
I encara que els cinc papers femenins siguin
els de més temperament i els que donen gruix a la trama, l’encert del treball
encapçalat per Peran i Gironès fa que tot i tothom estigui al servei del
conjunt. Aquest, que és el seu mèrit principal, es nota que ha comptat amb la
complicitat activa de tot el repartiment: Roser Montlleó, Imma Gironès, Marga
Selva, Lídia Rovira, Cristina García, Genís Mayola, Juli Cusachs, Xavier
Giribés i el mateix Joan Peran. Ha estat, doncs, una bona entrada de Brian
Friel als annals de la Secció Teatral del Centre Catòlic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada