L’Emili Cabañes, als 100 anys de la seva mort

Publicat per

http://www.capgros.com

Manuel Cusachs

Peridista i Historiador

El dia 16 d’abril de l’any 1916 – ara fa un segle – moria l’Emili Cabañes i Rabassa, arquitecte, ex-alcalde de Mataró i President (i mecenes) del Cercle Catòlic d’Obrers (CCO). Ho seria del 1893 al 1916. Va morir vuit mesos abans de que fos inaugurat un petit teatre al primer pis del CCO on la nit de Nadal s’hi posaria en escena l’obra de Ramon Pàmies “L’Estel de Nazaret”, que encara es representa i que té l’aureola de ser “Els Pastorets” més populars de tot Catalunya.

Avui toca parlar de l’Emili Cabañes, qui era, la seva família, què va fer com a arquitecte, pel Círcol Catòlic d’Obrers i per la ciutat.

L’Emili Cabañes i Rabassa neix el 30 d’octubre de l’any 1850 (fou batejat a Santa Maria) en el si d’una família benestant composta per en Francesc Cabañes i Ballot, hisendat d’Argentona, i Maria Encarnació Rabassa i Camín, natural de Mataró.

Va estudiar a l’Escola Pía de Santa Anna i es llicencià en Arquitectura l’any 1875. Cinc anys després (1880) era nomenat arquitecte municipal de Mataró fins el 1892 que se li accepta la renúncia, essent substituït per un jove arquitecte que es deia Josep Puig i Cadafalch.

L’any 1875 la família Cabañes-Rabassa vivia a la Riera número 1 bis, cantonada amb el carrer Bonaire (on hi havia hagut la botiga de Can Parull i avui un comerç).

L’Emili Cabañes es va casar dues vegades. La primera amb Mercè Marfà i Artigas, l’any 1883, amb qui va tenir set fills. I l’any 1898 es casa, en segones núpcies, amb la Regina Marfà i Artigas, cunyada seva, amb qui no va tenir cap més fill. Vivien al carrer de Sant Josep, número 6, bis.

Obra arquitectònica

L’any 1875, com hem dit, va obtenir la llicenciatura d’arquitecte. Cinc anys després (1880) era nomenat arquitecte municipal. Abans, però, faria, conjuntament amb l’enginyer Melcior de Palau i Català el Pla de l'Eixample de Mataró (1878), per encàrrec de l’Ajuntament. “El pla de l’Eixample del 1878 és la primera temptativa històrica d’encaminar el creixement urbà mataroní d’una manera global”, segons ha escrit l’ historiador Joaquim Llovet a “Mataró. Dels orígens de la vila a la ciutat contemporània”.

Seva és la capella del Sagrament de la basílica de Santa Maria de Mataró (1889). L’edifici central de la Plaça Gran, més conegut com El Rengle (que acabaria Puig i Cadafalch, l’any 1892). Aquest mateix any renúncia al càrrec d’arquitecte municipal. L’Escola d’Arts i Oficis (1894), també fent tàndem amb Puig i Cadafalch. I l’any 1897 un projecte de “desvio” de la Riera de Cirera, també amb l’enginyer Melcior de Palau i Català. El 1899 projecta l’edifici de ca l’Arenas, al carrer d’Argentona. A finals del XIX el Salón de Novedades, del carrer de Catalunya. L’obelisc de la plaça Santa Anna, en memòria dels morts de les Guerres Civils i Francesa, enderrocat pel franquisme poc després de finalitzar la Guerra Civil espanyola.

Entre els anys 1903 i 1906 construeix l’edifici de l’Ajuntament de la vila de Canet de Mar. Pel 1905 edifica l’immoble que popularment es coneix com Cal Cruzate o dels “Notaris”, al Carreró, número 20. I l’any següent (1906) fa el panteó de la família Marfà-Mesquefa, al Cementiri dels Caputxins, a l’esplanada dels desmais darrera del d’en Miquel Biada. I la nova seu de la Caixa d’Estalvis de Mataró al carrer d’en Palau (ara seu de la Fundació Iluro).

Presidència del Círcol Catòlic d’Obrers (1893-1916)

Poc després de deixar el càrrec d’arquitecte municipal és elegit President del Círcol Catòlic d’Obrers. Ho serà des del 1893 al 1916. Quan és elegit aquesta entitat estava ubicada al carrer Bonaire, a Can Sanromà (local que després seria la seu de la Societat Iris i a la postguerra del Casal Mutual). L’any 1908 es trasllada al local on encara hi és a la Riera de Cirera, en un edifici dissenyat per ell mateix. “El braç dret del Dr. Francesc Mas al Círcol seria l’arquitecte Emili Cabañes i Rabassa (...) L’accés de Cabañes a la presidència va significar el triomf de la línia conciliadora amb el liberalisme polític dins l’entitat”, segons Ramon Reixach al seu llibre “Els orígens del catolicisme social contemporani a Mataró”. L’any 1908 s’inaugura el nou local social del C.C.O., “entitat a la qual va regalar els terrenys ja que eren de la seva propietat quan va morir.”, segons el mateix Ramon Reixach.

Pel 1899 es va fundar la Secció Acadèmica del Círcol “gràcies a la confluència en l’entitat d’un grup de joves llicenciats (...) i amb històrics del Círcol com l’arquitecte Cabañes”, ha escrit l’esmentat Reixach.

A l’any 1903 al CCO s’obre una escola nocturna per a joves obrers on el propi Cabañes hi va exercir com a professor voluntari. Dos anys després de ser elegit president del CCO seria nomenat alcalde de la ciutat, però no va deixar mai de presidir el Centre.

Alcalde de Mataró (1895-1897 i 1899-1901)

Cabañes va ser regidor pel partit liberal-conservador els anys 1894-1901. I pel mes de juliol de l’any 1895 fou nomenat alcalde de Mataró, per “Real Orden”. Tres anys després ell i 12 concejals serien destituïts cautelarment arran d’una denuncia per irregularitats presentada per Domingo Pou Viñals que: “acudió a este Gobierno denunciando hechos abusivos que atribuye al ex alcalde D. Emilio Cabañes, al secretario interino D. José Pascual y varios concejales.” Al cap de poc temps tornarien a ser reposats al càrrec.

A causa de la persistent sequera que imperava a Mataró l’alcalde Cabañes proposa donar feina als camperols aturats a les obres del Desvio i reorganitzar la Junta de Veïns i propietaris. El tema del Desvio seguia preocupant i molt al Consistori. L’Ajuntament en ple decideix autorizar a “Melchor de Palau ingeniero civil, vecino de Madrid, para que en representación de este Ayuntamiento gestione en el Ministerio de Fomento y en sus dependencias el despacho y resolución del expediente sobre desvío de Rieras y torrentes cuyos cauces afluyen a esta ciudad.” I el mateix alcalde Cabañes el dia 12 de maig del 1896: “emprendió el viaje a Madrid con el objeto de gestionar el pronto despacho del expediente de desvío de cauces en cumplimiento del acuerdo de la corporación.” Malgrat tot no arribaria a veure l’inici de les obres que no es produirien fins la tardor del 1916, pocs mesos després de la seva defunció.

Durant l’alcaldia d’Emili Cabañes l’Ajuntament va haver de fer front, també, a la problemàtica derivada de la Guerra de Cuba (1895-1898) amb les mobilitzacions de joves i pares de família per anar a la guerra i dels nombrosos pròfugs dels mataronins que es negaven a agafar les armes, i l’ajuda moral i material pels qui perdien als familiars, o que retornaven molt malament de salut i de moral.

Mort d’Emili Cabañes

Pel mes d’abril de 1916 la salut de l’Emili Cabañes empitjorava per moments. I el diumenge dia 16 d’abril de 1916 moria a les tres de la matinada. Era diumenge de Rams. Tenia 65 anys d’edat i deixava vídua i dos fills.

El seu enterrament va ser una manifestació de dol i l’església parroquial de Sant Josep s’omplí de gom a gom.

Com ja hem dit l’Emili Cabañes va morir vuit mesos abans de veure inaugurat el “teatret” del primer pis del Círcol Catòlic d’Obrers on s’hi representaria la nit de Nadal “L’Estel de Nazaret”, sense que ningú sospités la transcendència premonitòria que tindria l’esdeveniment.

A l’any 1933 s’inaugurava una nova sala d’espectacles del Cercle Catòlic d’Obrers que, molt encertadament, es batejaria amb el nom de “Sala Cabanyes”, en memòria seva. L’arquitecte –per cert– fou el seu fill Gaietà Cabañes. S’inaugurava un diumenge 16 d’abril, dia que es commemorava la seva defunció.

Als cent anys de la seva mort és de justícia deixar constància de la seva tasca vers el Centre Catòlic i també a la ciutat des de l’alcaldia.