Sala Cabanyes estrena 'Lleugeres tempestes al centre del
cor'
publicat per
18 de març de 2013
Comas Soler
Si l'octubre del 2011 la col·laboració entre la Sala
Cabanyes i el Grup Independent de Teatre de Mataró ja va permetre oferir una
versió catalana de 'El concierto de San Ovidio', de l'insigne dramaturg Antonio
Buero Vallejo, ara hi han tornat per coproduir l'estrena absoluta de 'Lleugeres
tempestes al centre del cor', del valencià Enric Benavent.
El muntatge, que s'ha pogut veure el darrer cap de setmana a
La Saleta, l'espai petit del teatre del Centre Catòlic, juga amb la
prerrogativa de la desimboltura pròpia d'una proposta que se sap limitada, tant
en el format com en les pretensions artístiques. Tanmateix, els seus mèrits
principals no es trasllueixen a l'escenari, sinó en factors que s'expliquen pel
context.
Avantatges
Més enllà d'altres valoracions, la coproducció de 'Lleugeres
tempestes al centre del cor' que ha estat dirigida conjuntament per Antonio
García i Carles Maicas s'ha d'entendre com una bona ocasió per ampliar el
nombre de títols de la temporada teatral de Sala Cabanyes, per foguejar intèrprets,
per rendibilitzar instal·lacions, per fidelitzar la concurrència més assídua i,
en definitiva, per eixamplar i consolidar l'oportú vincle afectiu entre gent
que es belluga pel món teatral mataroní.
Superació d'adversitats
Enric Benavent, nascut a Quatretonda l'any 1953, és un actor
d'èxit amb una llarga trajectòria professional en el camp del teatre, la
televisió i el cinema que s'ha endinsat també en el terreny de l'escriptura. A
més de traduccions i de l'adaptació dramàtica de diversos contes de Txèkhov ha
escrit dues novel·les i dues peces de teatre. 'Lleugeres tempestes al centre
del cor' la va publicar l'any 2004, però les circumstàncies polítiques i
culturals creades Ebre avall per la llarga hegemonia del PP han impedit que
aquest text –com els d'altres dramaturgs valencians contemporanis que escriuen
en català– hagi pogut pujar a un escenari. Trencar aquesta maledicció és
segurament el servei que s'ha d'agrair a la posada en escena d'Antonio García i
Carles Maicas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada