Sala Cabanyeros pel món : Jordi Bosch, el domini de l'escena

L'actor mataroní, pletòric, és el puntal de 'La Bête' al Teatre Nacional de Catalunya

publicat per Comas Soler www.totmataro.cat dimarts, 13 novembre 2012                              

Tot el públic de Mataró que no es vulgui perdre l'actuació genial que Jordi Bosch fa a 'La Bête', que està en cartell a la sala gran del TNC, ha de córrer. Té temps només fins al diumenge 25 de novembre, perquè es tracta d'un muntatge que difícilment farà gira. I val la pena, de veritat. En l'equip artístic hi intervé també l'actriu mataronina Anna Briansó, que ha dissenyat el moviment d'actors de l'espectacle i hi interpreta el personatge secundari d'una marquesa.

'La Bête' és una obra amb un origen i una trajectòria tanmateix singulars. El seu autor, l'americà David Hirson, la va escriure en vers el 1988, en pentàmetres iàmbics tots rimats, una cosa insòlita en el panorama teatral d'Estats Units. Aleshores era encara un dramaturg plenament desconegut i només tenia 29 anys. Estrenada amb indiferència l'any 1991, en les dues dècades que han passat de llavors ençà ha aconseguit triomfar tant al West End de Londres com al Broadway novaiorquès, ha acaparat una llarga llista de premis, ha atret moltíssims espectadors i ha convençut la crítica internacional.

Un comiat i una substitució

En el context de les representacions que ara es poden veure a Barcelona hi concorren dues circumstàncies que influeixen en la recepció que el públic i la premsa n'ha fet. D'una banda es tracta de l'última peça que posa en escena Sergi Belbel com a director artístic del Teatre Nacional de Catalunya. I qui més qui menys ha volgut veure-hi indicis d'un missatge testamentari, atès que sovint la seva gestió s'ha titllat de decantada cap a opcions massa comercials. A 'La Bête', que s'insereix en la tradició del teatre dintre el teatre, es porta a l'escenari la contraposició entre el teatre d'idees i el d'entreteniment i finalitza amb un al·legat contra aquells que des de dins o des de fora contribueixen a la banalització d'aquest art.

D'altra banda, l'estrena de l'obra, inicialment prevista a començaments d'octubre, es va haver de posposar en diverses ocasions degut a una malaltia persistent d'Anna Lizaran, que havia d'interpretar un dels protagonistes masculins. A última hora, per no haver de suspendre les funcions, es va comptar amb en Jordi Bosch per substituir-la. I aquest, demostrant la seva gran talla d'actor, va haver d'aprendre's en molt pocs dies el paper de Valère, que té un text descomunal i inclou un monòleg de mitja hora de durada. Una passada!

Components de qualitat

'La Bête' situa l'acció l'any 1654 en algun lloc de França. Un grup de comediants dirigits per Elomire –que és una transposició al·legòrica al nom de Molière– gaudeixen de la protecció d'un príncep i tenen una vida confortable que els permet dur a terme un teatre de solvència intel·lectual. Però vet aquí que un bon dia el mecenes els exigeix que incorporin un tal Valère a la companyia. Es tracta d'un actor de carrer, histriònic, de xerrameca desmesurada, egòlatra, llepa i bastant curt de gambals. Això sí, té un gran èxit popular i fa el pes al príncep. A partir d'aquí començarà la lluita d'Elomire, exquisidament interpretat per Jordi Boixaderas, per evitar el despropòsit. Ho fa amb arguments de coherència artística i ideològica. Però perdrà. I després que els mateixos companys de troupe li girin l'esquena, marxarà per la platea en un plany final contra la vulgaritat, la submissió i la doble moral.

Queda dit que Jordi Bosch destaca el seu rol de Valère. S'esplaia a pleret en el to de farsa desbocada amb què el compon i domina l'escena amb el gest, amb la dicció i amb una murrieria fora mida. Un gran paper. Però s'ha de subratllar també que l'excepcional traducció que Joan Sellent ha fet del text és un dels factors principals de l'èxit de 'La Bête'. Ell ha transmutat cadascun dels versos amb cinc peus de dues síl·labes dels pentàmetres iàmbics de l'anglès de David Hirson en les dotze síl·labes dels seus alexandrins rimats en un català fluït i eficaçment actual. Una filigrana. I un exercici ple de sentit, perquè gairebé tot el teatre de Molière i del període neoclàssic francès està versificat en aquesta mètrica.