dimecres, 7 de novembre de 2012

El pot petit i la confitura




La Sala Cabanyes presenta 'The Last Five Years', un musical de butxaca

publicat per www.totmataro.cat  Comas Solerdilluns, 29 octubre 2012                                      

Limitant-la a només tres dies d'un únic cap de setmana, la Sala Cabanyes ha fet la pròpia producció de 'The Last Five Years', un musical estrenat per primer cop a Chicago el 2001 i que un any més tard va fer fortuna a l'Off-Broadway de Nova York. El seu autor, Jason Robert Brown, està considerat un dels joves valors del teatre musical americà i compta amb un gran reconeixement internacional. L'any 2009 Daniel Anglès i Juan Vázquez van adaptar-lo al català per a la companyia El Musical Més Petit, que va muntar-lo a Barcelona. Aquesta mateixa versió és la que s'ha pogut veure a l'Espai Saleta del Centre Catòlic, protagonitzada per Marc Flynn i Anna Herebia, amb direcció d'Àgata Casanovas.

'The Last Five Years' explica un lustre de relació amorosa entre Jamie, un novel·lista d'èxit, i Cathy, una aspirant a actriu. És una història que acaba malament i que discorre a través de catorze cançons que els dos personatges interpreten alternativament i en sentit contraposat. Mentre que ell relata la història seguint l'ordre cronològic, iniciant-la per l'instant de l'enamorament i avançant fins a la ruptura, ella ho fa a l'inrevés, comença pel final de la relació i tira enrere cinc anys, fins als primers moments de la seducció mútua.
    
Encert de plantejament
Si algun fet s'ha de destacar d'aquest muntatge és el mèrit que té haver-lo plantejat i haver sabut aixecar-lo amb un resultat prou favorable, sobretot pel que fa a la labor musical que ha dirigit Aradia Sánchez. Perquè són noranta minuts continuats de cant d'un o altre protagonista i d'execució instrumental en directe a càrrec de piano, baix, guitarra i violí que denoten un treball esforçat i més que lloable. Amb aquest 'The Last Five Years' en format de butxaca també es pot subratllar l'encert de la Sala Cabanyes a donar continuïtat a una línia d'experimentació, la del gènere musical, que sempre ha tingut molt de predicament a la casa, que és capaç d'atraure un públic de majoria jove i que facilita interessants col·laboracions artístiques externes.

Contrarietats
Altra cosa és entrar a valorar el què i el com de la història que es narra en l'obra, perquè són d'una banalitat sulfurant, banyes incloses. Tot és ampul·losament almivarat, i fa de mal creure. En algunes cançons hi ha versets que són pura estultícia. Els personatges són plans i no interactuen. La trama dóna per a poca dramatúrgia aprofitable. A més, la ubicació a la Saleta amb el públic a dues bandes, tot i jugar amb el favor innat que sovint aporta la proximitat amb l'espectador, ha comportat també tres inconvenients: un espai escènic molt constrictiu per als dos intèrprets, una escassa visibilitat de les projeccions fetes en dues pantalles de televisió i una audició poc clara, fruit de l'amplificació descompensada entre música i veu. Malgrat les contrarietats, però, val més retenir la vàlua de la feinada que hi ha al darrere d'aquest musical volgudament petit. Perquè és bona, com la confitura del pot menut. Encara que enfiti.

Publica un comentari a l'entrada