La Sala Cabanyes presenta 'The Last Five Years', un musical
de butxaca
publicat
per www.totmataro.cat Comas Solerdilluns, 29 octubre 2012
Limitant-la a només tres dies d'un únic cap de setmana, la
Sala Cabanyes ha fet la pròpia producció de 'The Last Five Years', un musical
estrenat per primer cop a Chicago el 2001 i que un any més tard va fer fortuna
a l'Off-Broadway de Nova York. El seu autor, Jason Robert Brown, està
considerat un dels joves valors del teatre musical americà i compta amb un gran
reconeixement internacional. L'any 2009 Daniel Anglès i Juan Vázquez van
adaptar-lo al català per a la companyia El Musical Més Petit, que va muntar-lo
a Barcelona. Aquesta mateixa versió és la que s'ha pogut veure a l'Espai Saleta
del Centre Catòlic, protagonitzada per Marc Flynn i Anna Herebia, amb direcció
d'Àgata Casanovas.
'The Last Five Years' explica un lustre de relació amorosa
entre Jamie, un novel·lista d'èxit, i Cathy, una aspirant a actriu. És una
història que acaba malament i que discorre a través de catorze cançons que els
dos personatges interpreten alternativament i en sentit contraposat. Mentre que
ell relata la història seguint l'ordre cronològic, iniciant-la per l'instant de
l'enamorament i avançant fins a la ruptura, ella ho fa a l'inrevés, comença pel
final de la relació i tira enrere cinc anys, fins als primers moments de la
seducció mútua.
Encert de plantejament
Si algun fet s'ha de destacar d'aquest muntatge és el mèrit
que té haver-lo plantejat i haver sabut aixecar-lo amb un resultat prou
favorable, sobretot pel que fa a la labor musical que ha dirigit Aradia
Sánchez. Perquè són noranta minuts continuats de cant d'un o altre protagonista
i d'execució instrumental en directe a càrrec de piano, baix, guitarra i violí
que denoten un treball esforçat i més que lloable. Amb aquest 'The Last Five
Years' en format de butxaca també es pot subratllar l'encert de la Sala Cabanyes
a donar continuïtat a una línia d'experimentació, la del gènere musical, que
sempre ha tingut molt de predicament a la casa, que és capaç d'atraure un
públic de majoria jove i que facilita interessants col·laboracions artístiques
externes.
Contrarietats
Altra cosa és entrar a valorar el què i el com de la
història que es narra en l'obra, perquè són d'una banalitat sulfurant, banyes
incloses. Tot és ampul·losament almivarat, i fa de mal creure. En algunes
cançons hi ha versets que són pura estultícia. Els personatges són plans i no
interactuen. La trama dóna per a poca dramatúrgia aprofitable. A més, la
ubicació a la Saleta amb el públic a dues bandes, tot i jugar amb el favor
innat que sovint aporta la proximitat amb l'espectador, ha comportat també tres
inconvenients: un espai escènic molt constrictiu per als dos intèrprets, una
escassa visibilitat de les projeccions fetes en dues pantalles de televisió i
una audició poc clara, fruit de l'amplificació descompensada entre música i
veu. Malgrat les contrarietats, però, val més retenir la vàlua de la feinada
que hi ha al darrere d'aquest musical volgudament petit. Perquè és bona, com la
confitura del pot menut. Encara que enfiti.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada