dilluns, 30 d’abril de 2012

El Mikado japonés governa sobre l'escenari del Casino




Ahir diumenge 29 del present la Cia. Sala Cabanyes de Mataró, organitzat per l'Espai A, ens va portar al Casino de Caldes aquest musical de W.S. Gilbert & Arthur Sullivan.

En honor a la veritat, us vull dir que hi vaig anar pensant que era una gosadia per part d’una companyia amateur posar en escena una obra com aquesta, doncs recordava haver-la vist fa uns anys interpretada per la cia. Dagoll Dagom i em semblava que, per la seva configuració tan músical, com de vestuari, decorats, elenc artístic, etc, no augurava, per la cia. resenyada, (i pels que l’anéssim a veure) res de bo.

Per sort per tots els que hi varem assistir, em vaig ben equivocar, ja que, tots els elements descrits van ser superats amb èxit: la música, si bé per raons obvies enllaunada, no per això de baixa qualitat, ans el contrari, amb una acústica molt ben aconseguida; la part cantada, perfectament sincronitzada sota la batuta d’un director musical; el vestuari i els decorats (àdhuc el detall de trobar-nos el pati de butaques engalanat amb làmpades/globus xineses) aconseguien l’efecte desitjat de traslladar-nos a un ambient japonès; en quan als artistes, tots ells es mantenien en un plà equitatiu en quan a la interpretació, si bé cal destacar ( i, segons el meu criteri així ho deuría voler el director) l’estrafolari personatge del botxi, on tan l’interpretació com la seva disfressa (espasota incluïda) i maquillatge aconseguien, que només en veure’l, arrancar-nos el somriure.

Pels que encara no us heu decidit a omplir les tardes del diumenge anant al teatre, ¡¡feu-ho!!; us ho passareu mes bé que davant de la t.v. (garantit); a més a més, practicareu les relacions socials (avui tan oblidades) i, si més no, llegireu (si voleu i mentre pugui) aquestes crítiques inautoritzades que, en aquest particular cas, la meva modestia m’aconsellava no fer, però, que a instàncies d’alguns assistents, (cosa d’agraïr) ja em reclamaven. Aquí la teniu doncs. Salutacions a tothom.


publicat per
Domènec Sánchez Riera
30 abril de 2012

Publica un comentari a l'entrada