75 anys aixecant el teló : “1985 : Josep Fradera i Soler Autor de "Proveïdor de la Reial Casa"

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

Cronica de Mataró
8 de juny de 1985

tribuna
Josep Pradera i Soler Autor de "Proveïdor de la Reial Casa"

El proppassat dia 24, tingué lloc al Saló de Sessions de l'Ajuntament la presentació de la col·lecció de llibres "Caps de Bou", encetada pel Patronat Municipal de Cultura, dels quals fins al present s'han publicat dos títols: "Lo llibre de l'Infantesa" de Thos i Codina (ef. facsímil) i el número 2 "Proveïdor de la Reial Casa" ("Mataró 1708) del nostre bon amic Josep Fradera, i Soler, Premi de Teatre Joan Santamaría 1982, obra que en acurada escenificació s’estrenà a la SALA CABAÑES el dia següent de la presentació del llibre.

Molt ens plau doncs d'oferir al llegidors l'entrevista que hem fet a nen Josep Fradera, quina trajectòria literària es manifesta ininterrompuda desde fa uns quinze anys, contant en al seu haver amb tot una sèrie d'obres de valúa, algunes finalistes en diferents certàmens literaris que constitueixen un enriquiment del patrimoni cultural de casa nostra.

Pel que fa a "Proveïdor de la Reial Casa" malgrat el que d'ironia pot tenir tota la trama de l'obra, es ben pelés l'impromta de caràcter històric que la presideix, àdhuc d'una realitat de situacions histèriques i de reaccions humanes pròpies dels homes de tots els temps, desde "les glories de Mataró" i els personatges que intervenen en la "historia gloriosa d'Amor que féu de Mataró la Betlem escollida", la construcció del "port" en tres o quatre díes, l'arribada de sa Reial Majestat, la princesa Elisabet Cristina de Brunswick Wolffenbüttel i de Loneburg, i de Caries III de Catalunya i Aragó, arxiduc de la casa d'Austria, etc. fins el: "¿Vols que t'hi digui Josep Reniu? Gràcies a Déu que son fora!", d'en Portell.

Passem a l'entrevista:

— ¿Content de I'escenificació per SALA CABAÑES?

— Sí, estic veritablement content de l'escenificació. I celebro que em facis aquesta primera pregunta que em permet manifestar públicament una vegada més el meu agrament a SALA CABAÑES per .tot el que ha treballat i esmerçat en la posada en escena de la. meva obra. Tant en materials com, sobretot, en esforç. humà. Tots plegats, des de la direcció, els escenògrafs, modistes, actors i tècnics, han fet un treball tan entusiasta que mai els hi agrairé prou...

— Penso, així mateix, que l’edició de l'obra pel Patronat Municipal de Cultura ha sigut un encert.

— No em correspon a mi el dir si ha estat un encert o no . El que sí puc afirmar es que m'ha fet una gran il·lusió i penso, al rellegir-la ara en forma de llibre tan curosament presentat, que té molta mes qualitat... Es veu ben be que les apariéncies enganyen...

— A la vista de l'obra, entre certs moments d’anècdota i irona, es fa pelés el contingut històric
— Crec que sí. L’anècdota histèrica hi es. Es la base 1’origen. Fins. i tot son històrics petits detalls que poden semblar intranscendents. De totes maneres ni per un moment , vaig pretendre enfarfegar-ho ni intentar donar-hi una rigorosa o estricat fidelitat ... si aquesta podria perjudicar l’eficàcia teatral o , principalment . la meva intenció de rerefons . Perquè , al meu judici , donar una lliçó històrica no era pas necessari i, per altra part , podia significar un llast davant una hipotètica representació. No s’ha d’oblidar mai els estudis fets i l’experiència mes o menys adquirida així ho manifesta, que el teatre es en definitiva un espectacle i com a tal, en primer lloc, ha d'interessar i, si s'escau, divertir.

— Dels moments anecdòtics que semblen importants, ens agradaria fessis referència d'algun.

— Mira, es històric, per exemple, el fet de la mosquitera, la visita al convent de Carmelitanes que, aleshores, era al carrer de Sant Josep, les deixuplines, etc. Altres son fruit de la meva imaginació, perquè alguna cosa o altra hi havia de posar de la meva collita...

— I les dècimes ?

— Les castellanes son autentiques de l’època, les catalanes son fetes meves.

— Ens agradaría ens fessis referència a la teva obra en general.

— Al pròleg del llibre que tan amablement em va fer persona tan prestigiosa dins el món del teatre com es en Xavier Fàbregas, les obres teatrals hi queden ressenyades en part. Per mi, escriure teatre es un divertiment constant, el que ara se'n diu un "hobby". Així, al pas dels anys, es van succeint les obres, que, en realitat, mai he confiat i no per falta de ganes, tinguessin l'oportunitat de pujar a l'escena, on adquireixen la seva veritable dimensió i la seva vida autentica. Per aixó una vegada més dono les gràcies a En Toni Blanch que va ser que em demana "Proveïdor de la Reial Casa" i el que amb tant d'encert l'ha dirigit i, com es natural , un i altre cop a Sala Ca-bañes que amb tanta dignitat l'ha acollit i representat.

Perquè jo no aniré mai al darrera de ningú amb una obra sota el braç. Tot el que faré serà donar-la a llegir a algú de la meva confiança (encara que després no vingui a la representació, com en aquest cas) o enviar-la a algun concurs dels que periòdicament es convoquen. I, potser, com va passar amb el "Joan Santamaría" del 1982, pot sonar la flauta... En el capital d’agraïment no pot mancar-hi el Patronat Municipal de Cultura que va escollir la meva obra pel segon volum de la col·lecció "Caps de Bou".
Fet que, potser a algú li costarà de creure per mi ha estat una veritable sorpresa, ja que en absolut hi he tingut art ni part.

— Tot agraint les paraules de Josep Fradera i Soler, hi podem. dir que el que ens diu, ens consta que veritablement es així. Per altre banda, en quan a si "pot sonar la flauta..." hem de dir, que en tot cas, es degut a que hi ha un bon "músic" (llegeixis: escriptor) i així ho constata el jurat del Premi de Teatre "Joan Santamaria" (1982) al ser guardonada l'obra, "Proveïdor de la Reial Casa"

Caries Sabater i Carbonell