dilluns, 6 d’octubre del 2008

75 anys aixecant el teló : “1989: Correcció sense estridències”

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

Crònica de Mataró
21 de setembre de 1989

Critica de teatre
FITXA TÉCNICA
Obra: La mare quina nit

Intèrprets: Montse Serra, Montse Xarles, Francesc Cano, Joan Cuenca, Antoni Grau i Roser Ibañez.

Direcció: Víctor Torrent i Toni Blanch.

Estrena: 16/9/89

La comèdia que representava l'inici de la tem­porada per Sala Cabañes resultar ser una peça de la multirepresentada Assumpta González, pre­ferida per gran nombre de companyies amateurs de Mataró.

Com tantes d'altres de la citada autora, aquesta va resultar ser una comèdia simplista, de gràcies fàcils i historia tòpica, que entreté un púbic mes o menys exigent.

Ca! destacar la interpre­tació uniforme dels sis actors ja habituals d'aquest tipus de muntatge a Sala Cabañes, que conformaven el repartiment. sense massa lluïments personals ni estridències. mantenint tots una mateixa línea , sens dublé , ajudava e! desenvolupament del text.

Potser cadria fer esment de certa tendència a l'exageració en la presen­tació dels dos personatges centrals interpretats per Roser Ibáñez i Antoni Grau.

La direcció havia marcat be el moviment i la distribució d'espais durant tot el muntatge, acurant-se en alguns detalls que enriquien la posta en es­cena, de vegades molt encertats, com aquelles salutacions a ritme de la música, al final de la re­presentació.

Com a tres d'especial rellevància cal destacar una escenògrafa acura­da, amb enorme forca plàstica -fora del comú en aquest tipus de muntatges - i de gran funcionalitat.

No es tracta d'una inversió en el muntatge si­ no de tot el contrari: d'un exemple del que resulta d’esprémer-se les idees davant la manca de re­cursos

En resum, “La mare quina nit” va ser una comèdia sense alts ni baixos. però amb un nivell mantingut i homogeni, que va donar bons resul­tats davant un púbic agraït i nombrós.

Care Santos.