dimecres, 3 de setembre del 2008

75 anys aixecant el teló : Setembre de 2008 ahir dimarts 2 de setembre ens va deixar el Jordi Ramon


75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

Quan estava gaudint d’uns dies a la Bretanya francesa el cor del Jordi va dir prou ahir dimarts.
L’última vegada que varem poder gaudir en família , en la gran família de Sala Cabañes de la seva presencia va ser durant el sopar de fi de temporada on se li va fer entrega del Premi Sala Cabañes.
Ara estarem pendents dels tràmits burocràtics per que ens el tornin a casa i poder donar-li l’últim adéu i mentrestant el nostre suport incondicional a la família.
Mentrestant recupero l’article que fa poc temps m’enviava per a publicar al meu bloc de 75 anys aixecant el teló

Jordi Ramon
Tramoia

El meu fill va entrar a forma part dels elements de la secció del teatre de la Sala Cabañes pels voltants de l’any 1970, i axó va ser el que va fer que entre l’any 1973 o el 1974 la meva muller i jo varem també entrar a formar part d’aquesta gran família que es la Sala Cabañes. La meva muller com actriu i jo que soc negat totalment per memoritzar texts, com a actor sense veu i cantant del cor dels Pastorets de la Sala, passant desprès també a ser tramoia. En aquell temps portava els muntatges de les obres i la tramoia el Josep Ciutat. Quant era la temporada dels Pastorets, i havia un equip de persones que portaven la tramoia i el muntatge i aquestes persones cobraven per les representacions.

L’any 1982, uns quans que formàvem part dels pares dels nois i noies que actuaven als Pastorets, veien la despesa tan important que representava el pagament del personal de la tramoia que en aquells moments sumava mes de 200.000 pts la temporada, varem proposar a la junta que nosaltres ens veiem en cor de portar tota la tramoia sense cobrar. Rumiat fredament no deixava de ser un risc per la Sala, perquè no es trobessin desprès, que no resultes i quedessin sens personal per fer els muntatges de la temporada.

De totes maneres o varen acceptar. El grup que varem encapçalar la proposta varem ser l’Antoni Vellvehi, el Salvador Abril, el Damià Ros, el Jordi Riera , i jo, desprès ja varem aconseguir mes personal que es comprometés a portar amb nosaltres la responsabilitat de assolir tots els muntatges i totes les representacions dels Pastorets.

Varem fer un repàs del estat en que estaven els telons dels pastorets, veien el mal estat d’ells, ens va ajudar a fer el pas per decidir agafar-lo per el nostre conte. L’any 1983 ens varen deixar el que era l’antic teatre Ateneu que llavors es deia el cine Borras, i que actualment es la sala d’exposicions de la Caixa Laietana, que donava al darrera de la cuina del restaurant Sant Bernat. En el terra de la platea que estava buida de butaques perquè ja no s’utilitzava el cine, varem poder desplegar, apedaçar i salvar alguns dels millors telons que teníem i que ja estaven per llençar.

Actualment alguns d’ells encara es fan servir i altres ja s’han tingut de fer nous i de roba com actualment es fan.

Durant aquests 34 anys he portat juntament em els escenògrafs, tots els muntatges que s’han fet a la Sala Cabañes.

Durant aquest anys e rebut per part de la Sala Cabañes, molts moments de suport i reconeixement de la meva col·laboració, en especial moments tan crítics com pot ser, la mort de la meva muller i satisfaccions com la festa que em varen preparar en motiu del meus 75 anys, a vegades en dona la sensació de formar part de la estructura de la Sala.

Actualment l’Antoni Vellvehì i el Jordi Riera continuant portant els telons dels Pastorets acompanyats d’elements de les noves generacions i jo continuo portant els lloguers de teatre per les escoles i col·laborant en tot el que l’edat de 76 anys, i les forces m’ho permeten.

Sala Cabañes 2008, L’Avi, Jordi Ramon