75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008
Les fotos
Any 1967 – la primera Josep Maria Rabassa en el seu paper de Satanàs i la segona del mateix any amb Rosa Rodà Sant Miquel i Joan Pera Naïm.
Josep Ma Rabassa
El primer paper que vaig interpretar a la Sala "Gran" va ser "El Rafael" de la mà d'en Joan Torres a l'obra Morena Clara, l'any 1965, com anècdota diré que representàvem una obra cada mes. Més tard, de la mà d'en Peredejordi que era tota una institució a la Sala Cabañes i un “gendelman” de l'escena, em brindà l'oportunitat de poder interpretar els papers de "Centurió" i "Filats" a la Passió.
Més tard, va arribar un moment decisiu per a mi com fou la interpretació d'un dels protagonistes principals i pot ser el més emblemàtic dels Pastorets: "en Satanàs". Aquest paper va ser difícil d'aconseguir perquè en aquells temps obtenir-ne un d'aquella rellevància a la Sala era quasi impensable per a un actor de només divuit anys ja que eren els temps de les "Vaques Sagrades" mot carinyós que utilitzava el jovent. La temporada 65-66 rera els papers d' "Asverus" i "Somiel" vaig representar per primera vegada en Satanàs, paper que em va marcar de per vida, me'l va oferir en Peredejordi en secret; de manera que sense trepitjar cap escenari ni realitzar cap assaig amb cap Sant Miquel, em vaig haver de preparar i treballar el personatge a soles a casa seva d'amagat per evitar "el què diran". Recordo que el dia de la meva estrena, m'estava ja maquillant quan de sobte es van sentir uns crits, era la Nuri Fàbregas "Sant Miquel" que estava enutjada perquè ningú li havia comentat que jo interpretaria "en Satanàs". Així que, poc abans de començar l'espectacle em va fer venir a la sala de l'atretzo i li vaig haver de recitar tot el paper d'en Satanàs per assegurar-se que em sabia el text i no la deixaria malament en escena. Finalment, acabada la representació ens varem felicitar mútuament.
Pel que fa, a les obres teatrals en la dècada dels 65 vaig compartir tot un ventall de papers amb en Joan Pera, recordo amb afecte, "el Gastón" de la Enemiga de Darío Nicodemi i "el Sebastià" de Terra Baixa d'Àngel Guimerà, entre d'altres.
Posteriorment, hi ha un parèntesi en la meva vida artística dins la Sala a causa del naixement de la meva filla que em va privar de col·laborar-hi tal com ho havia estat fent fins aleshores.
Després, transcorreguts uns anys, l'any 1993, em vaig reincorporar amb l'obra Tota una senyora sota la direcció d'en Josep Ma Cusachs amb qui ja havia format part de la primera companyia juvenil a la Sala Gran, els anys 1965-1970.
Per finalitzar, cap l'any 1995 vaig encetar una faceta nova per a mi que era la direcció; aspecte que em permet sentir-me realitzat com a persona i com a actor. La meva estrena en qualitat de director va ser amb la Casa de les Chives. Més tard, vaig prosseguir dirigint obres com: La Dama Enamorada, Casa de Nines, L'Hostal de la Glòria, Draps Bruts, La Mort i la Donzella, El Criat, Després de la pluja i per últim, la més recent, El mètode Grònholm. Recordo molt positivament totes aquestes obres i amb especial afecte a tots els equips que han fet possible la seva posada en escena.
A més, també hem participat en l'experiència de fer teatre a la ràdio que ha suposat el descobriment d'un mitjà artístic diferent per a mi i especialment enriquidor.
Espero continuar comptant amb la confiança de la Sala i de tots els que en formeu part. Felicito i desitjo un brindis especial al 75è aniversari.
Per molts anys, SALA!
(Encara que sigui en un altre indret)
Les fotos
Any 1967 – la primera Josep Maria Rabassa en el seu paper de Satanàs i la segona del mateix any amb Rosa Rodà Sant Miquel i Joan Pera Naïm.
Josep Ma Rabassa
El primer paper que vaig interpretar a la Sala "Gran" va ser "El Rafael" de la mà d'en Joan Torres a l'obra Morena Clara, l'any 1965, com anècdota diré que representàvem una obra cada mes. Més tard, de la mà d'en Peredejordi que era tota una institució a la Sala Cabañes i un “gendelman” de l'escena, em brindà l'oportunitat de poder interpretar els papers de "Centurió" i "Filats" a la Passió.
Més tard, va arribar un moment decisiu per a mi com fou la interpretació d'un dels protagonistes principals i pot ser el més emblemàtic dels Pastorets: "en Satanàs". Aquest paper va ser difícil d'aconseguir perquè en aquells temps obtenir-ne un d'aquella rellevància a la Sala era quasi impensable per a un actor de només divuit anys ja que eren els temps de les "Vaques Sagrades" mot carinyós que utilitzava el jovent. La temporada 65-66 rera els papers d' "Asverus" i "Somiel" vaig representar per primera vegada en Satanàs, paper que em va marcar de per vida, me'l va oferir en Peredejordi en secret; de manera que sense trepitjar cap escenari ni realitzar cap assaig amb cap Sant Miquel, em vaig haver de preparar i treballar el personatge a soles a casa seva d'amagat per evitar "el què diran". Recordo que el dia de la meva estrena, m'estava ja maquillant quan de sobte es van sentir uns crits, era la Nuri Fàbregas "Sant Miquel" que estava enutjada perquè ningú li havia comentat que jo interpretaria "en Satanàs". Així que, poc abans de començar l'espectacle em va fer venir a la sala de l'atretzo i li vaig haver de recitar tot el paper d'en Satanàs per assegurar-se que em sabia el text i no la deixaria malament en escena. Finalment, acabada la representació ens varem felicitar mútuament.
Pel que fa, a les obres teatrals en la dècada dels 65 vaig compartir tot un ventall de papers amb en Joan Pera, recordo amb afecte, "el Gastón" de la Enemiga de Darío Nicodemi i "el Sebastià" de Terra Baixa d'Àngel Guimerà, entre d'altres.
Posteriorment, hi ha un parèntesi en la meva vida artística dins la Sala a causa del naixement de la meva filla que em va privar de col·laborar-hi tal com ho havia estat fent fins aleshores.
Després, transcorreguts uns anys, l'any 1993, em vaig reincorporar amb l'obra Tota una senyora sota la direcció d'en Josep Ma Cusachs amb qui ja havia format part de la primera companyia juvenil a la Sala Gran, els anys 1965-1970.
Per finalitzar, cap l'any 1995 vaig encetar una faceta nova per a mi que era la direcció; aspecte que em permet sentir-me realitzat com a persona i com a actor. La meva estrena en qualitat de director va ser amb la Casa de les Chives. Més tard, vaig prosseguir dirigint obres com: La Dama Enamorada, Casa de Nines, L'Hostal de la Glòria, Draps Bruts, La Mort i la Donzella, El Criat, Després de la pluja i per últim, la més recent, El mètode Grònholm. Recordo molt positivament totes aquestes obres i amb especial afecte a tots els equips que han fet possible la seva posada en escena.
A més, també hem participat en l'experiència de fer teatre a la ràdio que ha suposat el descobriment d'un mitjà artístic diferent per a mi i especialment enriquidor.
Espero continuar comptant amb la confiança de la Sala i de tots els que en formeu part. Felicito i desitjo un brindis especial al 75è aniversari.
Per molts anys, SALA!
(Encara que sigui en un altre indret)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada