divendres, 30 de maig del 2008

75 anys aixecant el teló : “1987: Els Pastorets han complert set dècades”


75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

Mataróescrit
Gener de 1987

1916 és un any significatiu en la història del Centre Catòlic. Punt de partida de la Secció Dramàtica de l'entitat i de «L'Estel de Natzaret», de Ramon Pàmies, l'espectacle més representat de tota la història del teatre mataroní d'aquest segle. D'aquella estrena només sobreviuen un parell d'actors.

Jaume Colomer i Martori, 82 anys, ha estat un dels ideòlegs més influents en la concepció i creació artística de les representacions populars dels Pastorets que han caracteritzat, des del 1916, el Nadal mataroní. Ell interpretava el Benjamí en la primera presentació pública de l'espectacle a l'antic Saló - Cafè que configura l'actual Saleta, i juntament amb l'arquitecte Antoni Pineda, que féu de Sant Gabriel, és un dels pocs testimonis orals que poden parlar-nos amb propietat dels inicis d'una aventura feliç i que, amb el temps, ha projectat el nom de Mataró com una de les capitals més atractives i curioses de l'itinerari «pastorívol» de Catalunya. Colomer recorda els maldecaps de la setmana abans de l'estrena. «Tot era a punt i el repartiment enllestit, però resultà que vuit dies abans l'actor Baldomer, en «Mero», que havia de fer el Satanàs, ingressà greument a l'Hospital i moria un dia abans de la representació. En Tarragó, que havia de fer la suplència, i que figura com a tal en el programa de l'època, també va posar-se malalt a la vigília. Aleshores, a corre-cuita, s'encarregà el personatge a Tomàs Ribas que, amb una veu molt bonica i amb una rialla molt fàcil, ja trascendia com a artista. I va aprendre el paper en una nit. I de tal manera el va aprendre que, a base de rialles una rera l'altra, va fer una creació». Els decorats eren obra d'En Serra i es va muntar un petit teatret amb més de 250 cadires de boga per al públic i, tant el dia de Nadal com el dia de Sant Esteve, la representació va ser un èxit. La part musical, escrita expressament per Mn. Molé, director de l'Orfeó Mataroní, consistia en dues o tres composicions per al Benjamí, casament de Maria i el final, i caldria esperar uns quants anys per configurar la textura musical definitiva de l'espectacle que vindria de la mà dels mestres Felip Vilaró i Enric Torra. «El mestre Vilaró havia recalat a Mataró contractat per l'Ateneu i estava disgustat per un ambient que no s'adeia amb els seus principis. Vam fer una recapta i l'engrescàrem per treballar en Els Pastorets. Era un home d'una gran imaginació, amb un sentit poètic extraordinari i va fer unes composicions molt encertades. Partint de la base d'un ball d'una Passió molt antiga que s'havia fet a Mataró, compongué la bonica melodia del ball de les pedretes». L'espectacle també combina peces musicals del cançoner popular català i, segons Jaume Colomer, és conseqüència de la influència d'Oberammergau, localitat alemanya de l'Alta Baviera que en les seves famoses representacions de La Passió, internacionalment conegudes, incorporaren cançons del folklore autòcton, i aquesta idea fou aplicada amb encert als Pastorets mataronins, fent Enric Torra els arranjaments corresponents.

Però, perquè «L'Estel de Natzaret», de Ramon Pàmies, i no un altre text. Curiosament el mateix any que la Secció Dramàtica del Centre Catòlic posava en escena l'obra, Folch i Torres estrenava els seus Pastorets al Coliseum Pompeia de Barcelona. La raó de la tria radica en els llaços d'amistat de l'entitat mataronina amb el Cercle Catòlic de Gràcia on representaven l'obra de Pàmies. «Generalment, «Els Pastorets» es feien en castellà. Nosaltres volíem fer-los naturalment en la nostra llengua i vam llegir el text que representaven a Gràcia i ens va agradar». Amb el temps es van anar incorporant els quadres que singularitzen la producció de Sala Cabañes, com les nimfes, bruixes, follets, dracs i tot el conjunt de supersticions paganes del pròleg, així com altres complements que donen un tremp distintiu a l'espectable. La maquinària teatral era sensible a les influències de certs moviments estètics, pensem en els vienesos, per exemple, i qualsevol cosa que fes peça era incorporada sense dilació. «També va provocar un cert daltabaix la incorporació de dones en papers que era obligat que els fessin homes».

Noms com els de Casas, Planas, Peradejordi, Font, Vidiella, Mola, Cusachs, Miró, Mataró, Segura, Anglas i tants d'altres, han creat escola interpretativa en aquests 70 anys d'història. Anècdotes de caigudes al pou, troballes afegides al text sobretot en les accions còmiques de Jonàs i Mataties i, també situacions més dramàtiques com aquella ocasió en què va calar-se foc d'una certa consideració sota l'escenari provocat per la pólvora i només la calma d'En Casas, que feia de dimoni, apaivagà l'estat d'excitació del públic, fent-lo abandonar ordenadament i sense pressa el pati de butaques, són recordades per Jaume Colomer.

Els Pastorets s'han anat representant sense interrupció, llevat els anys de la guerra civil en què el local va ser confiscat i les activitats quedaren suspeses. La inauguració del teatre que porta el nom del que fou gran mecenes i protector del Centre, Emili Cabañes, va esdevenir el 15 d'abril de 1933. D'aleshores ençà s'hi han fet reformes i en les representacions dels Pastorets d'enguany la sala presentarà una nova cara. El 16 de setembre de 1981, essent alcalde Joan Majó, l'Ajuntament declarà l'espectacle com a patrimoni cultural de la ciutat. Un reconeixement ben merescut a l'esforç de moltes generacions de mataronins de totes les edats i condició social. Les 10 representacions d'aquest any s'iniciaran el dia de Sant Esteve i acabaran el segon diumenge de febrer, i seran un nou motiu d'ingenuïtat, il.lusió i complaença festiva.