75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008
Josep Maria Cusachs
Era un dia al vespre del any 1973, no se si desprès d'un assaig, o d'una reunió, el cas es que estàvem allà uns quants, a les ultimes files de la sala, tot fen tertúlia. Comentàvem, entre altres, la llàstima d'haver deixat de fer la PASSIÓ a la Sala; com un text poètic, amb fragments tan bonics i una música tan encertada ho podíem haver deixat perdre. Les ultimes representacions havien tingut lloc l'any 1967.
No recordo tots els que estàvem allà fen el comentari, el que si recordo que segur que hi era es el LLuis Vilert. Quasi diria que va ser ell qui va fer la pregunta, o la proposta. "Josep M. perquè no fem un muntatge, no sé, un espectacle en format només de musica i recitatiu de la PASSIÓ ?, que et sembla podria estar bé.
Era un projecta engrescador, si senyor, varem comentar-ho amb el Pere Rigau, que no recordo si estava o no en la tertúlia inicial, i varem posar mans a l'obra. Podríem contar, a més, amb la direcció musical de mestre Enric Torra, un dels autors de la música. Que millor dons ?
Varem seleccionar textos, varem escollir els millor moments musicals i els mes adients...
Decididament seria en forma de AUDICIÓ, textos memoritzats i recitatius amb micròfon i musica i cor.
I varem començar els assajos
El no haver-hi representació escènica pròpiament dita, el text prenia gran relleu, que era lo que es pretenia. El cor era molt nombrós, tota vegada que uns per curiositat, altres per sentimentalisme, si apuntaren, gran, petits i de mitjana edat. Es formà un ambient de gran expectació, la il·lusió era gran i com a espectacle començava aprendre cos.
El problema podia ser el cost de la orquestra. I axó queda resolt amb l'ajut econòmic d'algun particular i que va permetre que el projecte fos viable, tota vegada que l'entrada, almenys en la primer a representació volíem fos per invitació, però gratuïta.
El vestuari escollit fou; pantaló i jersei negre, amb camisa blanca, per tothom, homes i dones, menys el Vilert que feia de Jesús, que duia el jerseis blanc i el J. M. Male, que feia de narrador i que a la primera representació portava el jersei vermell. Posteriorment també aniria amb jersei negre.
Una escalinata per el cor i uns cubs blancs, enormes, donàvem llum als cantaires i la orquestra en primer terme, també de negre, sota la direcció del mestre Enric Torra..
La complexitat de la barreja de text i música anguniava una mica al mestre Torra, que temia una entrada fora temps, per lo que se li habilità en el faristol una petita llumeneta, que el Pere Rigau li premia advertint-lo del moment precís de la intervenció musical o coral.
Enmig dons de molts nervis i d'una gran expectació, el dïa.21 d'abril del 1974, es feu la primera representació de la AUDICIÓ SACRA DE LA PASSIÓ.
Els textos de Fra Jeroni, Maragall, Verdaguer i Colomé, i la musica dels mestres Vilaró i Torra ressonaren una vegada mes en aquella Sala. Actors, solistes, cor i orquestra posaren els cinc sentits en la seva interpretació, i aconseguien deleitar i emocionar al públic.
Al final els aplaudiments i bravos, sonaren com poques vegades s'havia sentit a la Sala, i el públic en peus demostrava el seu entusiasme
Un merescut èxit per a tos els components i el reconeixement a un tex i una musica que no es mereixen, ni es mereixen, quedar en l'oblit
Una vegada mes SALA CABANES havia assolit un gran èxit que es recordaria sempre, amb un espectacle que j a formava part del seu patrimoni artístic.
J.M.C. i C. /maig 2008
Josep Maria Cusachs
Era un dia al vespre del any 1973, no se si desprès d'un assaig, o d'una reunió, el cas es que estàvem allà uns quants, a les ultimes files de la sala, tot fen tertúlia. Comentàvem, entre altres, la llàstima d'haver deixat de fer la PASSIÓ a la Sala; com un text poètic, amb fragments tan bonics i una música tan encertada ho podíem haver deixat perdre. Les ultimes representacions havien tingut lloc l'any 1967.
No recordo tots els que estàvem allà fen el comentari, el que si recordo que segur que hi era es el LLuis Vilert. Quasi diria que va ser ell qui va fer la pregunta, o la proposta. "Josep M. perquè no fem un muntatge, no sé, un espectacle en format només de musica i recitatiu de la PASSIÓ ?, que et sembla podria estar bé.
Era un projecta engrescador, si senyor, varem comentar-ho amb el Pere Rigau, que no recordo si estava o no en la tertúlia inicial, i varem posar mans a l'obra. Podríem contar, a més, amb la direcció musical de mestre Enric Torra, un dels autors de la música. Que millor dons ?
Varem seleccionar textos, varem escollir els millor moments musicals i els mes adients...
Decididament seria en forma de AUDICIÓ, textos memoritzats i recitatius amb micròfon i musica i cor.
I varem començar els assajos
El no haver-hi representació escènica pròpiament dita, el text prenia gran relleu, que era lo que es pretenia. El cor era molt nombrós, tota vegada que uns per curiositat, altres per sentimentalisme, si apuntaren, gran, petits i de mitjana edat. Es formà un ambient de gran expectació, la il·lusió era gran i com a espectacle començava aprendre cos.
El problema podia ser el cost de la orquestra. I axó queda resolt amb l'ajut econòmic d'algun particular i que va permetre que el projecte fos viable, tota vegada que l'entrada, almenys en la primer a representació volíem fos per invitació, però gratuïta.
El vestuari escollit fou; pantaló i jersei negre, amb camisa blanca, per tothom, homes i dones, menys el Vilert que feia de Jesús, que duia el jerseis blanc i el J. M. Male, que feia de narrador i que a la primera representació portava el jersei vermell. Posteriorment també aniria amb jersei negre.
Una escalinata per el cor i uns cubs blancs, enormes, donàvem llum als cantaires i la orquestra en primer terme, també de negre, sota la direcció del mestre Enric Torra..
La complexitat de la barreja de text i música anguniava una mica al mestre Torra, que temia una entrada fora temps, per lo que se li habilità en el faristol una petita llumeneta, que el Pere Rigau li premia advertint-lo del moment precís de la intervenció musical o coral.
Enmig dons de molts nervis i d'una gran expectació, el dïa.21 d'abril del 1974, es feu la primera representació de la AUDICIÓ SACRA DE LA PASSIÓ.
Els textos de Fra Jeroni, Maragall, Verdaguer i Colomé, i la musica dels mestres Vilaró i Torra ressonaren una vegada mes en aquella Sala. Actors, solistes, cor i orquestra posaren els cinc sentits en la seva interpretació, i aconseguien deleitar i emocionar al públic.
Al final els aplaudiments i bravos, sonaren com poques vegades s'havia sentit a la Sala, i el públic en peus demostrava el seu entusiasme
Un merescut èxit per a tos els components i el reconeixement a un tex i una musica que no es mereixen, ni es mereixen, quedar en l'oblit
Una vegada mes SALA CABANES havia assolit un gran èxit que es recordaria sempre, amb un espectacle que j a formava part del seu patrimoni artístic.
J.M.C. i C. /maig 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada