dilluns, 12 de maig de 2008

75 anys aixecant el teló : “ Romagosa – Nebot – : quatre generacions a la Sala”




75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

Jordi Romagosa i Nebot
Actor , membre actiu de Sala Cabañes

Les fotos
Juny de 2001 :La familia Trapp al complert els fills: Lourdes Fabrés , Mireia Muset , Núria Ros, Ignasi Ariño , Marc Flynn , Gemma Romagosa i Alba Carbonell , el pare Jordi Romagosa i la novicia Roser Montlleó.
1987-1988 : Quatre verges i un Sant Josep protagonitzat per Gemma Xarles, Imma Gironés, Jordi Romagosa , Montserrat Serra i Eva Llinàs.

Parlar de la Sala Cabañes i del Centre Catòlic, és com parlar d’una part de la història de la meva família. Com tants d’altres pertanyo a aquest grup de gent que hem nascut a la Sala Cabañes. Formar part de l’entitat ja ens ve de família. Formo part de la tercera generació que ha participat a l’entitat i les meves filles ja en són la quarta. Jo, particularment, me’n sento molt orgullós. El meu avi ja sortia a l’Estel de Natzaret, els meus pares també (de fet es van conèixer i prometre aquí), els meus sogres també (sí, també es van conèixer i prometre aquí), i altres familiars dels que en podem anomenar la família directa també han format part en un moment o altre de l’entitat. Si els pogués ajuntar tots alhora seríem uns vint-i-cinc.
De fet no vaig començar de seguida a participar en la vida activa de l’entitat. De petit anava molt sovint a veure els Pastorets, però sortir-hi, res de res. Quina vergonya que tenia! També havia vist molts muntatges del Novembre Infantil a la Sala.
Deuria ser la temporada 1969-70 quan la meva germana Marta decideix un diumenge que ella vol sortir. I ja la tens a ella i a la meva mare vestides i a la casa de Naïm (les coses abans funcionaven d’una altra manera). A mi em va costar una setmana més decidir-me. I així va començar. Primer, la casa de Naïm, després Cercant Posada, la Foguera, el Naixement. No sabeu la il•lusió que em va fer el dia que el Pere Rigau va dir que ja podia sortir al Temple. Això volia dir que ja era gran!! També vaig fer de Sacerdot ajudant i vaig ser de les primeres figures plàstiques prèvies al naixement.
Seguint aquest tarannà arribem a l’any 1980. Aquell any dirigia els Pastorets en Joan Pera i es van incorporar a les representacions dos papers nous: el Centurió que llegeix l’Edicte d’empadronament i un Profeta que introduïa el tercer acte. Per fer el Centurió van anar a buscar a dos dels més ‘baixets’ de la Sala, en Francesc Cano i jo.
I així vaig començar a fer ‘lletra’ als Pastorets. Després va venir l’Uries (1984), el Somiel (1985), el Sant Josep (1986) i actualment des de 1997 el Satanàs. De moment 28 temporades interpretant, i que duri!
Moltes coses puc recordar d’aquestes temporades. La gravació dels Pastorets per la Televisió on vaig fer el Centurió. Una temporada de Sant Josep que em va tocar fer-lo totes les representacions, i vaig tenir quatre Verges Maries per a mi sol (Imma Gironés, Montserrat Serra, Gemma Xarles i Eva Llinàs). La representació del dia dels 75 anys de Pastorets, on vaig fer el Sant Josep i la meva filla Mireia va fer el nen Jesús del naixement (va dormir tota l’estona). La representació dels 90 anys on vaig fer el Satanàs. El fet de coincidir tres generacions en escena, la meva mare fent d’Espigadora, les meves filles i jo. La IIa trobada de Satanassos, on junt amb el Josep M. de Ramon, representàvem al nostre dimoni.
Però retrocedim una mica i tornem a l’any 1981. Aquella temporada el Toni Blanch va muntar ‘Les Aventures d’en Pere Pistoles’. Aquí vaig tenir el meu primer paper fora de Pastorets. Desprès han vingut altres muntatges fins a un total de 22 obres i 6 lectures dramatitzades, fins ara. En tots ells he après molt dels diferents directors, 10 en total, i dels companys de repartiment, que no els puc ni comptar.
De totes elles, a més de la primera, en recordo algunes de forma especial. ‘El millor dependent del Món’ on vaig actuar amb el meu germà Jaume i amb la Rita, la meva dona (aleshores no era la meva dona, encara). ‘La Casa de les Xives’, la meva primera obra com a protagonista, on el segon dia de funció vaig haver d’actuar amb una afonia prou important. Encara no sé com vaig treure la veu. ‘La Família Trapp’, el meu primer musical, on tenia com a un dels set fills a la meva filla Gemma. ‘El mètode Grönholm’, un muntatge que ha deixat un bon regust aquesta temporada.
Capítol apart, com a mínim per a mi, mereix ‘La Passió’. Primer perquè el meu pare va ser un dels darrers Jesús quan l’any 1967 es va deixar de fer. Per tant, quan l’any 1986 es va recuperar i a mi se’m va proposar com a Jesús, la satisfacció va ser doncs doble. He d’admetre que la feina va ser molt llarga i molt dura, però sota la direcció d’en Josep Maria Cusachs, el resultat va ser molt més que bo. De la Passió en recordaré una anècdota. Un any es va fer l’assaig general sense mi. El motiu: estava al llit a 40 de febre. Però no es va suspendre ni res. El diumenge vaig actuar a 38 de febre, quin remei!.
Un muntatge que recordaré sempre es ‘En Picarol al País de les cares llargues’ l’any 1988, on, junt amb l’Encarna Hernàndez varem dirigir tot un estol de nois i noies de diferents edats, on hi havia actors de 8 i 9 anys i d’altres de 13 i 14, tot un ventall, vaja.
Fora de l’àmbit estrictament teatral, durant moltes temporades he tingut cura de fer les fotografies d’algunes de les obres que es representaven a la Sala. Més o menys serien unes 50 obres fotografiades, sense comptar Pastorets.
També vaig organitzar junt amb en Joan Blanch les Matinals Esportives de final de Pastorets, que enguany han fet la 25a edició. Per uns moments els integrants de la Sala ens oblidàvem del teatre i ens dedicàvem a fer uns partidets de ‘costellada’ per a totes les edats.
Considero que els que formem part actualment de la Sala Cabañes, som afortunats de poder viure esdeveniments tan significatius de la nostra entitat, com ara aquests 75 anys del teatre. Això ens hauria de donar coratge per agafar la nostra tasca amb força empenta per arribar al Centenari dels Pastorets i més enllà i més amunt, tal i com ja deia la cançó:

Si tu no tens coratge
un coratge molt gran
mai no tindràs la Lluna
mai no tindràs el cel blau ...