Avui celebrem els 40 anys del reconeixement d’Els Pastorets de Mataró com a Patrimoni Cultural de la Ciutat

El 16 de setembre de 1981, l’Ajuntament de Mataró i la Sala Cabanyes van signar el protocol que declarava l’espectacle Patrimoni Cultural de la Ciutat, aprovat pel ple unes setmanes abans
 
El 16 de setembre de 1981, ara fa 40 anys, l’Ajuntament de Mataró i la Sala Cabanyes signaven el protocol que declarava Els Pastorets de Mataró com a Patrimoni Cultural de la Ciutat.
 
L’alcalde de Mataró, Joan Majó; el regidor d’Ensenyament i Cultura, Antoni Sagarra; el president del Centre Catòlic, Josep Cabré; i el president de la Sala Cabanyes, Joan Abril, van signar el document que oficialitzava l’acord que el ple de l’Ajuntament havia aprovat per unanimitat el 22 de juliol.
 
Tots quatre grups amb representació en aquell moment al consistori (PSC, PSUC, CiU i CC-UCD) van votar a favor d’un text que reconeixia la singularitat de l’espectacle, el rigor en l’execució, els seus valors culturals i tradicionals i la perseverança de diverses generacions de mataronins per mantenir-lo viu.
 
El protocol que declarava Els Pastorets de Mataró com a Patrimoni Cultural de la Ciutat va ser fruit d’un acord entre l’Ajuntament i la Sala Cabanyes, aleshores denominada encara “Sala Cabañes”. El consistori es comprometia a patrocinar l’espectacle i l’entitat, a fer-ne un total de deu representacions anuals per garantir la continuïtat d’un muntatge d’un “prestigi extraordinari no només a Mataró, sinó inclús a tot Catalunya”, segons assenyalava el text.
 
L’aleshores cap del Servei de Teatre del Departament de Cultura de la Generalitat, Xavier Fàbregas, va felicitar l’Ajuntament de Mataró per la decisió. “Estic segur que, amb aquesta mesura, es garanteix la continuïtat i la dignitat d’un espectacle que s’inspira en una profunda arrel popular i que diverses generacions d’actors han mantingut durant anys amb un esforç lloable”, va escriure.
 
Punt d’inflexió en l’espectacle
En el moment en què es va aprovar la declaració dels Pastorets de Mataró com a Patrimoni Cultural de la Ciutat, la continuïtat de l’espectacle no estava garantida, ni molt menys. “Si no es duu a terme una revitalització mitjançant un suport econòmic, és molt possible que en el futur sigui problemàtica la continuïtat de les tradicionals representacions”, alertava l’entitat abans de la decisió del ple municipal.
 
Amb el reconeixement, es van fer canvis en alguns aspectes de l’espectacle, acompanyat d’un compromís de més exigència en tots els sentits. Entre altres, es va fer una revisió i correcció del text de Ramon Pàmies i es va incorporar l’escena de l’edicte d’empadronament, llegit per un centurió romà al quadre de Cercant Posada.

Aquell any el cartell es va encarregar al prestigiós artista mataroní Manuel Cuyàs i Duran. I, aprofitant l’embranzida, es van renovar diversos decorats de l’espectacle, un encàrrec que es va fer a l’escenògraf Isidor Bea.