dimecres, 22 de juliol de 2020

Butlletí 411 - ESPECIAL COVID-19. QUÈ N'HEM APRÉS?

 

Butlletí 411 - ESPECIAL COVID-19. QUÈ N'HEM APRÉS?

 
  
 
La pandèmia de COVID-19 ha fet evident la relació entre la crisi ambiental i la nostra salut. Hem entés com entre les causes d'aquesta crisi sanitària està la degradació dels ecosistemes i la pérdua de biodiversitat. Pero a més, ens hem fet conscients de la nostra vulnerabilitat davant les conseqüències que podria tenir una crisi global com la que està portant el canvi climàtic. Els experts avisen que la disrupció podria ser extraordinària. Què n'hem aprés doncs d'aquesta pandèmia?
 
Reflexió
 

Entrevista

 
 

Fernando Valladares: "Nuestros dirigentes no fueron elegidos para ser valientes, pero ahora hay que serlo, todo indica que el tren puede descarrilar"

18/05/2020
 
 
Fernando Valladares, Doctor en Ciències Biològiques, ha passat en unes setmanes a ser la veu més referenciada per fer arribar a la ciutadania la importància d'aturar la crisi ambiental i restablir l’equilibri de la natura per mantenir la nostra salut. Valladares té un discurs clar sobre la causa primordial d’aquesta crisi sanitaria, que no és una altra que la crisi global, i, sense alarmismes, ens indica que el que cal fer per protegir-nos és “deixar que la natura faci la seva feina”.
 
 

Pep Canadell: "Cal agafar aquesta oportunitat única si volem evitar la gran disrupció que pot significar el canvi climàtic"

29/06/2020
Pep Canadell és director executiu del Global Carbon Project, el consorci científic mundial on uneixen esforços les grans institucions científiques, com la NASA, per estudiar l’impacte de l’activitat humana en el cicle del carboni i en el canvi climàtic. Canadell, una de les veus més prestigioses en la ciència del canvi climàtic ens explica com la crisi sanitària de la COVID-19 ens situa en un punt d'inflexió davant l'evolució climàtica, i desgrana com aprofitar aquesta oportunitat si volem evitar la disrrupció que podria significar l'escalfament global.

Pablo Díaz: "Ara veiem l'ocasió de plantejar-nos un turisme més equilibrat i harmoniós"
 

15/06/2020
El sector del turisme afronta l'estiu amb incertesa a causa de la crisi econòmica que està causant la pandèmia del coronavirus. Pablo Díaz, professor de Turisme dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i expert en desenvolupament del turisme i en turisme electrònic (e-turisme) exposa la tensió que hi ha actualment sobre la taula: mantenir el model turístic de masses actual, majoritàriament contaminant, o apostar per un canvi cap a una alternativa que vetlli per l'entorn. Ara més que mai, assegura, és el moment d'introduir hàbits nous i fomentar el turisme nacional i rural.
 
 

Jaume Terradas:" En ocells i mamífers n’hi ha prop de 1,5 milions de virus i pot ben ser que la meitat puguin passar als humans"

04/05/2020
 
 
Jaume Terradas és biòleg, ecòleg i escriptor català.  Professor emèrit d’Ecologia de la UAB. Investigador del CREAF en temes d’ecologia de la vegetació. I un dels pioners en l’àmbit de l’educació ambiental. L’entrevistem arrel del seu anàlisi en profunditat sobre la COVID-19 "Indispensables, de vegades letals. Els microbis, els virus i nosaltres" per tenir una anàlisi aprofundit del seu origen i els reptes que ens porta aquesta pandèmia.
 
 

Reportatges

 
 

COVID-19, una invitació a la lentitud

La crisi del coronavirus posa d´actualitat plantejaments com els de la “vida senzilla”, el “bon viure” o la ”slow life”, que fa dècades que proposen models d'èxit i qualitat de vida alternatius al consumisme. Toni Lodeiro analitza què ens passa quan la vida frenètica s'atura i tenim la possibilitat de mirar cap a dintre, quins canvis personals i globals poden esdevenir després d'un periode de reflexió sobre la nostra vida i el món que volem.

Superfluïtat pandèmica

La COVID-19 ens ha commocionat perquè s'ha plantat al primer món i per això ens sembla tan extraordinària, però no n'és gens. És imperdonable que ens hagi agafat tan a contrapeu. Ha estat la primera gran pandèmia controlada.
 
 

La pandèmia de COVID-19 no ha de posar en pausa l'acció climàtica
 

Si el món ha vist un futur ombrívol amb l'aparició de la COVID-19, els efectes d'un escalfament global de 3-4 ° C a finals de segle ens presenten un nivell d'incertesa completament diferent, fins i tot en termes de salut. L'acció primerenca, dins d'una agenda de treball a llarg termini, per abordar el canvi climàtic, evitar la destrucció i fragmentació d'hàbitats, revertir la pèrdua de biodiversitat, reduir la contaminació i millorar la gestió de deixalles, serà fonamental per a una recuperació transformadora i ecològica.

Aplanar la corba abans no s'acceleri, gran lliçó del coronavirus per l'escalfament global

Aquestes setmanes s'han evidenciat moltes coses: que la salut és el més important, i l'alimentació, i la comunicació; que els serveis públics són clau; que molts poden ser herois; que podem canviar ràpidament els costums... Però també s'ha evidenciat que cal aplanar les corbes exponencials; i aquest aprenentatge ens prepara per a les corbes dels anys que viurem: la pèrdua de biodiversitat i la crisi climàtica.
 
 

La crisi del coronavirus pot ajudar-nos a afrontar l'altra crisi, la climàtica?
 

La Covid-19 ens ha fet sentir la incertesa a la qual estem exposats i ens ha recordat que som éssers biològics que depenem completament de la biosfera. Amb la crisi del coronavirus tenim una bona oportunitat per començar a practicar. Per exemple: preparant-nos de debò per mitigar la crisi climàtica que ens caurà a sobre en les pròximes dècades. Que, de fet, ja tenim al damunt.

És rellevant per a la salut la reducció de la contaminació atmosfèrica durant l'epidèmia de COVID-19?

La contaminació atmosfèrica a les ciutats de gran part del món està marcant mínims històrics. Durant l'epidèmia de la COVID-19 i, a causa de les mesures de confinament la contaminació per diòxid de nitrogen (NO2), un dels principals contaminants relacionats amb el trànsit a les ciutats, ha baixat entre un 70% i un 80% a Barcelona des del 21 de març. S'estima que la disminució mitjana a les principals ciutats de tot Espanya podria ser del 64%, segons un estudi de la Universitat Politècnica de València (UPV).
 
 

Protegir la natura és protegir la nostra salut

Quina és la relació de conservació del medi natural amb l’epidèmia actual de la COVID-19?
La conservació del medi natural té una relació molt directa i fonamental amb l’epidèmia actual de la COVID-19 i amb el risc que aquesta situació sigui molt més freqüent en temps venidors. L’ecòleg Carles Castell ens desgrana el perquè.

Animals sense estrès
 

Estan els animals recuperant l'espai? Segur?
 
Senglars al centre de Barcelona, cabirols a Montcada , guineus enmig d’un camp d’hoquei sobre herba a Terrassa o dofins saltant a la costa d’Arenys. Estan els animals recuperant l'espai? Segur? Per saber-ho Joan Rueda ha consultat un seguit d'experts, alguns neguen la teoria que la fauna estigui recuperant el seu lloc per la falta d’activitat humana i defensen que el que passa és que els animals s’han desestressat gràcies a la desaparició del brogit humà en el seu medi.
 
 

Es noten les mesures contra el coronavirus a la contaminació de Barcelona?

 
 
De ben segur que molts de vosaltres heu vist els mapes que mostraven la disminució de la contaminació per NO2 a la Xina o a Itàlia associada a la parada de la mobilitat i l’activitat econòmica derivada de les mesures relacionades amb el coronavirus. Miquel Ortega fa un seguiment dels nivells de contaminació a Barcelona per valorar l'impacte d'aquesta crisi sanitària a la qualitat de l'aire.
 
 

Opinions

 
 

El Pacte Verd europeu és la llum al final del túnel

 

13/07/2020
Cristina Monge
El Pacte Verd europeu és un instrument de mobilització de recursos per a una reconstrucció, reconstitució o renovació del model per fer-lo més resilient i sostenible. No és això, potser, el que es necessita per encarar aquesta crisi sense precedents.

Un sistema que ens porta a la precarietat. Reflexions des d’una mirada ecofeminista sobre els impactes de la COVID-19

13/07/2020
Blanca Bayas
Les alternatives inclourien la defensa dels serveis públics i els béns comunitaris per garantir que les cures i els serveis relacionats estiguin coberts per a tots. Per assegurar les sobiranies sobre els recursos, com és l’alimentària i l’energètica. I per preferenciar, en definitiva, nous models i opcions des dels ecofeminismes i des de l’economia feminista, ecològica, social i solidària.
 
 

La vida digna i sostenible com a nova normalitat

29/06/2020
Yayo Herrero
És el moment d'abordar amb valentia i ambició un pla de xoc ecosocial. Això passa per generar un paquet de mesures socials que condueixin a una situació de major resiliència. La clau és garantir ingressos i serveis públics de manera massiva. Alhora, cal afrontar les necessàries transicions ecològiques, econòmiques i socials per adaptar les nostres societats a les condicions biogeofísiques que són la nova normalitat.

Canvi d’escala, canvi de perspectiva
 

28/06/2020
Eva van den Berg
Si de debò volem evitar un col·lapse ecosistèmic, hauríem de fer un altre gran reposicionament, una reactualització del nostre sistema operatiu tenint en compte un input llargament ignorat: no som una espècie a part, som una peça més de la xarxa interconnectada de la vida.
 
 

Com posar la ciutat al servei de les persones a la desescalada

16/06/2020
Isabela Velázquez
Des de l'urbanisme i la mobilitat, hi ha canvis latents i decisions que prendre perquè la forma de treballar, de moure'ns, de relacionar-nos, d'organitzar-nos i de fer servir l'espai públic canviarà forçosament mentre les normes de seguretat i distanciament es mantinguin com les úniques viables per defensar-nos d'aquesta pandèmia o de riscos similars

COVID-19 i justícia climàtica: repensant-se en temps de crisi(s)

14/06/2020
Alfons Pérez
En un moment de crisis sobreposades, assegurar que les persones puguin tenir una llar, uns serveis bàsics sense risc de tall, un ingrés per atendre les necessitats bàsiques i garantir la cura pròpia i la de les altres; son, ara mateix, un principi indispensable per poder aixecar el cap d’allò imminent i immediat, i albirar projectes de vida amb principis ecosocials.
 
 

Davant de la crisi de la COVID-19... educació ambiental

03/06/2020
Xarxa d'Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya
La Xarxa d'Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya desitja expressar la seva posició en la crisi de la COVID-19. Abordem el per què l’educació ambiental és una eina essencial de resposta a la crisi, els efectes del confinament sobre el medi ambient i els reptes que se’ns presenten per a la transformació.

Una oportunitat per canviar
 

01/06/2020
Miguel Delibes de Castro
No sóc optimista: el més senzill hauria estat habituar-nos a lluitar units per importants i evidents objectius de tots, sigui parar pandèmies o defensar l'ambient comú, però només la ciència ho ha fet. Lamentablement, estem suspenent l'examen de la col·laboració entre diferents d'una manera fins i tot obscena.
 
 

Els estímuls econòmics no poden contribuir a exacerbar la crisi climàtica i ambiental

01/06/2020
Ana Barreira
El full de ruta del Pla de Recuperació de la UE remarca que, tot i que les crisis necessiten mesures excepcionals, el ple respecte a l'estat de dret, de què formen part l'Acord de París, el Conveni de les Nacions Unides sobre la Diversitat Biològica, juntament amb un gran nombre de directives i reglaments de la UE dirigits a protegir el medi ambient, no és negociable.

Respirar Barcelona després del confinament
 

30/05/2020
Marc Cerdà i Domènech
Si una cosa ens ha demostrat el confinament, des d’una perspectiva ambiental, és com serien els nostres barris i carrers sense la pressió del vehicle privat. I avui tenim l’oportunitat de fer d’aquesta realitat excepcional una realitat diària. Però això només serà possible si destronem l’hegemonia de la mobilitat privada a Barcelona i l’Àrea Metropolitana.
 
 

Podrem continuar parlant d’emergència climàtica?

30/05/2020
Joana Diaz
L’argument que repeteixen els contraris a l’acció climàtica de ben segur que es mantindrà, que ara hi ha altres prioritats com tornar a impulsar l’economia i que la societat no té energia per enfrontar-se a la recuperació gestionant una altra emergència

Des de casa: la qualitat de l'habitatge com a prioritat

25/05/2020
Albert Cuchí
Casa i salut, casa i cures, són ara un binomi renovat que posen de relleu el que és la veritable gran infraestructura bàsica de país: el seu parc d'habitatges. Invertir en aquesta infraestructura és una proposta de reconstrucció econòmica amb ocupació local, de qualitat i estable; però també ha de permetre fer viable el canvi cap a un model energètic renovable.
 
 

Canvi climàtic en temps de coronavirus: com aconseguir que el BCE sigui més verd

25/05/2020
Brook Riley i Peter Sweatman
En termes simples, el BCE li ha declarat la guerra a la COVID-19 i actualment pot comprar més de 100.000 milions d'euros de deute a el mes, el que li dóna un inigualable poder financer. Però, per a què s'utilitzaran els fons? Ajudaran a millorar les nostres vides? Donaran suport l'acció climàtica?

Perquè el menyspreu al medi rural i als seus habitants ens afebleix en aquesta crisi (i en les que vindran)

20/05/2020
Jesús Casas Grande
Caldrà intensificar el nostre compromís amb el territori rural, mantenir la recerca de la seva estabilitat, donar resposta a la demanda de serveis i necessitats, possibilitar una qualitat de vida coherent i digna, accentuar l'interès per una activitat sana i econòmica rendible, alhora que potenciem les nostres actuacions per a la recuperació ambiental, per la conservació dels equilibris i per capacitar la naturala per autoregular situacions delicades o catastròfiques.
 
 

És l'oportunitat d'accelerar la transició energètica i fer-la més justa

17/05/2020
Sergio de Otto
Crisi com a oportunitat. És un tòpic, sí, però, com tants altres, amb la seva càrrega de veritat, raó i sentit comú. La crisi de la COVID-19 ja està dibuixant un nou escenari en moltíssims àmbits de la nostra societat, tot i que encara no podem veure l'abast que tindran aquests canvis a què ens porta la propagació d'un virus que, d'entrada, ha posat en evidència la nostra vulnerabilitat.

Coronavirus, canvi climàtic i educació ambiental. Què en podem aprendre d'aquesta pandèmia?

13/05/2020
Mercè Medina
Fa anys que la comunitat científica adverteix sobre les greus conseqüències del canvi climàtic i la necessitat de polítiques contundents que redueixin dràsticament les emissions. Alguns experts ja han fet notar que la crisi climàtica serà encara més greu que aquesta pandèmia. Afortunadament, encara som a temps d'esmorteir els seus efectes i hem vist com la humanitat és capaç d'actuar de manera contundent quan veu el perill davant seu.
 
 

No es tracta de rellançar l'economia europea, sinó de transformar-la

11/05/2020
Raymond Van Ermen
Després de l'Acord de París aconseguit el 2015, i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), les eleccions celebrades a diferents països (elecció de Trump, etc), van fer perdre l'esperança d'avançar prou ràpid en els compromisos per afrontar els riscos associats als límits planetaris. Es va arribar a la convicció que no s'aconseguiria progressar sense un salt cap endavant de les consciències - com proposava sobretot Naomi Klein - encara que això semblava una dolça utopia.

Tot el que aporta la bicicleta davant una crisi com la del coronavirus

10/05/2020
Esther Anaya Boig
Tot i ser totalment legal, les forces de seguretat criminalitzen desplaçaments ciclistes legals i les campanyes de salut institucionals acusen d'irresponsabilitat per l'ús de la bicicleta. Aquests episodis revelen que existeixen prejudicis contra la bicicleta (conscients i inconscients) profundament arrelats: No es considera la bicicleta com un vehicle per al transport i s'assumeix que la persona ciclista està "fent una cosa dolenta", arribant a inculpar injustament i a el marge de les normes que institucions superiors han establert.
 
 

Quan puguem sortir de nou a la natura

02/05/2020
Amanda del Río
Tenir cura de la natura és inversió, no despesa. I la inversió en "allò públic" beneficia a tots. Una natura saludable assegura una societat i economies sanes. L'ecosistema en equilibri és un mínim comú denominador que garanteix a les empreses la seva activitat. Curiós que haguem necessitat aquesta crisi per aprendre quantes formes hi de col·laboració entre empreses, societat i governs.

Un nou relat per construir una nova civilització

02/05/2020
Fernando Prats Palazuelo
S'obre una nova perspectiva crítica d'abast civilitzatori que incideix sobre múltiples aspectes i convida a extreure alguns ensenyaments de la COVID-19 (per acció o omissió). Uns ensenyaments en relació a altres crisis globals com el canvi climàtic o la desestabilització dels sistemes naturals i que ja s'estan projectant sobre el planeta en processos temporals més amplis.
 
 

Bases per a una reconstrucció econòmica i social sostenible

01/05/2020
Joaquín Nieto
O el finançament de les milionàries inversions que cada país europeu ha identificat com a imprescindibles per aixecar la seva economia es realitzen de forma mutualitzada i s'orienten a la transformació digital i la transició energètica i ecològica -canvis ja contemplats com a imprescindibles abans de la crisi- o és el propi esdevenir europeu i el seu lloc al món el que s'estarà posant en risc

Reconèixer el dret humà a un medi ambient sa

01/05/2020
Patricia Zurita
En el 50è aniversari del Dia de la Terra, compartim la carta oberta al Secretari general de Nacions Unides, António Guterres, de la principal associació mundial de conservació de la naturala, BirdLife International. En aquesta carta, l'organització fa una crida a l'ONU perquè faci un pas audaç i sense precedents: declarar un medi ambient sa com un dret humà fonamental.
 
 

Lliçons del confinament davant el canvi climàtic
 

20/04/2020
Pedro LInares
És a dir, sota condicions molt dures, parant gairebé tota l'economia i confinant-nos a les nostres cases, el màxim que estem podent fer és reduir les nostres emissions fins a un 25%. Clarament hem de fer més. Què podem aprofitar d'aquesta crisi per a l'impuls que es necessita? Doncs alguna cosa hi ha.

La pandèmia mundial de COVID-19 i una falsa sensació de seguretat (hídrica)

18/04/2020
Gonzalo Delacámara
Com en el cas de la COVID-19, en la gestió de l'aigua i dels impactes associats al canvi climàtic, ens veurem abocats a la gestió de la crisi (sequeres i inundacions cada vegada més intenses i freqüents), si no som capaços d'avançar cap a la gestió de riscos i oportunitats.
 
 

Per què destruir la biodiversitat ens aboca al contagi de virus

Cal reenfocar el nostre model social de manera que la despesa en protegir i restaurar uns ecosistemes funcionals i rics en espècies es converteixi en la millor inversió que podem fer. En realitat, no tenim alternativa. El focus en el medi ambient no és una opció. És l'única manera d'assegurar no només el nostre benestar sinó la nostra mateixa persistència.

El canvi oportú en el moment idoni
 

16/04/2020
Maria Novo
Les condicions per a una transformació personal i col·lectiva mai han estat millors, però, els objectius i les vies d'acció són difoses. Existeix una mena de consens sobre la inviabilitat de les anteriors formes de vida. Però, s'ha arribat a establir de forma generalitzada un vincle fort entre aquesta crisi i l'estat del nostre entorn?
 
 

Un elefant a l’habitació (o el vestit nou de l’emperador)
 

08/04/2020
Eva van den Berg
Les elevades concentracions de partícules en suspensió a l’atmosfera, han exercit una acció impulsora i virulenta de l’epidèmia de COVID 19. Les partícules atmosfèriques actuen com veritables autopistes per les quals els virus no només circulen i es propaguen, també troben un substrat que permet als patògens romandre en l’aire durant hores i fins i tot dies.

Stefano Mancuso: el coronavirus demana un canvi de rumb (i les plantes ens poden inspirar)

06/04/2020
Eva van den Berg
D'aquesta pandèmia hem d'aprendre que només col·laborant, com fan les espècies vegetals, ens en sortirem. La vida només es propaga a través de la cooperació. Hem de col·laborar, tant en les famílies, en la societat, i en sintonia amb la natura.
 
 

COVID-19 i canvi climàtic. Verne o Asimov?

30/03/2020
Joana Diaz
M’atreveixo a fer un exercici molt senzill de recuperar declaracions i idees que personalitats, pensadors i institucions han compartit en les darreres setmanes. L’objectiu és copsar com va canviant en qüestió de dies el discurs que intenta relacionar el coronavirus amb el canvi climàtic.

En guerra amb la vida
 

21/03/2020
Yayo Herrero
Quant de forma més veloç es destrueixen i es posen en risc les bases materials que sostenen la vida, més sanes estan les economies. Les informacions col·laterals a la crisi del coronavirus llancen qüestions interessants des de la perspectiva de l'ecologisme social i m'animen a compartir amb vosaltres algunes reflexions.
 
 

El coronavirus, una oportunitat forçosa

16/03/2020
Ana Villagordo
Fer una aturada com l’actual, que ens afecta a tots i cadascun de nosaltres —i que per això és possible, en part, perquè tothom la fa alhora—, és una situació extraordinària que no s’havia donat fins ara, ni tan sols en la darrera crisi econòmica. Es tracta d’una crisi sanitària però encara més d’una crisi econòmica que està posant sobre la taula la vulnerabilitat del sistema actual, massa centrat en el consum.
 
Especials
 

COVID-19. Què n'hem après?

 
 
La pandèmia de COVID-19 ha fet evident la relació entre la crisi ambiental i la nostra salut. Hem entés com entre les causes d'aquesta crisi sanitària està la degradació dels ecosistemes i la pérdua de biodiversitat. Pero a més, ens hem fet conscients de la nostra vulnerabilitat davant les conseqüències que podria tenir una crisi global com la que està portant el canvi climàtic. Els experts avisen que la disrupció podria seria extraordinària. Què n'hem aprés doncs d'aquesta pandèmia?
 
 
   
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Comte d'Urgell, 187
08036 Barcelona

Cap comentari: