La mataronina vesteix la samarreta del Cadí La Seu des del
2017, disputant la màxima competició estatal
L'Ariadna Pujol va descobrir la seva passió a les files de
la UE Mataró, club on va jugar durant nou temporades i amb el qual va ser
semifinalista als campionats d'Espanya en diverses ocasions. Amb la selecció
espanyola, a més, s'ha penjat l'or europeu amb les categories U16 i U18, i la medalla
de plata al mundial U17 i a l'europeu U20.
A les portes del primer any com a sènior, va fer les maletes
per començar una gran aventura: estudiar i jugar a bàsquet als Estats Units.
“Em van intentar contactar a través de Facebook algunes universitats però jo no
ho tenia gaire clar per l'anglès”, confessa. Van ser els seus pares els que la
van convèncer que, si el motiu que la tirava enrere era l'idioma, no tenia per
què preocupar-se. I així ho va fer. Durant quatre anys, la jove mataronina va
estudiar psicologia mentre es formava esportivament a la Universitat de South
Florida. Una experiència que considera molt “positiva i bonica” i, tot i que la
recomana 100%, apunta que a l'hora de convalidar els estudis ha tingut una mica
de dificultats.
El salt a professional
Quan va tornar a casa, l'Ari va complir un dels somnis que
tenia des de petita. El 2017 va fitxar pel Cadí La Seu, equip on és actualment,
per jugar a la Lliga Femenina, la màxima competició estatal. Però aquell primer
any no va ser l'esperat per cap esportista. “En el primer partit de la
temporada em vaig lesionar. Al principi va ser molt desconcertant, sempre et
preguntes per què et passa a tu. Psicològicament em va afectar, però des del
club em van transmetre que confiaven en mi”, explica. Amb aquest record ja
superat, l'Ari assegura que es troba molt a gust tant al club com a la ciutat i
que se sent molt bé físicament i mentalment. “Sento que estic aportant molt a
l'equip”, afegeix.
Després d'haver viscut el bàsquet en dos països diferents,
l'entrevistada n'apunta algunes diferències. “Als Estats Units –explica– els
pavellons estan més plens, els camps estan molt millor i en general inverteixen
molts més diners en l'esport femení. Aquí, a la LF, encara que cada vegada hi
posen més diners, tot és més limitat”.
Tot i això, l'Ari demostra que està molt contenta de jugar
en la competició espanyola i ser més a prop de casa i la família. Això sí, no
descarta, d'aquí uns anys, provar de jugar en altres països europeus.
Molt de casa
L'Ari es considera una persona molt familiar, per això els
seus primers mesos als Estats Units van ser “una mica difícils”. “Al final és
acostumar-se a parlar a través del telèfon però no tenir-los físicament”,
conclou. De Mataró, el que més troba a faltar és caminar pel passeig marítim o
per la Riera. “Em transmet que estic a casa”, assegura.
En el seu temps lliure, a part d'estudiar les assignatures
que li falten per poder fer un màster, l'entrevistada explica que li agrada
llegir i veure sèries a Netflix.
APUNTS:
Un referent: de petita sempre havia tingut la Núria
Martínez, perquè també és de Mataró.
Un partit: la semifinal del Campionat d'Espanya del 2011
contra Canàries. Vam perdre, però va ser un gran partit.
Un somni: participar en uns Jocs Olímpics.
Última sèrie vista: Peaky Blinders.
Publicat per
Gisela Ferrer
Foto: Daniel Ferrer
totmataro.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada