|
|
|
Butlletí 388 - Especial Naturalització de les ciutats
| |
|
|
Ciutats de tot el món han decidit trencar la frontera entre el medi urbà i el rural, i deixar d'entendre la ciutat com l'antagonista del camp. Al darrere, la voluntat de millorar la qualitat de vida de la ciutadania i oferir-li un hàbitat més complex, amb més biodiversitat de fauna i flora, un aire més net, més espais de silenci i connexió… En definitiva fer de la ciutat un espai més d’acord amb la naturalesa humana que necessita, sens dubte, la natura per desplegar-se amb salut i sentit.
| |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
Entrevista
| |
|
18/02/2019
| |
|
Fa un segle que algunes ciutats del món estan reinventant-se conscients que els seus habitants necessiten espais més naturals per mantenir la salut física i mental. Per entendre què és la naturalització, que implica per als ciutadans i com és aquest procés internacional que està transformant també algunes ciutats catalanes, hem entrevistat una de les veus europees amb més experiència en el tema: Margarida Parés, responsable de biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona.
|
| |
|
|
|
|
22/10/2019
Corina Basnou és doctora en biologia (Cluj-Napoca, Romania) i actualment treballa al CREAF en serveis ecosistèmics, infraestructura verda i solucions basades en la natura. Es va incorporar al CREAF el 2005, on s’ha centrat en l’estudi dels canvis en el paisatge i els seus efectes sobre la biodiversitat, tant a nivell europeu como a nivell local i regional. En el camp de l’ecologia de les invasions ha coordinat la construcció de bases de dades de plantes exòtiques en projectes europeus.
|
18/10/2019
Apassionada per la natura i amant de l’art, Aurora Serra és enginyera agrícola, i es defineix com a dinamitzadora i formadora en agricultura. És membre de la Cooperativa Tarpuna i participa a la xarxa agroecològica dels barris de muntanya de Barcelona. Parlema amb Aurora Serra arrel de la celebració de l’Aplec d’agricultura urbana de Barcelona que arriba a la seva sisena edició, i que aquest any està dedicat a la biodiversitat a la ciutat.
|
| |
|
|
|
|
16/09/2019
Barcelona està desplegant la naturalització de la ciutat a través de la gestió ecològica dels espais verds. Aquest canvi cultural s’està fent de manera gradual però amb la seguretat que és un camí de millora de la salut de l’ecosistema urbà i amb ell de les persones que l’habiten. Izaskun Martí, directora de conservació d’espais verds i biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona, ens explica els procediments concrets per promoure la biodiversitat vegetal i animal a la ciutat, els reptes i els objectius que impulsen aquest canvi de filosofia.
|
16/09/2019
Adela és enginyera de telecomunicacions de formació i ha treballat al món tecnològic. Un dia, asseguda a la terrassa del seu pis es va donar compte de la quantitat de terrats buits que hi havia a la ciutat i va començar a investigar la manera d’aprofitar-los. És així com va sorgir el projecte Huertos in the Sky, una iniciativa que busca incentivar el verd a la ciutat a través de la creació d’horts als terrats de Barcelona. El projecte té tres propòsits: connectar amb la natura produint aliments km0, revitalitzar comunitats i generar feina.
|
| |
|
|
|
|
|
Reportatges
| |
|
| |
|
La ciutat és un artefacte humà i és l’ésser humà l’espècie dominant, però aquest hàbitat és més ric en biodiversitat del que se sol pensar. Sergi García, de l'entitat Galanthus ens descobreix la fauna que habita a les nostres ciutats. És sorprenent conèixer la riquesa de vida que ens envolta. Des de falcons a eriçons, passant per granotes, mallerengues o ratpenats, milers d'animalons conviuen amb nosaltres, enmig del ritme frenètic de la ciutat. Si volem seguir gaudint dels serveis que ens ofereixen cal estar atents i respectar les condicions de vida que necessiten.
|
| |
|
|
|
|
La nova plaça de les Glòries ja té habitants, a més de veïns. Animalons poc freqüents a l'antic nus viari freqüenten ara la petita zona verda estrenada a l'abril –en vigília electoral– com a primera fase del futur parc. Els passejants es fan creus de sentir grills cada nit entre el trànsit que encara envolta la plaça i de dia poder albirar estornells, garses, becs de corall, merles o tallarols capnegres, a més de les abelles, marietes, libèl·lules i papallones que s'alimenten constantment als arbustos florits. Fins i tot surten bolets a la gespa, una dotzena als punts on els aspersors reguen més del compte.
|
L’evidència disponible indica que la infraestructura verda urbana (els parcs urbans, els arbres dels carrers, les cobertes i els murs verds, etc.) pot contribuir de manera molt modesta a compensar les emissions de carboni, a reduir l’estrès per la calor i a disminuir la contaminació atmosfèrica de la ciutat. Si volem actuar sobre aquests problemes, hem de treballar sobre les fonts de pol·lució, perquè les mesures compensatòries basades en la natura no són, ni de lluny, suficients. Les estratègies d’infraestructura verda urbana tenen un paper complementari, i no alternatiu, a les polítiques de reducció de la contaminació.
|
| |
|
|
|
|
Un estudi d'ISGlobal va avaluar l'impacte de la regeneració del Parc Fluvial del Besòs al barri de la Ribera . Els resultats reforcen l’evidència que la regeneració d’espais naturals en àrees urbanes és útil per crear oportunitats d’interacció social, espais per relaxar-se i divertir-se, i promocionar l’activitat física, millorant així la salut i el benestar de la població que utilitza aquests espais. A més, es podrien reduir les desigualtats entre grups de població més desafavorits en l’accés a espais naturals en entorns urbans.
|
Parterres de flors silvestres, diversitat d’arbres als carrers, escocells poblats d’herbes… Els enjardinaments, els parcs i el verd urbà estan canviant a molts municipis de Catalunya. Es tracta d’una forma de projectar i gestionar el verd fonamentada en atendre els ritmes i les dinàmiques pròpies dels ecosistemes, mitjançant actuacions per a potenciar la biodiversitat, els processos ecològics i, com a conseqüència, millorar la qualitat de vida de les persones.
|
| |
|
|
|
|
|
Opinions
| |
|
| |
Les noves tendències en la gestió i manteniment del verd urbà caminen cap a un concepte molt interessant: la naturalització dels municipis. Consisteix en transformar els espais verds i altres indrets perquè esdevinguin hàbitats favorables als processos naturals, de manera que aquests processos s’hi puguin desenvolupar amb la màxima espontaneïtat possible.
|
|
| |
Les ciutats es volen posar verdes, recuperar espais de contacte amb la fauna i la flora. Però per què ens interessa tant aquest aspecte? Per què es promou la biodiversitat urbana tant des de l'arquitectura, l'urbanisme o fins i tot la salut pública? D'on prové aquest sobtat interès?
|
|
| |
|
|
|
|
| |
Renaturalitzar les ciutats és, sens dubte, una via de progrés que té molt a veure amb l’increment del benestar de les persones a molts nivells i, per això, en molts llocs del món treballen per reverdir les urbs, un fet que imbrica no només amb la qualitat de la biodiversitat i de l’aire que respirem sinó també amb la salut mental i en el reforçament del sentit de comunitat en barris i veïnats.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
23/10/2019
Fa temps que les abelles s'han vist apartades dels nuclis urbans, a la vegada que la població va a la baixa per l'abús de pesticides i la simplificació del paisatge. París, Berlín o Nova York aposten per l'apicultura urbana, però a Catalunya només ho fa una ciutat, Viladecans.
|
23/10/2019
Barcelona ja fa uns anys va apostar per la naturalització dels espais verds de la ciutat, per tal d’afavorir la biodiversitat. En aquest sentit, l’any 2016 l’Ajuntament va aprovar l’erradicació del glifosat, un herbicida químic no selectiu, altament contaminant del medi, que s’usava per eliminar herbes i arbustos.
|
| |
|
|
|
|
04/10/2019
La gent gran i de mitjana edat que viu en barris amb més zones verdes tenen menys risc de síndrome metabòlica que aquella que viu en veïnats menys verds. És la conclusió principal d'un nou estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona ( ISGlobal),
|
12/04/2019
Els jardins Mossèn Cinto Verdaguer de Barcelona tenen una de les concentracions més grans d'amfibis de Catalunya, més fins i tot que alguns parcs naturals. Fa 10 anys s'hi va fer un canvi en la gestió, que incloïa, entre altres mesures, eliminar productes químics en el tractament de la jardineria i l'aigua.
|
| |
|
|
|
|
|
|
El llibre “Renaturalització de la ciutat” mostra estratègies i actuacions de verd urbà a les ciutats. Té com a objectiu donar suport als agents públics que intervenen en la planificació i gestió urbanes per aplicar estratègies de renaturalització i actuacions de verd urbà en les seves ciutats.
|
Cornellà natura és un projecte estratègic de ciutat per tal de fer de Cornellà una vila més verda, més sostenible i més saludable durant els propers 10 anys.
|
| |
|
|
|
|
L’Atles és un conjunt de mapes que mostren algunes de les dades més rellevants de la biodiversitat de Barcelona: els parcs, els jardins, les places i les espècies vegetals que hi viuen, els arbres dels carrers i els ocells que fan niu a la ciutat.
|
Aquest visor mostra i dona informació, en temps real, de les observacions d'espècies en parcs i platges
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
El pantà de la Foixarda s’ha convertit en un espai de biodiversitat urbà a Barcelona. Situat en una antiga pedrera de Montjuïc, té més de 100 anys d’història i s’ha convertit en un hàbitat idoni perquè s’hi instal·lin les 23 espècies actuals d’aus i vuit de ratpenats: una xifra molt poc habitual a la ciutat.
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
Ciutats de tot el món han decidit trencar la frontera entre el medi urbà i el rural, i deixar d'entendre la ciutat com l'antagonista del camp. Al darrere, la voluntat de millorar la qualitat de vida de la ciutadania i oferir-li un hàbitat més complex, amb més biodiversitat de fauna i flora, un aire més net, més espais de silenci i connexió… En definitiva fer de la ciutat un espai més d’acord amb la naturalesa humana que necessita, sens dubte, la natura per desplegar-se amb salut i sentit.
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada