La nit de Sant
Joan, és nit d’alegria
Estrellat de
Flors, l’estiu ens arriba
De mans d’un
follet que li fa de guia.
Primavera
mort, l’hivern es retira.
Si arribes
l’amor, mai mes moriria.
Les flames del
foc la nit tornen día,
Si arribes
l’amor, que dolç que seria.
La nit de Sant
Joan, és una frontissa.
La porta de
l’any, tan grinyoladissa.
Comença a
tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit
més curta i el día més gran.
Doneu-me
xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me
xampany, doneu-me xampany!
Imitarem al
sol amb grans fogates.
Llevem - nos
el calçat damunt les brases.
Al cel van de berbena
ocells i astres.
I augmenten
les virtuts d’herbes i agües.
Com la terra
que gira ai voltant dei sol.
Farem lentes
rodones encerclant el foc.
La nit de Sant
Joan, és nit d’alegria
Estrellat de
flors, l’estiu ens arriba
De mans d’un
follet que li fa de guia.
Qui és aquest
follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig
del foc té la seva fira.
Follet de la
nit, rei de l’enganyifa
Cada any per
Sant Joan ens fa una visita.
-Adorno els
infants i faig que somiïn
Enamoro als
grans i faig que s’odiïn.
Destapa
secrets, escampa misteris.
Fa anar del
revés els somnis eteris.
Provoco
adulteris, records, enyorances
Petons i venjances,
ensenyo encanteris
A les
jovenetes els porta perfums
Dels altres
planetes.
Si mireu les
flames del foc de Sant Joan
Li veureu les
banyes, el barret i els guants.
Quan vol és
tan alt com la catedral.
Quan vol és
petit com l’ungla d’un dit.
No és home ni
dona, ni àngel n infant.
Per passar
l’estona potser un comediant
És jove i no
ho es, geniüt i immoral.
Astut i què
més?
Sóc immortal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada