Retrat escrit del mataroní Marc Molina,
director de l'obra de Sala Cabanyes que s'estrena aquest dissabte dia 6
Els Pastorets de Mataró s’estrenen aquest
dissabte dia 6 a la Sala Cabanyes i ho fan amb un nou director, el mataroní
Marc Molina. Molina va descobrir el món del teatre quan, amb només 12 anys, va
entrar gairebé per accident a Sala Cabanyes. Va començar a actuar a Els
Pastorets i de mica en mica va anar interpretant petits personatges. Des de
llavors, Molina no ha parat i ha participat fent gairebé tots els papers de
l’auca, des de follet del pròleg fins a Mataties, paper que va fer durant 10
anys. I és que el nou director d’Els Pastorets de Mataró té una llarga
experiència no només com a actor teatral, sinó també com a director i
productor. A Sala Cabanyes ha dirigit obres d’èxit com ‘Aventures a la Gàl·lia’
o ‘El Mikado’ i, a més, també és el director artístic de la productora Factea,
que compta amb 6 espectacles ja estrenats. “D’alguna manera he intentat que
aquesta vocació que tinc i amb la qual vaig començar de ben jovenet es pogués
convertir en la meva professió”, comenta Molina. Ara, després d’uns anys una
mica desvinculat de l’espectacle, no ha pogut rebutjar una proposta tan especial
com és dirigir Els Pastorets de la seva ciutat. “Alguns m’han dit que és un
regal enverinat”, bromeja i assegura que “ho vaig acceptar amb molt de gust, jo
em quedo amb el regal i deixo el verí apart”.
Amb una àmplia experiència com a actor i
director, amb quin paper et quedes?
La meva primera experiència com a director
va ser l’any 2004 amb ‘Aventures a la Gàl·lia’. De cop, fer aquesta funció em
va agradar moltíssim i em va aportar més satisfacció que pujar dalt d’un
escenari. Em va sorprendre, perquè realment m’agradava sortir a actuar, però
vaig descobrir que aquesta vessant m’agradava encara més. Des de llavors em
vaig desviar una mica del camí com a actor i, ara que em dedico plenament a
això, no trobo a faltar el fet de sortir en un escenari.
I ara, com assumeixes el càrrec de dirigir
una obra com Els Pastorets de Mataró?
És un orgull per a un membre de la Sala
Cabanyes poder aportar la seva visió d’un espectacle que he mamat des de fa
tants anys. També és molta responsabilitat i comporta moltíssima feina, ja que,
fins que no estàs dins, no veus tot l’engranatge que hi ha darrere. Però tot i
que enguany ha sigut més difícil perquè hem trepitjat poc l’escenari per les
obres que s’han fet, puc dir que Els Pastorets m’han aportat molta més satisfacció
que no pas disgustos. I això que encara no hem estrenat!
T’envoltes d’un equip que aporta una mirada
nova a l’espectacle, oi?
Cada canvi de cicle implica aportar
novetats, i jo no he volgut ser menys. Des del principi tenia clar com era la
concepció que volia de l’espectacle, incidint sobretot en el concepte del
pròleg. Necessitava algú que muntés totes aquestes escenes amb una posada en
escena de moviments nets, enlloc d’arribar a ser com una coreografia. La Maria
Garrida era la persona idònia per fer-ho. Però combino la novetatamb la
tradició, ja que a nivell musical tenim un veterà com Jordi Lluch que coneix
l’obra a la perfecció.
Llavors, quines novetats li esperen a
l’espectador?
Principalment el pròleg, onhe intentat
aquest canvi de conceptuació i que es notés també a nivell visual, amb un canvi
de tot el vestuari. D’altra banda, com és un text antic on amb els anys s’han
fet moltes modificacions, hem fet una revisió del text per analitzar-ne la
mètrica dels seus versos i solucionar uns petits desajustos que hi havia. A
més, he intentat mantenir l’estructura dramàtica que penso que funciona i he
intentat recol·locaral seu lloc algunes escenes canviades d’ordre.
Què esperes aconseguir?
Preservar l’essència d’un espectacle, que
podríem dir que és com una peça antiga de museu, però alhora intentar-ho portar
i adaptar als nous públics i a les noves tendències. És a dir, aconseguir com
un terme mig, que tot i que a vegades costa molt de trobar, es fa amb
l’objectiu d’arribar als espectadors del segle XXI. I allò primordial de
sempre: que l’espectador s’ho passi bé!
PUBLICAT PER
Marc Molina. Foto: R. G.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada