Josep Maria Rabassa dirigeix ‘Oleanna’ per
reobrir l’espai
Després d’uns quants mesos d’atur en la
cartellera de Sala Cabanyes, degut a l’envergadura de les obres de
rehabilitació que s’estan fent a totes les dependències del Centre Catòlic,
aquest final d’octubre s’ha pogut reobrir el seu espai petit, la Saleta, amb
elements estructurals i instal·lacions ja reformats.
Com si fos una metàfora de les innovacions
fetes, la històrica Saleta s’ha estrenat amb una peça contemporània d’un autor
fins ara inèdit al repertori de la casa: ‘Oleanna’ de David Mamet. L’ha dirigida
en Josep Maria Rabassa amb la interpretació d’Anna Capdaigua i Genís Mayola.
Una proposta encertada.
Èxit internacional
Nascut a Chicago l’any 1947, David Mamet és
dramaturg, director, assagista, novel·lista i poeta. Nombrosos premis l’avalen
com a un gran creador d’històries i un escriptor acreditat. Les seves obres, en
les quals s’ha assenyalat la influència d’autors del realisme americà com
Arthur Miller o Eugene O’Neill i també de l’avantguarda teatral europea com
Samuel Beckett o Harold Pinter, ofereixen una visió crítica de la societat
imperant als Estats Units. Amb un ús molt hàbil del llenguatge, estableix
temes, situacions i personatges fent que sovint la ficció teatral interpel·li
l’espectador perquè construeixi les seves pròpies conclusions.
Mamet va estrenar ‘Oleanna’ l’any 1992. Fou un
gran èxit internacional, que va estar acompanyat amb força polèmiques per la
manera com hi aborda un episodi de confrontació entre generacions i sexes. Dos
anys més tard, ell mateix en va fer i dirigir l’adaptació cinematogràfica.
John, un professor universitari, rep en el seu despatx una jove alumna, la
Carol, que hi acut preocupada per una mala nota i per les seves dificultats de
comprensió a classe. En aquesta i posteriors trobades, enmig de controvèrsies i
retrets mutus, el cas anirà evolucionant i el desconcert inicial d’ella es
tornarà rebel·lia, primer, i finalment revenja. El posat condescendent i
iconoclasta de John, percebut per Carol com una impostura paternalista,
originarà una denúncia que posarà en qüestió la idoneïtat d’ell com a docent i
acabarà amb la seva incriminació per assetjament sexual, la pèrdua del lloc de
treball i la imputació penal. En el rerefons d’aquesta obra David Mamet blasma
l’ús retorçat de la comunicació i de les relacions interpersonals com a
mecanismes de procuració de poder. Hi reprotxa també els tics autoritaris, les
disfuncions socials i la meritocràcia o el puritanisme de conveniència presents
al sistema universitari que li és conegut.
Proposta convincent
El mateix Mamet, en un dels seus textos
teòrics sobre la interpretació teatral, defensa que els actors han de ser
circumspectes per comunicar d’una manera natural l’obra al públic. Aquesta
sembla ser l’opció que ha triat Josep Maria Rabassa per dirigir ‘Oleanna’, una peça
que coneix bé i que s’estima. Així ha aconseguit d’Anna Capdaigua i de Genís
Mayola un treball molt meritori en contenció i intensitat, capaç de donar curs
a les discussions, girs i rèpliques picades del conflicte entre els dos
personatges. Són convincents i serveixen tota la maquinació verbal que conté la
faula de Mamet sense maniqueismes, amb el suspens necessari, de manera que la
sentència final, si n’hi ha d’haver, només la faci l’espectador.
Publicat per
Comas Soler
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada