dimecres, 3 d’agost de 2016

“ELS PASTORETS” DE MATARÓ FAN CENT ANYS (1916-2016)






EMILI CABAÑES – PRESIDENT DEL CÍRCOL CATÒLIC D’OBRERS - VA MORIR VUIT MESOS ABANS

Article de Manuel Cusachs i Corredor publicat per publicitat Fermalli amb motiu de la festa major de Mataró, les Santes 2016

La nit de Nadal de l’any 1916 – aviat farà cent anys - va passar un fet, a la nostra ciutat que amb el pas dels anys ha esdevingut emblemàtic. Al primer pis del Círcol Catòlic d’Obrers s’estrenava un petit teatret amb l’obra de Ramon Pàmies “L’Estel de Nazaret” – representada per homes sols - que s’acabaria fent popular com a “Els Pastorets de Mataró”. Ben segur que aquell dia ningú podia preveure la volada, la popularitat, la transcendència que arribaria a tenir i que, ara, un segle després, són considerats els millors de tot Catalunya. Orgull de la ciutat.
Parlarem d’ Els Pastorets però també de l’Emili Cabañes, el president del Centre Catòlic d’Obrers (CCO) que havia mort vuit mesos abans. Ell - com li passà a en Miquel Biada i Bunyol amb el ferrocarril - que va morir abans de veure’l circular de Barcelona a Mataró -, tampoc arribà a temps a veure aixecar el teló del nou teatret per veure “L’Estel de Nazaret”.
Així és que per raons cronològiques començarem parlant de l’Emili Cabañes i Rabassa, que fou el president i mecenes del Círcol Catòlic d’Obrers fins a la seva mort. I, en segon lloc, de l’estrena – humil - de “L’Estel de Nazaret”, la nit de Nadal de 1916. Aviat farà un segle.

Qui era l’Emili Cabañes i Rabassa
L’Emili Cabañes i Rabassa va néixer a Mataró el dia 31 d’octubre de l’any 1850 en el si d’una família benestant i nombrosa que vivia a la Riera.
Va fer els estudis primaris i secundaris a l’ Escola Pía de Santa Anna de Mataró, i els superiors a la Universitat de Barcelona. Es va treure la llicenciatura d’arquitectura l’any 1875, quan en tenia 25. Cinc anys més tard, el 1880, seria nomenat arquitecte Municipal de Mataró, càrrec que ostentaria fins el 1892, en que seria rellevat per un jove mataroní amb el títol d’arquitecte sota el braç que es deia Josep Puig i Cadafalch. Ambdós farien alguna obra conjunta com l’edifici del Rengle a la Plaça Gran o l’Escola d’Arts i Oficis, al Carreró, com veurem més endavant.
L’Emili Cabañes era un catòlic practicant implicat amb la seva ciutat, la parròquia de Sant Joan i Josep, de la que formaria part de la Junta d’Obra, i amb el Círcol Catòlic d’Obrers que en seria el president i també el mecenes. Era políticament parlant de dretes, del partit liberal-conservador.
Comencem primer per la seva família, la seva projecció professional com a arquitecte, la presidència del CCO, i finalment la seva participació a la política municipal. I acabrem parlant d’ El Nadal a Mataró, fa cent anys i de l’estrena de La Saleta i la posada en escena de “L’Estels de Nazaret”.

La familia
Emili Cabañes i Rabassa vivia al número 1 de la Riera, cantonada amb el carrer de Bonaire. Quan tenia l’edat universitària residia habitualment a Barcelona, suposem que per raons d’estudis. Es va casar dues vegades. La primera amb Maria de la Mercè Marfà i Artigas, l’any 1883, amb qui va tenir set fills: Maria, Teresa, Gaietà, Manuel, Josep, Antoni i Lluís. Els seus dos primers fills neixen a Barcelona. Enviuda l’any 1892 i al cap de sis anys més (1898) es torna a casar, ara amb la germana de la seva dona i cunyada la Regina Marfà i Artigas, amb qui no va tenir cap més fill.
Havia canviat de domicili, al carrer de Sant Josep, número 6, bis, davant mateix de la parròquia de Sant Joan i Sant Josep de la que ell formava part de la Junta d’Obra 
Quan mor, per l’abril de 1916, dels set fills que havia tingut només ni havien dos de vius: la Maria i en Gaietà. Aquest, com el pare, també seria arquitecte. Fou l’autor de la nova “Sala Cabanyes.”

L’obra arquitectònica i urbanística
Emili Cabañes i Rabassa, com ja hem avançat, es llicencià com a arquitecte l’any 1875 però no exerciria com a arquitecte municipal fins cinc anys després (1880). Entre les seves obres urbanístiques més destacades cal mencionar el Pla de l'Eixample de Mataró, per encàrrec de l’Ajuntament, fet conjuntament amb l’enginyer Melcior Palau i Català (1878). Inherent al càrrec d’arquitecte municipal va ser cap de bombers de la ciutat. Va dissenyar l’obelisc de la plaça Santa Anna en memòria als morts de les Guerres Civils i Francesa, enderrocat pels franquistes poc després d’haver-se acabat la Guerra Civil. D’ell és també la capella del Sagrament de la basílica de Santa Maria de Mataró (1889). L’edifici de la Plaça Gran, més conegut com El Rengle, (ja com arquitecte municipal i que acabaria el seu successor en Josep Puig i Cadafalch, l’any 1892); l’Escola d’Arts ni Oficis (1894), ubicada al Carreró, també fent tàndem amb Puig i Cadafalch.  A finals del XIX participa en un projecte de “desvio” de la Riera de Cirera, amb l’enginyer Melcior Palau i Català, que no s’arribaria a realitzar. L’any 1899 projecta l’edifici de ca l’Arenas, al carrer d’Argentona i a finals del segle XIX el Salón de Novedades, del carrer de Catalunya. En la seva etapa com a arquitecte municipal va ser cap del cos de bombers. I va projecta l’obelisc de la plaça de Santa Anna pels caiguts de les Guerres Civils i Francesa dels anys 1873 1 1875. Entre els anys 1903 i 1906 fa l’edifici de l’Ajuntament de Canet de Mar. Pel 1905 edifica l’immoble que popularment es coneix com a “can Cruzate” o dels “Notaris”, al Carreró, número 20, davant mateix de la casa natal de Puig i Cadafalch. I l’any següent (1906) fa el panteó de la família Marfà-Mesquefa, ubicat al Cementiri dels Caputxins, a l’esplanada dels desmais, darrera del mausoleu d’en Miquel Biada.
Fou un dels fundadors de l’Associació Artística Arqueològica de Mataró (1888). Va col·laborar a la restauració del monestir de Ripoll i el disseny d’un estendard commemoratiu – novament amb Puig i Cadafalch – que es va penjar a la nau central.

Presidència del Círcol Catòlic d’Obrers
Un any després de deixar el càrrec d’arquitecte municipal i de quedar vidu, Emili Cabañes i Rabassa seria elegit President del CCO, del 1893 fins al 1916, a causa de la seva mort. Càrrec aquest que no deixaria quan dos anys després (1895) seria nomenat Alcalde de la Ciutat.
Quan ell es posa al davant del Círcol Catòlic d’Obrers, entitat fundada l’any 1884, aquesta era al carrer Nou. Posteriorment es traslladaria al carrer Bonaire, (on després seria la seu de la societat ’Iris” i actualment ho és del Casal Mutual).
Jaume Calsapeu al llibre “Sala Cabañes, 75 anys” ho explica molt bé hi podem llegir on era l’entitat a principis del segle XX: “El Círcol, abans d’estrenar el seu actual emplaçament (1908) gràcies al seu protector Emili de Cabañes, va fer estada durant una desena d’anys a l’antiga casa Sanromà del carrer Bonaire. “En teatre, però, la clau va ser l’empenta irresistible de la jovenalla del Patronat de Sant Josep per a Obrers que, de la mà del sacerdot mataroní Mn. Plandolit, s’esplaiava a l’Stadium del camí de la Geganta després de la jornada laboral i començava a prendre posicions amb ganes de menjar-se el món. No cal insistir que la seva entrada al Círcol, després d’una entesa amb els dirigents de l’entitat, va tenir un efecte regenerador de notables conseqüències. En poc temps es va passar de dos-cents socis a sis-cents, com bé ha historiat Jaume Colomer i Martori, primer Benjamí de “L’Estel” i primer Jesús de “La Passió”, que seria un dels principals ideòlegs de les posades en escena i de la gradual transformació dels espectacles estrella. Aquell anys 1916, amb vagues i conflictivitat social al carrer, amb una indústria tèxtil que capejava el temporal i es beneficiava de la neutralitat espanyola en plena guerra europea per abastir mercats abandonats, l’autor teatral i poeta mataroní Tomàs Ribas, improvisat Satanàs, deixava anar al cafè del Círcol, una Saleta sense teló, el clam contundent i premonitori de la potència que tindrien les representacions en el futur: “Com xiula l’huracà!... son remor feréstec sacseja els fonaments de les muntanyes.”

Als anys vint del segle XX aquella saleta ja era petita, totalment insuficient tant pel públic com pels actors. I la junta del Cercle Catòlic d’Obrers decideix fer un pas endavant i ampliar les instal·lacions de l’entitat i construir una nova sala d’espectacles, que a més de donar cabuda al públic assidu es disposés d’un escenari amb més espai i amb les tècniques més avançades que hi havien en aquells moments en el món del teatre. Els diners – segons explica Calsapeu – van sortir de préstecs (Caixa de Mataró, Institut Nacional de Previsió) i de diverses aportacions.
La nova sala seria inaugurada el diumenge dia 16 d’abril de 1933, Pasqua de Resurrecció, i batejada amb el nom de “Sala Cabanyes”, en memòria del que fou el seu president i mecenes. L’arquitecte encarregat de l’ampliació seria precisament el seu fill Gaietà Cabañes i Marfà.
Deixem el Cabañes president del CCO i parlem ara del polític liberal-conservador i, sobretot, com a Alcalde de la ciutat.

Alcalde de Mataró
Políticament l’Emili Cabañes era membre del partit liberal-conservador i com a tal va ser regidor municipal de 1894 a 1901 i alcalde dues vegades, la primera del 1895 al 1897 i la segona de 1899 al 1901.
Com acabem de dir pel mes de juliol de l’any 1895 l’Emili Cabañes seria nomenat alcalde de Mataró per Real Ordre.  I la seva no seria precisament una etapa plàcida ni tranquil·la. Tot el contrari. Hi va haver crisi a les fabriques, amb molts obrers aturats; va esclatar la Guerra de Cuba (1895-1898), amb la traumática mobilització del jovent, i amb nombrosos pròfugs dels que no volien anar-hi; les defuncions, l’arribada de ferits o malalts, i les maleïdes rierades que malmetien cada dos per tres la ciutat i altres problemes.
Un dels primers acords d’aquesta etapa, a proposta d’Emili Cabañes, fou el retallar despeses municipals a causa de la crisi industrial i a uns ingressos menors. També es rebaixa la quantitat destinada als actes de la Festa Major d’aquell mateix any 1895. I s’acorda també destinar un ajut econòmic a les famílies amb membres destinats a la guerra de Cuba: “para defender en la Gran Antilla la integridad del territorio español…”
Pel mes de febrer del 1896 i a causa d’una persistent sequera l’alcalde Cabañes proposa donar feina als camperols aturats a les obres del Desvio i reorganitzar la Junta de Veïns i propietaris “nombrada algunos años atrás”  . Els seus components eren: Rvd. Pare Rector de les Escoles Píes, D.Mariano Andreu Cabanellas, D. José Nonell Lleonart, .Eduardo Gualba, D. José de C. Tuñí, D. Antonio Bové, D. Antonio Gualba Vieta, D. Lorenzo de Xammar, D. Juan Cuní, D. Salvador Juan Fabrés, D. José Pascual de Lentisclá, secretari.
El tema del Desvio preocupava - i molt - a l’Ajuntament per això s’autoritza a Melchor Palau i Català: “ingeniero civil, vecino de Madrid, para que en representación de este Ayuntamiento gestione en el Ministerio de Fomento y en sus dependencias el despacho y resolución del expediente sobre desvío de Rieras y torrentes cuyos cauces afluyen a esta ciudad.”  Un parell de mesos després el propi alcalde Cabañes se’n va a Madrid “con el objeto de gestionar el pronto despacho del expediente de “desvío” de cauces en cumplimiento del acuerdo de la corporación.” Pel ple de febrero de 1897 l’Ajuntament es congratula de l’inici de les obres del Desvio i estableix els sous pels empleats i pels menors. 
Tres anys després (1898) ell i 12 concejals serien destituits cautelarment pel Governador Civil arran d’una denuncia per irregularitats presentada per Domingo Pou i Viñals.  No passaria massa temps que tots plegats serien repostats als seus càrrecs. “El Excmo. Sr. Ministro de la Gobernación me comunica por telegrama Real Orden nombrando Alcalde a D. Emilio Cabañes. Lo que le traslado a V. para su conocimiento y efecto consiguientes acusándome recibo. Però ell no hi assisteix: “Leyose luego un oficio del Sr. D. Emilio Cabañes, de esta misma fecha, expresivo de que una indisposición aguda le retenía en cama imposibilitándole de tomar posesión del cargo de Concejal por el que fue nombrado, y la lista o relación nominal de todos los señores concejales que han de componer el Ayuntamiento del bienio que empieza, con expresión de los votos que obtuvieran al ser elegidos.”   Serà alcalde fins el ple del dia 2 d’abril de 1901.

Agonia i mort
A principis del mes d’abril de 1916 la salut de l’Emili Cabañes empitjorava per moments. El dia 2 d’abril seria viaticat.  La Veu del Círcol, portaveu del Círcol Catòlic d’Obrers, es feia ressò de la gravetat de la situació. El dissabte dia 15 la vigília, diu: El nostre president.- Nostre benvolgut President D. Emili Cabañes haven recaigut en sa malaltia fou viaticat lo 4 de aquest mes a quarts de 6 de la tarda; com es natural tots els socis se interessaren per a que Deu fos servit de conservarli la vida i donarli la salut, i a la hora de escriure aquestes ratlles podem tenir la satisfacció de que està quelcom més bé.
Al saber la gravetat vingué expressament de Girona lo Ilm. Dr. Mas, qui li prodigà els consols que li suggerí lo seu zel apostòlic i la íntima amistat que l’uneix ab ell.
Deu fassa que per molts anys poguem tenirlo entre nosaltres.”
Malgrat els bons desitjos el diumenge dia 16 d’abril de 1916 moria a les tres de la matinada. Era el Diumenge de Rams. Tenia 65 anys d’edat i deixava vídua i dos fills. I la premsa local, especialment el Diario de Mataró y su Comarca del dia 17, se’n ocupa i a la primera plana publica una nota necrològica que diu  “D. Emilio de Cabañes y Rabassa” (…) Arquitecto, exalcalde de esta ciudad y presidente del Círculo Católico de Obreros de la misma, don Emilio de Cabañes y Rabassa, fallecido en la paz del Señor, a las tres de la madrugada de ayer, Domingo de Ramos, a la edad de 65 años.” També a la portada el Dr. Fèlix Castellà i Nunell, Pvre. Escriu “El patriarca” i a la segona una “CRÓNICA” on hi podem llegar que: “En señal de duelo por el fallecimiento del que durante muchos años hasta su muerte, fue su presidente a la vez que el alma de aquella entidad, en el Círculo Católico de Obreros, se pusieron ayer crespones negros en el balcón principal del edificio.
A las tres y media de la tarde se comunicó oficialmente a los socios la triste noticia y acto seguido se rezó una parte del Santo Rosario en sufragio del alma del malogrado don Emilio de Cabañes. Luego, la Junta Directiva pasó a la casa mortuoria para dar el pésame a la familia del finado.” I a la tercera una extensa crónica de l’enterrament. A través de la mateixa podem copçar la transcendencia social i religiosa que va tenir: “Verdadera y espontanea manifestación de duelo ha sido lo que ha presenciado esta mañana nuestra ciudad, en ocasión del entierro del malogrado patricio y ex alcalde de la misma D. Emilio de Cabañes y Rabassa Q.S.G.H.
En el tren de las ocho menos cuarto procedente de Empalme ha llegado para asistir al luctuoso acto el Exmo. Rdmo. Sr. Obispo de Gerona, Dr. D. Francisco de P. Mas, acompañado de su familiar Rdo. P. Juan Terrades, Pbro..
A las once menos cuarto y con numerosa asistencia de pobres con hacha, se ha celebrado con extraordinaria solemnidad el acompañamiento del cadáver del señor de Cabañes a la iglesia parroquial de San Juan y San José y al cementerio, precediendo al Rdo. Clero, las niñas del Orfanato de San José, y como el finado era vocal decano de la Ilustre Junta de Obra de aquella parroquia, las campanas de dicho templo han doblado durante los responsos habiéndose cantado el último en el presbiterio; cubría el ataúd, conducido en lujoso coche mortuorio, el artístico y valioso paño funerario de terciopelo bordado en oro y sedas, propiedad de la  Asociación de Arquitectos de Cataluña. 
El Círcol Catòlic d’Obrers li oferí una missa funeral i una funció necrològica a la parròquia de Sant Josep d’on era membre de la Junta d’Obres. A la premsa diària local es va publicar una nota que deia: “Con motivo del fallecimiento de nuestro estimado amigo D. Emilio de Cabañes y Rabassa, presidente que fué durante muchos años del Círculo Católico de Obreros de esta ciudad, la Junta Directiva de dicha entidad, reunida en sesión extraordinaria, tomó los siguientes acuerdos: Celebrar una Misa de Comunión en sufragio de tan esclarecido presidente, la cual tendrá lugar el próximo domingo día 23 del actual a las siete y media en la parroquial de San Juan y San José. Celebrar así mismo en el día que oportunamente se señalará, solemne funeral para el eterno descanso de su alma. Publicar un número extraordinario de La Veu del Círcol dedicado a estudiar y enaltecer la personalidad de D. Emilio de Cabañes en los diversos aspectos de su actividad. Y por último, celebrar una solemne sesión necrológica para honrar la memoria de quien fue durante tantísimo tiempo el alma del Círculo, patentizando así el profundo respeto, cariño y veneración que en aquella casa se tenía de aquel ilustre compatricio que consagró muchísimos años de su vida a la obra eminentemente moralizadora y social que viene realizando el indicado Círculo Católico.” (···) Celebrados esta mañana en la iglesia parroquial de San Juan y San José, en sufragio del alma del eximio patricio nuestro malogrado amigo el reputado arquitecto don Emilio de Cabañes y Rabassa, ex alcalde de esta ciudad y Decano del Iltre. Junta de Obra de aquella parroquia, fallecido en la paz del Señor en la madrugada del próximo pasado Domingo de Ramos, día 15 (sic) (va ser el 16) de los corrientes.”   Segueix una extensa crònica detallant els assistents. Entre ells hi havia el Bisbe Mas, molt amic seu, que va venir expressament en tren des de Girona.  

Missa de Rèquiem
El dia 6 de maig a la premsa diària local apareix una esquela que diu: “En sufragi de l’ànima de Don Emili de Cabañes y Rabassa, president del Círcol Catòlich d’Obrers de Mataró.
La Junta Directiva del mateix farà celebrar una MISSA SOLEMNE DE REQUIEM ab oferta, el dilluns, dia 8 del mes que som, a les deu del matí, a la capella de la Mare de Déu dels Dolors de l’església parroquial de Santa Maria d’aquesta ciutat. A tant pietós acte hi convida a la pròpia família, socis del Círcol Catòlich d’Obrers y demés persones amigues y conegudes del difunt.”
Va morir vuit mesos abans de s’estrenés La Saleta, un petit teatret construït al primer pis del Círcol Catòlic d’Obrers, amb la intenció de reanimar la secció teatral, i on es posaria en escena la nit de Nadal una obra de Ramon Pàmies titulada “L’Estel de Nazaret” com veurem més endavant.
               
El Nadal a Mataró, fa cent anys
Creiem convenient arribats a aquest punt de fer un esbós de quin era el context lúdic del Mataró de fa cent anys quan neixen “Els Pastorets”. L’oferta d’espectacles a Mataró era prou variada. Al Teatre Euterpe hi feien funcions de circ. Al Clavé hi actuaven amb molt d’èxit la troupe dels Frediani, a l’Ateneu Obrer s’hi representaven les sarsueles Maruxa i Molinos de Viento. A La Bohème s’hi feia ball. Els amants del cinema podien escollir entre el Modern i el Gayarre. A l’Agrupació Foment de la Sardana s’hi feia teatre, sardanes i ballets. I pels amants de l’esport van poder anar a veure un partit de foot-ball entre els equips Els Espectres i l’Iluro.

Dins d’aquest panorama a la premsa local s’anunciava l’estrena d’un “teatrito” al Círcol Catòlic d’Obrers. Així ho anunciava el Diario de Mataró y su Comarca, del divendres dia 22 de desembre: “El dia de Navidad, por la noche, se inaugurará el teatrito construido en el Círculo Católico de Obreros, con una representación del drama lírico en un prólogo y tres actos, de Ramón Pamies, titulado L’Estel de Nazareth, que dará la Sección Teatral del “Patronat de Sant Josep per a Obrers”, cuya obra será puesta en escena con toda propiedad, estrenándose vestuario propio y artísticas decoraciones.
El día 26, por la tarde, se dará la segunda representación de dicha obra.”
I l’èxit va ser de tal calibre que, com se sol dir, va sorprendre a la pròpia empresa. I a més de la representació de Nadal i la de Sant Esteve es va tornar a representar el diumenge dia 31 de desembre i el primer dia de l’any 1917.

“Función inaugural del teatro del Círculo Católico”
De l’estrena és interessant veure què va dir la premsa local. I amb el títol de “Función inaugural del teatro del Círculo Católico” el Diario de Mataró y su Comarca del dijous 28 deia que: “A la hora anunciada para empezar la función el local estaba lleno a rebosar, siendo muchísimas las personas que debieron aguardar al día siguiente para asistir a la representación.” I seguidament entra a criticar aspectes tècnics: “En las diferentes escenas tuvimos ocasión de admirar el aspecto deslumbrador que ofrecian las artísticas decoraciones pintadas por el joven Salvador Serra, presentando el hermoso aspecto de cuadros plásticos.” A continuació s’analitza la labor dramàtica dels joves actors els quals “dieron pruebas de perfectos actores los jóvenes señores Salvador Serra, que hizo una verdadera creación en varias de las interesantes escenas, y Pedro Peradejordi, quien desempeñó admirablemente el papel de “Jehú”.
Cumplieron también con gran precisión su comnetido los jóvenes Ernesto Serra, Jaime Colomé (sic), Enrique Font y Arturo Martí en sus respectivos papeles de “San Miguel”, “Benjamín”, “Jonás” y “Matatias”.
A part dels actors ressenyats el cronista no s’oblida de la intervenció de la “Sección orfeónica de señoritas, interpretando con gusto y afinación esmerada los diversos cantos a ella confiados.”
“En conjunto – segueix la crònica – la sección dramàtica puede enorgullecerse del grandioso éxito obtenido en el día de la inaguración de su teatro.”
Però en aquell primer dia no hi va faltar la part imprevista, l’anècdota que posà a prova la capacitat de reació davant d’una contrarietat: “Es tanto más a celebrar en cuanto la antevigilia tuvo que ceder su papel de Satanás el joven Sebastián Tarragó por causa de enfermedad, siendo substituido por el aficionado joven Tomás Ribas que acreditó una vez más sus bellas cualidades para el arte dramático, pues en el decurso de la obra  no se notó la menor inseguridad, antes bien llenó con gran maestría su labor artística.”
L’endemà diada de Sant Esteve la segona representació de l’Estel de Nazareth “estuvo a la altura del primer dia, y si cabe aun mayor.” I degut a l’èxit, com ja hem dit, es van allargar les representacions dos dies més.
I el diari acaba dient: “A los directores, a los artistas y a cuantos contribuyeron al buen éxito de la fiesta, nuestra sincera y entusiasta enhorabuena.”
Al programa de mà de l’estrena hi podem llegir els actors següents:


REPARTIMENT
La Verge María . . . . . . . . . . .  B. Xiqués
Sant Miquel . . . . . . . . . . . . . .  Ernest Serra
Sant Gabriel . . . . . . . . . . . . . . Antoni Pineda
Satanàs . . . . . . . . . . . . . . . . . . Tarragó (1)
Asvherus . . . . . . . . . . . . . .  . .  Josep Serra
Somiel . . . . . . . . . . . . . .  . . . .  Novellas
Sant Josep . . . . . . . . . . . . . .  .  Agustí Vilella
Uries . . . . . . . . . . . . . .  . . . . . . Josep Plana
Jehú . . . . . . . . . . . . . .  . . . . . .  P. Peradejordi
Naïm . . . . . . . . . . . . . .  . . . . . . E. Graupera
Abdaró . . . . . . . . . . . . . .  . . . .  Francisco Roldós
Mathaties. . . . . . . . . . . . . .  . .  Artur Martí
Jonàs . . . . . . . . . . . . . .  . . . . . . Enric Font
Neftalí . . . . . . . . . . . . . .  . . . . . Pere Guardia
Benjamí . . . . . . . . . . . . . .  . . . . Jaume Colomer
Nathaniel. . . . . . . . . . . . . .  . . . Josep Perdragosa
Isaac . . . . . . . . . . . . . .  . . . . . .  Josep Barsó
Simó . . . . . . . . . . . . . .  . . . . . .  Joaquim Xirau

(1)En Sebastià Tarragó es posà malalt i va haver de ser substituït, a corre-cuita, per Tomàs Ribas sense que el públic notés el canvi.

Les representacions de l’Estel de Nazareth es van anar succeint ininterrompudament any rere any a La Saleta fins l’any 1933. El local del Cercle Catòlic d’Obrers havia quedat petit especialment aquell teatret del tot insuficient. Tant pel públic com – principalment – pels actors. L’arquitecte encarregat de dissenyar la nova sala va ser en Gaietà Cabañes, el fill del llegendari president Emili Cabañes. Sala que amb molt bon criteri es va batejar com a “Sala Cabanyes”. Era el diumenge de Pasqua dia 16 d’abril, data de la mort de l’Emili Cabañes.

Ha passat un segle des d’aquella nit de Nadal de 1916 i “Els Pastorets” no s’han deixat de celebrar – exceptuant els anys 1936 al 1938 a causa de la Guerra Civil – fins als nostres dies. Poc s’assemblen els d’avui dia amb aquells de fa un segle que ara rememorem.
El Centre Catòlic i la seva secció teatral “Sala Cabanyes” tenen amb “Els Pastorets” el fil conductor d’una activitat teatral constant, fecunda i variada, vertadera pedrera teatral de la nostra ciutat i per extensió del teatre català.
Que per Molts Anys!
                                                  
Manuel Cusachs i Corredor

  “Sala Cabañes, 75 anys”, Varis autors, Mataró, 1991. Pág. 76. 
  “Leyó luego el secretario que suscribe una Real Orden del 25 de junio último, trasladada a esta Alcaldía por el Excmo. Sr. Gobernador Civil con fecha del propio mes y del tenor literal que sigue: En uso de las facultades concedidas por el art. 49 de la ley municipal de 2 de octubre de 1887, S.M. el Rey (q.D.g.) y en su nombre la Reina Regente del Reino ha tenido a bien nombrar Alcalde Presidente del Ayuntamiento de Mataró para el bienio de 1895-1897 a D. Emilio Cabañes y Rabassa, concejal del mismo.” (i 22 concejals)  AMM, Acords, 1 VII 1895, foli 89.
  AMM, Acords, 21 I 1896, foli 12).
  AMM, Acords, 4 XI 1882.
  AMM, Acords, 13 II 1890, f. 24.
  AMM, Acords,  20 III 1896, f. 50
  AMM, Acords, 20 III 1896, f. 50. Sous de 2,5 pels obrers empleats i de 1,75 pts. pels menors.)
  “(…) acudió a este Gobierno denunciando hechos abusivos que atribuye al ex alcalde D. Emilio Cabañes, al secretario interino D. José Pascual y varios concejales” (fets de l’any 1897 (f.16) AMM, Acords, 1898, foli XX
  AMM, Acords, 1 VII 1899 f. 106.
  La Veu del Círcol “De casa”, 15 IV 1916, p. 2. 
  Diario de Mataró y su Comarca, 17 IV 1916, p. 1.
  Diario de Mataró y su Comarca, 19 IV 1916, p. 2

  Diario de Mataró y su Comarca, 6 V 1916 p. 1
Publica un comentari a l'entrada