dijous, 5 de maig del 2016

Acte institucional Centenari Sala Cabanyes : Anna Gené Presidenta de Sala Cabanyes

foto de Jordi Romagosa

Il·lustríssim senyor alcalde,
regidores, regidors,
benvolgut Jaume Vellvehí,
senyores i senyors,
amics tots de Sala Cabanyes,

Voldria, en aquests moments, ser capaç de fer-vos participar de la meva
emoció com a presidenta de la nostra Secció Teatral amb dues paraules. Són
dos conceptes, dues idees-força, que espero que reflecteixin bé l’ànim de totes
les persones que d’una o altra manera us sentiu vinculades a la Sala
Cabanyes.
La primera és convicció: una convicció compartida.
La segona és agraïment: un extens i sentit agraïment.
Fa tot just dues setmanes, la celebració que es va fer a Mataró del Dia Mundial
del Teatre, amb la participació de diversos grups teatrals i de moltes entitats i
persones, va acabar aquí, davant la porta de l’Ajuntament, amb la lectura del
missatge internacional que cada any escriu alguna personalitat del món de
l’escena. Aquest cop era d’Anatoli Vassiliev, un important director rus.
I va ser precisament Pere Anglas, actor, guionista i director vinculat a Sala
Cabanyes, l’encarregat de llegir-lo en nom de tothom.
Deia Vassiliev que, “davant les tragèdies de la vida real, d’entre totes les arts el
teatre ens és particularment necessari” i “no el podem perdre, per molt
atrafegada que ens sigui la vida”.
Vet aquí la convicció: la necessitat del teatre.
Una convicció que, convertida en pràctica activa, ha estat present al llarg de la
trajectòria centenària de Sala Cabanyes. Una convicció expressada
segurament de maneres molt diverses, perquè a cada època i moment de la
seva història la Secció Teatral del Centre Catòlic ha estat el reflex de la realitat
social imperant a la ciutat.
I ara renovem la mateixa convicció amb el goig d’haver acomplert un segle
d’existència, de voler prosseguir el fil de continuïtat de l’aventura col·lectiva que
va arrencar l’any 1916 amb la primera representació de “L’Estel de Natzaret” a
la Saleta, i de reiterar la nostra vocació de servei a la cultura, a Mataró i al país.
Per això, avui que celebrem l’acte institucional del doble Centenari de la Sala
Cabanyes i dels nostres Pastorets, acollits aquí al Saló de Sessions de la Casa
de la Ciutat, que és la seu de la voluntat democràtica de tots els nostres
conciutadans i conciutadanes, junt amb la convicció que us he dit voldria
expressar també el nostre agraïment.
Un agraïment majúscul a tantes i tantes persones –nombrosíssimes– que han
contribuït al balanç satisfactori dels nostres cent anys d’activitat.
Aquest agraïment, ara i aquí el voldria començar donant-vos les gràcies de tot
cor, alcalde i membres del consistori, amb una triple motivació:
-per aquesta acollida que ens feu, que rebem com a mostra d’estima.
-per la proclamació que la institució municipal va acordar, ja fa 35 anys, dels
nostres Pastorets fent-los Patrimoni Cultural de la Ciutat i investint-los per
sempre més com a Pastorets de Mataró.
-i pel suport unànime de tots els grups que componen el Ple de l’Ajuntament a
la proposta de sol·licitar a la Generalitat de Catalunya que ens concedís la Creu
de Sant Jordi amb motiu del Centenari.
Un guardó, ja ho sabeu, que tanmateix ens ha estat atorgat per la primera
institució del país. I que ens honora de manera molt sentida perquè reconeix
singularment la vivència ciutadana que tenen els nostres Pastorets, i el paper
integrador, de defensa de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes i de
promoció de les arts escèniques que Sala Cabanyes du a terme des de fa una
centúria.
Vagi, doncs, el nostre agraïment a la Generalitat de Catalunya i a tothom que
ens ha fet costat i que s’ha sumat a la proposta de suport iniciada per
l’Ajuntament.
I sobretot, aquests instants de satisfacció per l’honor de la distinció i per les
moltes mostres de suport i d’afecte que estem rebent, voldria convertir-los
també en agraïment envers totes les persones –començant per les que ja no hi
són– que en cada instant del nostre historial han aportat la seva il·lusió i el seu
esforç voluntaris, sigui des del protagonisme o des de l’anonimat, per fer
possible la seqüència dels cent anys seguits d’aixecar el teló que ara
rememorem.
I avui que ens trobem a la seu de l’Ajuntament, també voldria subratllar
l’agraïment envers la ciutat sencera, a tots els ciutadans i ciutadanes que, com
a públic, han estat i són el suport indispensable de l’activitat teatral que
realitzem. Ells han omplert de vida i de sentit l’existència de Sala Cabanyes.
El nostre agraïment el voldria concretar finalment en el senyor Jaume Vellvehí,
que amb la seva expertesa històrica ha tingut l’amabilitat d’acceptar la invitació
que l’Ajuntament i la Sala vam adreçar-li perquè fes la dissertació acadèmica
d’aquest acte institucional del Centenari.
El senyor Vellvehí va néixer a Mataró l’any 1961.
És historiador. Membre del Grup d’Història del Casal de Mataró, i de
l’Associació Internacional d’Estudis Occitans.
Els seus àmbits d’interès, a part de les relacions entre el catalanisme i
Occitània, se centren en temàtiques de llengua i cultura al segle XIX a Mataró i
al Maresme: poetes, pensadors i escriptors, la Renaixença, el pensament
catalanista, la toponímia, la lingüística, les publicacions periòdiques, els
certàmens literaris i el patrimoni de monestirs i molins, entre d’altres.
Com a investigador ha participat en sessions d’estudis locals i en col·loquis i
congressos internacionals.
És autor d’articles en publicacions tant de caràcter divulgatiu com especialitzat.
Com a divulgador va ser distingit als Premis Mataró Multimèdia per un treball
on line sobre el primer ferrocarril. També forma part de l’equip del programa “El
Racó” de Mataró Ràdio.
L’any 2002 va guanyar el Premi Iluro amb la monografia “Terenci Thos i Codina
(Mataró, 1841-1903): Un home de la Renaixença” .
Ha estudiat la figura i l’obra del poeta Josep Punsola i n’ha prologat l’edició de
“Calidoscopi. No fa tanta por la mort”.
El 2010 va obtenir el Premi Rafel Cornellà amb el retrat literari titulat “Josep
Punsola i Vallespí: ànima de poeta”.
Entre els seus darrers treballs hi ha la descoberta i l’estudi del manuscrit d’una
traducció inèdita de l’obra “Mireia”, de Frederic Mistral, que els germans Thos i
Codina havien fet el 1861.
A més, en Jaume ha focalitzat les seves recerques històriques en l’estudi del
teatre i les arts escèniques durant el segle XIX i el tombant del XX, una faceta
que motiva que li haguem demanat la seva intervenció en aquest acte.
Tot seguit, en la seva conferència “Els Pastorets de Mataró, una tradició que ve
de lluny”, mitjançant l’anàlisi de les infraestructures teatrals de la ciutat, de les
companyies que hi actuaven i del repertori que s’hi feia des de finals del segle
XVIII, ens donarà a conèixer la tradició mataronina del teatre amateur i de
l’afició teatral que hi va associada, per testimoniar que una de les
conseqüències més exitoses d’aquesta tradició secular són precisament la Sala
Cabanyes i les representacions de “L’Estel de Natzaret’ de Ramon Pàmies
iniciades pels joves del Círcol Catòlic d’Obrers el vespre de Nadal de 1916.
Per acabar, deixeu-me que posi el punt final a les meves paraules tornant als
dos conceptes que us assenyalava de bon començament, ara en forma de
desig.
Benvolgut senyor alcalde, regidores i regidors, conciutadans i conciutadanes:
que per molts anys puguem continuar compartint convicció i agraïment!

Moltes gràcies!

Sala de Plens
Ajuntament de Mataró

14 d’abril de 2016