foto de Jordi Romagosa
Il·lustríssim senyor alcalde,
regidores, regidors,
benvolgut Jaume Vellvehí,
senyores i senyors,
amics tots de Sala Cabanyes,
Voldria, en aquests moments, ser capaç de
fer-vos participar de la meva
emoció com a presidenta de la nostra Secció
Teatral amb dues paraules. Són
dos conceptes, dues idees-força, que espero
que reflecteixin bé l’ànim de totes
les persones que d’una o altra manera us
sentiu vinculades a la Sala
Cabanyes.
La primera és convicció: una convicció
compartida.
La segona és agraïment: un extens i sentit
agraïment.
Fa tot just dues setmanes, la celebració que
es va fer a Mataró del Dia Mundial
del Teatre, amb la participació de diversos
grups teatrals i de moltes entitats i
persones, va acabar aquí, davant la porta de
l’Ajuntament, amb la lectura del
missatge internacional que cada any escriu
alguna personalitat del món de
l’escena. Aquest cop era d’Anatoli Vassiliev,
un important director rus.
I va ser precisament Pere Anglas, actor,
guionista i director vinculat a Sala
Cabanyes, l’encarregat de llegir-lo en nom de
tothom.
Deia Vassiliev que, “davant les tragèdies de
la vida real, d’entre totes les arts el
teatre ens és particularment necessari” i “no
el podem perdre, per molt
atrafegada que ens sigui la vida”.
Vet aquí la convicció: la necessitat del
teatre.
Una convicció que, convertida en pràctica
activa, ha estat present al llarg de la
trajectòria centenària de Sala Cabanyes. Una
convicció expressada
segurament de maneres molt diverses, perquè a
cada època i moment de la
seva història la Secció Teatral del Centre
Catòlic ha estat el reflex de la realitat
social imperant a la ciutat.
I ara renovem la mateixa convicció amb el goig
d’haver acomplert un segle
d’existència, de voler prosseguir el fil de
continuïtat de l’aventura col·lectiva que
va arrencar l’any 1916 amb la primera
representació de “L’Estel de Natzaret” a
la Saleta, i de reiterar la nostra vocació de
servei a la cultura, a Mataró i al país.
Per això, avui que celebrem l’acte
institucional del doble Centenari de la Sala
Cabanyes i dels nostres Pastorets, acollits
aquí al Saló de Sessions de la Casa
de la Ciutat, que és la seu de la voluntat
democràtica de tots els nostres
conciutadans i conciutadanes, junt amb la
convicció que us he dit voldria
expressar també el nostre agraïment.
Un agraïment majúscul a tantes i tantes
persones –nombrosíssimes– que han
contribuït al balanç satisfactori dels nostres
cent anys d’activitat.
Aquest agraïment, ara i aquí el voldria
començar donant-vos les gràcies de tot
cor, alcalde i membres del consistori, amb una
triple motivació:
-per aquesta acollida que ens feu, que rebem
com a mostra d’estima.
-per la proclamació que la institució
municipal va acordar, ja fa 35 anys, dels
nostres Pastorets fent-los Patrimoni Cultural
de la Ciutat i investint-los per
sempre més com a Pastorets de Mataró.
-i pel suport unànime de tots els grups que
componen el Ple de l’Ajuntament a
la proposta de sol·licitar a la Generalitat de
Catalunya que ens concedís la Creu
de Sant Jordi amb motiu del Centenari.
Un guardó, ja ho sabeu, que tanmateix ens ha
estat atorgat per la primera
institució del país. I que ens honora de
manera molt sentida perquè reconeix
singularment la vivència ciutadana que tenen
els nostres Pastorets, i el paper
integrador, de defensa de la llengua, la
cultura i les tradicions catalanes i de
promoció de les arts escèniques que Sala
Cabanyes du a terme des de fa una
centúria.
Vagi, doncs, el nostre agraïment a la
Generalitat de Catalunya i a tothom que
ens ha fet costat i que s’ha sumat a la
proposta de suport iniciada per
l’Ajuntament.
I sobretot, aquests instants de satisfacció
per l’honor de la distinció i per les
moltes mostres de suport i d’afecte que estem
rebent, voldria convertir-los
també en agraïment envers totes les persones
–començant per les que ja no hi
són– que en cada instant del nostre historial
han aportat la seva il·lusió i el seu
esforç voluntaris, sigui des del protagonisme
o des de l’anonimat, per fer
possible la seqüència dels cent anys seguits
d’aixecar el teló que ara
rememorem.
I avui que ens trobem a la seu de
l’Ajuntament, també voldria subratllar
l’agraïment envers la ciutat sencera, a tots
els ciutadans i ciutadanes que, com
a públic, han estat i són el suport
indispensable de l’activitat teatral que
realitzem. Ells han omplert de vida i de
sentit l’existència de Sala Cabanyes.
El nostre agraïment el voldria concretar
finalment en el senyor Jaume Vellvehí,
que amb la seva expertesa històrica ha tingut
l’amabilitat d’acceptar la invitació
que l’Ajuntament i la Sala vam adreçar-li
perquè fes la dissertació acadèmica
d’aquest acte institucional del Centenari.
El senyor Vellvehí va néixer a Mataró l’any
1961.
És historiador. Membre del Grup d’Història del
Casal de Mataró, i de
l’Associació Internacional d’Estudis Occitans.
Els seus àmbits d’interès, a part de les
relacions entre el catalanisme i
Occitània, se centren en temàtiques de llengua
i cultura al segle XIX a Mataró i
al Maresme: poetes, pensadors i escriptors, la
Renaixença, el pensament
catalanista, la toponímia, la lingüística, les
publicacions periòdiques, els
certàmens literaris i el patrimoni de
monestirs i molins, entre d’altres.
Com a investigador ha participat en sessions
d’estudis locals i en col·loquis i
congressos internacionals.
És autor d’articles en publicacions tant de
caràcter divulgatiu com especialitzat.
Com a divulgador va ser distingit als Premis
Mataró Multimèdia per un treball
on line sobre el primer ferrocarril. També
forma part de l’equip del programa “El
Racó” de Mataró Ràdio.
L’any 2002 va guanyar el Premi Iluro amb la
monografia “Terenci Thos i Codina
(Mataró, 1841-1903): Un home de la Renaixença”
.
Ha estudiat la figura i l’obra del poeta Josep
Punsola i n’ha prologat l’edició de
“Calidoscopi. No fa tanta por la mort”.
El 2010 va obtenir el Premi Rafel Cornellà amb
el retrat literari titulat “Josep
Punsola i Vallespí: ànima de poeta”.
Entre els seus darrers treballs hi ha la descoberta
i l’estudi del manuscrit d’una
traducció inèdita de l’obra “Mireia”, de
Frederic Mistral, que els germans Thos i
Codina havien fet el 1861.
A més, en Jaume ha focalitzat les seves
recerques històriques en l’estudi del
teatre i les arts escèniques durant el segle
XIX i el tombant del XX, una faceta
que motiva que li haguem demanat la seva
intervenció en aquest acte.
Tot seguit, en la seva conferència “Els
Pastorets de Mataró, una tradició que ve
de lluny”, mitjançant l’anàlisi de les
infraestructures teatrals de la ciutat, de les
companyies que hi actuaven i del repertori que
s’hi feia des de finals del segle
XVIII, ens donarà a conèixer la tradició
mataronina del teatre amateur i de
l’afició teatral que hi va associada, per
testimoniar que una de les
conseqüències més exitoses d’aquesta tradició
secular són precisament la Sala
Cabanyes i les representacions de “L’Estel de
Natzaret’ de Ramon Pàmies
iniciades pels joves del Círcol Catòlic
d’Obrers el vespre de Nadal de 1916.
Per acabar, deixeu-me que posi el punt final a
les meves paraules tornant als
dos conceptes que us assenyalava de bon
començament, ara en forma de
desig.
Benvolgut senyor alcalde, regidores i
regidors, conciutadans i conciutadanes:
que per molts anys puguem continuar compartint
convicció i agraïment!
Moltes gràcies!
Sala de Plens
Ajuntament de Mataró
14 d’abril de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada