publicat per
www.totmataro.cat
3 de març de 2014
Comas Soler
Poca grapa en 'El sopar dels idiotes' de Sala Cabanyes.
Moltes vegades els espectacles dirigits per Josep Maria
Rabassa han demostrat tenir, a més d'altres mereixements, una doble virtut:
eixamplar qualitativament el repertori del vell teatre del Centre Catòlic i fer
emergir noves capacitats actorals de l'amplíssim planter amb què compta la
casa. Però aquest cop, no. Ni una cosa ni l'altra.
'El sopar dels idiotes', que s'ha pogut veure els tres
darrers caps de setmana, ha quedat força per sota de les expectatives raonables
que bona part de les propostes anteriors del mateix director permetien poder
fer-se.
Un títol d'èxit
Escrita l'any 1993, 'El sopar dels idiotes' és una de les
peces més conegudes de Francis Veber, dramaturg, guionista i realitzador
francès. Famós i ric, principalment, per ser l'autor d'unes quantes comèdies
d'èxit creades amb l'estratègia habitual d'arribar al gran públic i aconseguir
riallades i taquillatges a l'engròs. D'aquesta, se n'han fet adaptacions
diverses per al teatre i el cinema i ha ocupat durant llargs períodes les
cartelleres de grans sales de molts països, inclòs el nostre. També ha pujat
sovint als escenaris gràcies a produccions d'un bon nombre de grups amateurs.
El personatge central de l'argument és en Pere, un editor
arrogant i potentat, que comparteix amb uns quants amics de la mateixa condició
el costum de fer un sopar setmanal i convidar-hi persones triades expressament
per la seva estupidesa. L'objectiu és fotre-se'n. I vet aquí que el vespre
d'una nova cita un atac sobtat de lumbàlgia li impedeix assistir a l'àpat
previst, però no té temps d'evitar que se li presenti a casa en Francesc,
l'idiota convocat. Aquest, que és un friqui i un curt de gambals de l'alçada
d'un campanar, provocarà a partir d'aquí un fotimer de pífies i malentesos que
acabarà pagant el cregut d'en Pere, per la seva petulància. En això consisteix
la moralitat de la farsa: al capdavall evidencia ser més ruc el pedant que
l'altre, perquè el beneit almenys fa patent que també és un tros de pa.
Joc de dos
'El sopar dels idiotes' és un artifici teatral d'escassa
originalitat que tira de veta d'uns quants tòpics de vodevil: entrades i
sortides, equívocs, banyes, falses amistats, embolics, insinuacions picants i
bestieses a dojo. Tot per la rialla fàcil. En la representació, encara que hi
surtin mitja dotzena d'altres personatges, la trama s'aguanta només sobre la
destresa còmica dels dos protagonistes. Aquesta circumstància, que no és cap
casualitat perquè Francis Veber va escriure l'obra per al lluïment de
comediants reputats, es torna un escull mal superat en la versió de la Sala
Cabanyes.
En el muntatge que ha fet en Josep Maria Rabassa, tant
Ferran Camps com Jaume Pagès s'esforcen honradament per tirar endavant els seus
papers com a Pere i Francesc, i fins i tot arriben a tenir alguns moments
aconseguits, però en general la comesa els depassa. Han de recórrer a
exageracions de to i a gesticulacions forçades per subratllar gracietes del
guió, una estratagema que no acaba d'anar. Tampoc el ritme de l'acció els és
favorable. Pel que fa als altres intèrprets masculins de la comedieta, les
seves intervencions esdevenen tan secundàries que no donen per massa res. Les
de les actrius resulten igual d'accessòries: unes quantes incursions en escena
i prou. Just per constatar que són dues senyores de bandera.
La nota més positiva de l'espectacle és que en aquesta
ocasió Rabassa ha pogut comptar amb una producció i un suport tècnic no només
solvents –que ja ho són sempre a la Sala–, sinó de luxe. N'és un bon exemple la
magnífica escenografia dissenyada per Josep Maria de Ramon i Marc Abril, d'una
qualitat que a moltes companyies professionals ja els agradaria tenir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada