publicat
per
Manuel
Cusachs
Per la Fira de Mataró de fa 80 anys, que s’esqueia el
diumenge dia 16 d’abril de 1933, a la tarda, s’inaugurava la Sala Cabanyes, amb
la benedicció a càrrec de l’Arxiprest Dr. Josep Samsó, i parlaments de Jaume
Colomer, en representació de la Junta del Centre, del Dr. mossèn Josep de
Plandolit i finalment de Josep Montserrat, del Patronat de Sant Josep. L’Orfeó
Mataroní, dirigit per mossèn Joan Fargas, va acabar la seva actuació cantant
“La sardana de les monges”, d’Enric Morera i el “Cant de la Senyera” de Lluís
Millet. A la nit s’hi representava la primera obra de teatre amb
l’escenificació de La fúria, de Francesc Bonaventura, interpretada per Secció
Dramàtica, composta llavors per homes sols. D’aquella època foren actors
emblemàtics Jaume Colomer, Manel Planas, Pere Casas, Francesc Marquès, Pere Peradejordi,
Eusebi Vidiella, Jaume Cusachs, Enric Font, Ernest Comas, Aureli Mataró,
Sebastià Tarragó, Joan Mola, Salvador Llinés, Josep Prats, entre d’altres.
La Secció Femenina estava nodrida per actrius com: Teresa
Segura, Isabel Camps, Dolors Segura, Montserrat Camps, Rita Ros, Rita Jané,
Teresa Ferrer, Teresa Cusachs, Rosa Soler, Pilar Bocanegra, Carme Parés, entre
d’altres.
Era l’inici d’una nova etapa que, ben segur, que els qui hi
van assistir no s’imaginaven que tingués una durada tan perllongada. L’estrena
de la Sala Cabanyes era una aspiració llargament acaronada ja que fins llavors
la sala d’espectacles estava ubicada al primer pis del Centre Catòlic d’Obrers
(La Saleta) on s’hi feien representacions teatrals des de l’any 1916,
alternades amb sessions de cinema. Era una sala de proporcions molt reduïdes
però que ja tenia tres companyies: la Secció Dramàtica (homes), Secció Femenina
(dones) i l’Infantil.
La darrera obra que s’hi representà va ser Somni de glòria,
de l’Emili Graell, el dia de Sant Josep, és a dir el 19 de març de 1933 a
càrrec de la Secció Dramàtica. Endarrere quedaven molts anys de privacions i
dificultats. D’una sala amb capacitat per poc més de 100 persones es passaria a
una de quasi 700 localitats i amb uns mitjans tècnics a l’alçada de les dels
professionals.
La flamant Sala Cabanyes donaria ales a la nova secció
teatral i que adaptaria el nom del qui fou mecenes, l’arquitecte, alcalde de
Mataró i president del Centre Catòlic d’Obrers durant 24 anys (entre el 1893 i
el 1916), don Emili Cabanyes i Rabassa.
Els Pastorets, que ja es representaven des de l’any 1916,
van guanyar en espai i mitjans tècnics, també en número d’actors, massa coral,
tramoies, i músics, per convertir-se en l’obra senyera de l’entitat i que s’ha
mantingut fins els nostres dies.
Només feia dos anys de l’estrena de la Sala Cabanyes quan es
va posar en escena La Passió (1935-1967), però, en aquest cas, la competència
de les que es feien a Olesa i a Esparraguera li van privar d’assolir el reclam
d’Els Pastorets.
I de les tres seccions existents (homes, dones i infantil)
es passà a tenir-ne tres però totes elles mixtes. Que es coneixien com la dels
Grans, Mitjans i Joves. L’activitat teatral a la Sala Cabanyes s’ha mantingut
fins al dia d’avui.
En diverses ocasions s’ha parlat de renovar-la o, fins i
tot, fer-la de bell nou. Les circumstàncies ho han impedit. L’esdeveniment
d’ara fa 80 anys va ser un pas qualitatiu endavant molt importat. Amb el pas
del temps s’hi han anat introduint millores tècniques. Però quan hom hi va i
l’observa amb atenció pensa que és una gran sort que s’hagi mantingut durant
vuit dècades i - el que és més important -, que tingui un futur ben
esplendorós.
Sala Cabanyes ha estat - i és - una formidable pedrera
d’actors i actrius, també d’autors, escenògrafs i de tècnics de l’escena
catalana. No ens en podem estar de donar alguns noms que ho corroboren.
Comencem per l’Amadeu Casanovas, que triomfà a Europa en el camp operístic,
actors com Xavier Ubach, Joan Pera, Jordi Bosch, Boris Ruiz, la Maria Rovira,
en la dansa, i, més recentment, la Clara de Ramon i Llorens i d’altres que van
trepitjar taules per primera vegada en aquesta ja veterana Sala Cabanyes.
Estem a només tres anys del centenari d’Els Pastorets
(1916-2016). Valdria la pena de començar a escalfar motors perquè ha de ser un
esdeveniment cultural de primer ordre, tant per l’entitat que ho ha fet
possible, el Centre Catòlic, com per tota la ciutat. Per molts anys, Sala
Cabanyes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada