dijous, 27 de juny de 2013

“Si en Guardiola no hagués plegat potser hauria estat un any més sense fer teatre”




publicat per
27 de juny de 2013
Georgina Altarriba

Entrevista al popular actor mataroní Pep Plaza

Pep Plaza el popular actor de Polònia i Crakòvia, durant l'entrevista

Com és el teu nou espectacle teatral ‘I ara què’?
És una barreja de tot el què he fet durant tants anys. Tot i que la gent em té encasellat una mica per la imitació d’en Guardiola i alguns altres personatges com l’Albert Om o en Quim Monzó de Crackòvia i Polònia, aquí el què donem a conèixer és la meva vessant més teatral i musical, que és el que la gent no coneix. Llavors, el què miro de fer és un monòleg més teatral i, en una hora trenta, anar intercalant tota aquesta suma de coses

Per què decideixes impulsar aquest nou projecte al Club Capitol?
Per una raó molt senzilla. No pel què hi pugui guanyar a nivell econòmic perquè tots sabem que amb la pujada del 21% (d’IVA) -que val la pena recordar-ho- i amb la situació actual no és per guanyar-se la vida ni molt menys. Però sí que era una mica per respondre a la pregunta que tothom em feia d’“on et puc veure?” Amb l’espectacle al Capitol aconseguia tenir un lloc fix. Ja duc vint-i-un anys fent ‘bolos’ per Catalunya -i fora de Catalunya- i creia que era el moment de dir “ara ha arribat el moment de fer-ho”.

I per què ara?
Per què ho decideixo ara? En aquest moment? Doncs perquè quan en Guardiola plega, la gent no para de preguntar-me “i ara què faràs?”. I vaig dir “doncs mira ara vaig al Capitol i així em podreu veure”. Si el Guardiola no hagués plegat potser hauria estat un any més sense fer teatre. O sigui, no tenia una necessitat extrema de fer-ho però sí que la gent tenia moltes ganes de veure el què feia jo.

Quina és la imitació que fa riure més al públic que et veu en directe?
A la gent li fa molt de riure la imitació de Joan Gaspart, tot i que ara no estigui de moda. No és el que més m’agrada a mi però hi ha un moment en què faig un joc amb el tema dels pronoms febles i a la gent li fa molta gràcia. El públic riu molt, també, quan faig el Quim Monzó al gag de ‘L’amanida de l’hort’, un gag on explico que quan em poso nerviós pateixo un ‘monzoneig agut’.

Tens experiència a la ràdio, a la televisió i al teatre. Què és el millor de cada via de comunicació?
De la ràdio la imaginació i el poder arribar a qualsevol lloc en un moment sense ni maquillatges ni res... amb imaginació. Et permet crear situacions molt ràpides. De la televisió la proximitat. Tot i que la ‘tele’ és una arma de doble tall perquè et pot donar molt o t’ho pot treure tot. És a dir, tu pots sortir fent una cosa que no és el què tu volies fer i la gent potser no et va a veure al teatre perquè diuen “Bah! Allò haig d’anar a veure?”. Pot passar. I jo em quedo amb el teatre de sempre. El teatre o l’actuació en directe amb el públic. Perquè palpes la gent, la veus, rius, et pots fer fotos amb ells... Dels tres, jo sempre he dit que el teatre és el que més m’agrada.

Què creus que s’hauria de fer per millorar l’estat del teatre?
Doncs no ho sé. Jo suposo que aviat trauran això del 21 (per cent d’IVA) perquè ha estat un invent que no ha sortit bé de cap manera. Perquè, si trobéssim que tot i amb ‘el 21’, la gent hagués seguit anant al teatre com sempre, hauria estat una cosa però és que l’IVA s’ha apujat al 21% i el públic s’ha reduït a un 50%.


Publica un comentari a l'entrada