d’Enric Benavent i dirigida per Antonio Garcia i Carles
Maicas es posarà en escena els propers
15, 16 i 17 de març a l’Espai Saleta del Centre Catòlic
l’obra serà interpretada per Maria Antonia Rancho, Marina
Morte , Juana Jurado , Isabel Batlle i Kevin Cortes
DE L’AUTOR I L'OBRA
Enric Benavent va estar vinculat inicialment al moviment de
renovellament del teatre valencià durant els anys setanta, de la mà del grup
UEVO, Enric Benavents va anar guanyant
prestigi com a actor, tant a València com fora, de la mà de directors com ara
Lluís Pasqual, Guillermo Gentile, Carme Portaceli, Maria Ruiz, Pere Planella o
Miguel Narros.
La seva vinculació amb el teatre el va menar així mateix a
l’escriptura dramàtica pel camí de les traduccions i les dramatúrgies, amb
resultats tan satisfactoris com la dramatúrgia de “La ruleta russa” sobre
textos de Txejov. Haurè d’afegir, a més a més que va sentir-se igualment aviat
atret per la narrativa, hi ha publicat dues novel.les: “Caliz de vertigo”
(1988) i “Perverses memòries de un vampiro” (1990).
Tot i amb això, i una mica també com passa en el cas de
Jaime Policarpo, autor de l’obra “Solar”, Enric Benavent va trigar un temps a
provar l’escriptura dramàtica, més Enllà de dramatúrgies i adaptacions.
Fins ara, (2004), ha
escrit dues obres. Aquestes “ Lleugeres... i Vodevil”, que va ser estrenada la
temporada 1999-2000 per Posidònia Teatre i va obtenir, a més amés, el premi Max
Aub de la Generalitat valenciana al millor text dramàtic estrenat aquella
temporada.
(Com a part d’aquest premi “ Vodevil” es troba pendent. I
parlo del 2004, de publicació per Teatres de la Generalitat).
Hi ha entre totes dues obres una relació prou estreta, tant
temàtica com estructural, raó per la qual em referiré a totes dues de forma
indistinta.
ÉS LA FAMÍLIA, en defecte el que hi ha al darrere d’ambdues
obres. Millor dit: el passat familiar del protagonista; un passat que pesa com
una llosa en el cas de “Lleugeres tempestes...” ..o que cal reinventar en una
mena de joc de rol en el cas de “ Vodevil”.
Hi ha però, una diferencia notable: mentre que en l’obra “
Lleugeres...” s’albira un escletxa per on és possible, sino superar el passat
si almenys sobreviure, en la segona de les obres, no hi ha forma d’escapulir-se
del joc que el Jove protagonista ha implantat. La vida amb totes les seves
limitacions i misèries, encara treu el cap a “Lleugeres...” mentre que és la
ficció, només la ficció, la que domina tots i cadascun dels moviments del
jugador.
En “Lleugeres tempestes...”...però, l’acotació inicial es
desenvolupa d’una forma del tot distinta:
“És la tarda calorosa d’un dissabte de l’estiu del 1985;
bufa un ponent fort i desprès , carregat de pols i de les cendres d’un bosc en
flames, que fa dies que crema i que ha omplert la ciutat; les fulles pansides
dels arbres urbans estan cobertes d’una capa grisosa, els gots i les tasses de
les cafeteries tenen un tel que apaivaga la lluentor de la porcellana i el
vidre; el dia passa eixut i pesant sobre la poca gent que no ha fugit de la
ciutat i que camina pels seus carrers suada, lenta i solitària, colpejada pel
vent esquerp, sota el rebombori.
De les persianes i el bategar violent dels tendals i els
para-sols, L’ESCENARI,és el bar obert en una terrasseta amb jardí del CENTRE DEL COR, clínica especialitzada en
malalties coronàries, inaugurada no fa molt per una associació que està
integrada quasi exclusivament per a dones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada