dilluns, 11 de març de 2013

SALA CABANYES PRESENTA : “LLEUGERES TEMPESTES AL CENTRE DEL COR”




d’Enric Benavent i dirigida per Antonio Garcia i Carles Maicas es posarà en escena els propers  15, 16 i 17 de març a l’Espai Saleta del Centre Catòlic

l’obra serà interpretada per Maria Antonia Rancho, Marina Morte , Juana Jurado , Isabel Batlle i Kevin Cortes

DE L’AUTOR I  L'OBRA

Enric Benavent va estar vinculat inicialment al moviment de renovellament del teatre valencià durant els anys setanta, de la mà del grup UEVO, Enric Benavents  va anar guanyant prestigi com a actor, tant a València com fora, de la mà de directors com ara Lluís Pasqual, Guillermo Gentile, Carme Portaceli, Maria Ruiz, Pere Planella o Miguel Narros.

La seva vinculació amb el teatre el va menar així mateix a l’escriptura dramàtica pel camí de les traduccions i les dramatúrgies, amb resultats tan satisfactoris com la dramatúrgia de “La ruleta russa” sobre textos de Txejov. Haurè d’afegir, a més a més que va sentir-se igualment aviat atret per la narrativa, hi ha publicat dues novel.les: “Caliz de vertigo” (1988) i “Perverses memòries de un vampiro” (1990).

Tot i amb això, i una mica també com passa en el cas de Jaime Policarpo, autor de l’obra “Solar”, Enric Benavent va trigar un temps a provar l’escriptura dramàtica, més Enllà de dramatúrgies i adaptacions.

Fins  ara, (2004), ha escrit dues obres. Aquestes “ Lleugeres... i Vodevil”, que va ser estrenada la temporada 1999-2000 per Posidònia Teatre i va obtenir, a més amés, el premi Max Aub de la Generalitat valenciana al millor text dramàtic estrenat aquella temporada.

(Com a part d’aquest premi “ Vodevil” es troba pendent. I parlo del 2004, de publicació per Teatres de la Generalitat).

Hi ha entre totes dues obres una relació prou estreta, tant temàtica com estructural, raó per la qual em referiré a totes dues de forma indistinta.

ÉS LA FAMÍLIA, en defecte el que hi ha al darrere d’ambdues obres. Millor dit: el passat familiar del protagonista; un passat que pesa com una llosa en el cas de “Lleugeres tempestes...” ..o que cal reinventar en una mena de joc de rol en el cas de “ Vodevil”.

Hi ha però, una diferencia notable: mentre que en l’obra “ Lleugeres...” s’albira un escletxa per on és possible, sino superar el passat si almenys sobreviure, en la segona de les obres, no hi ha forma d’escapulir-se del joc que el Jove protagonista ha implantat. La vida amb totes les seves limitacions i misèries, encara treu el cap a “Lleugeres...” mentre que és la ficció, només la ficció, la que domina tots i cadascun dels moviments del jugador.

En “Lleugeres tempestes...”...però, l’acotació inicial es desenvolupa d’una forma del tot distinta:
“És la tarda calorosa d’un dissabte de l’estiu del 1985; bufa un ponent fort i desprès , carregat de pols i de les cendres d’un bosc en flames, que fa dies que crema i que ha omplert la ciutat; les fulles pansides dels arbres urbans estan cobertes d’una capa grisosa, els gots i les tasses de les cafeteries tenen un tel que apaivaga la lluentor de la porcellana i el vidre; el dia passa eixut i pesant sobre la poca gent que no ha fugit de la ciutat i que camina pels seus carrers suada, lenta i solitària, colpejada pel vent esquerp, sota el rebombori.

De les persianes i el bategar violent dels tendals i els para-sols, L’ESCENARI,és el bar obert en una terrasseta amb jardí  del CENTRE DEL COR, clínica especialitzada en malalties coronàries, inaugurada no fa molt per una associació que està integrada quasi exclusivament per a dones.

Publica un comentari a l'entrada