Dissabte Sala
Cabanyes estrena el diari de Anna Frank versió teatral de la famosa parella guionista formada per Frances Goodrich i
Albert Hackkette i dirigida per Joan Peran
Reserva de
localitats
+ informació
Per aquesta
versió de Sala Cabanyes s’han tingut en compte dos conceptes bàsicament: per
una banda aconseguir l’ambient claustrofòbic que havia de generar conviure en
un espai tant reduït; i per altra, aconseguir que l’espectador pogués veure les
diferents situacions que succeeixen en els diferents espais del refugi.
Per aconseguir
això es construeix una escenografia oberta a tots els angles perquè
l’espectador pugui veure el que passa en totes les estances, i alhora tancada
parcialment per els laterals per aconseguir la sensació angoixant de viure
tancats durant tan de temps, limitant l’espai on els l’equip artístic
desenvolupa tots els moviments.
A tot aquest
efecte visual hi afegim la il·luminació creant una ambientació per àrees
diferents dins del mateix espai escènic, aconseguint crear una situació on
l’espectador pot veure amb claredat el que passa en un lloc determinat (acció
principal), però també pot veure el que està passant en altres llocs al mateix
temps (acció secundària), d’aquesta manera veiem constantment l’evolució de
pràcticament tots els personatges alhora.
Per què és
interessant veure aquest muntatge?
La pega del
muntatge és que el factor sorpresa és molt limitat, tothom sap com comença i
com acaba, però el que el fa interessant és, precisament, la particular posada
en escena.
El que va
passar durant la Segona Guerra Mundial, no es tracte d’un fet caducat i que no
es pugi tornar a repetir. De fet la humanitat no ha escarmentat i contínuament
s’estan repetint accions que ens fan pensar que encara ens manca molt per viure
en pau i llibertat, que són els únics camins que ens porten a la felicitat. Fa
anys es deia Bòsnia, fa poc era Síria, o tants
altres països
on, a diari, s’estan trepitjant els drets més elementals de les persones.
El diari
d’Anna Frank ens porta als dies terribles de la Segona Gran Guerra.
L’Anna i els
seus amics i familiars van morir en camps de concentració nazis, però
alauradament en el món queden moltes Annes que segueixen clamant justícia
davant de la crueltat que les ignora, margina i assassina.
Mentre quedi
una sola d’elles pagarà la pena pujar als escenaris i recordar tota l’angoixa,
tot el patiment i també totes les il·lusions i esperances que omplen totes les
“Annes” del món.
Intencionalitat
del muntatge Coneixíem l’existència de l’adaptació teatral des de fa temps.
Però no va ser fins després de realitzar el muntatge d’UN VIOLINISTA A LA
TEULADA, quan
varem tenir
l’oportunitat de treballar amb les tradicions i costums jueves que es va tornar
a encendre la llum per posar en marxa aquest projecte.
Sí que és cert
que, aquesta vegada, les tradicions jueves queden en un segon pla, i guanyen
protagonisme les diferents personalitats dels personatges i tota la seva
evolució personal enmig d’una situació d’angoixa.
Fins i tot els
problemes polítics queden en un altre pla.
El muntatge va
dirigit a fomentar la tolerància i el respecte mutu en la societat, veient-ho tot
des de diferents vessants: l’amor, el respecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada