dilluns, 18 de febrer de 2013

Comença la setmana de Anna Frank a Sala Cabanyes




Dissabte Sala Cabanyes estrena el diari de Anna Frank versió teatral de la famosa  parella guionista formada per  Frances Goodrich  i  Albert Hackkette i dirigida per Joan Peran

Reserva de localitats

+ informació


Per aquesta versió de Sala Cabanyes s’han tingut en compte dos conceptes bàsicament: per una banda aconseguir l’ambient claustrofòbic que havia de generar conviure en un espai tant reduït; i per altra, aconseguir que l’espectador pogués veure les diferents situacions que succeeixen en els diferents espais del refugi.
Per aconseguir això es construeix una escenografia oberta a tots els angles perquè l’espectador pugui veure el que passa en totes les estances, i alhora tancada parcialment per els laterals per aconseguir la sensació angoixant de viure tancats durant tan de temps, limitant l’espai on els l’equip artístic desenvolupa tots els moviments.
A tot aquest efecte visual hi afegim la il·luminació creant una ambientació per àrees diferents dins del mateix espai escènic, aconseguint crear una situació on l’espectador pot veure amb claredat el que passa en un lloc determinat (acció principal), però també pot veure el que està passant en altres llocs al mateix temps (acció secundària), d’aquesta manera veiem constantment l’evolució de pràcticament tots els personatges alhora.
Per què és interessant veure aquest muntatge?
La pega del muntatge és que el factor sorpresa és molt limitat, tothom sap com comença i com acaba, però el que el fa interessant és, precisament, la particular posada en escena.
El que va passar durant la Segona Guerra Mundial, no es tracte d’un fet caducat i que no es pugi tornar a repetir. De fet la humanitat no ha escarmentat i contínuament s’estan repetint accions que ens fan pensar que encara ens manca molt per viure en pau i llibertat, que són els únics camins que ens porten a la felicitat. Fa anys es deia Bòsnia, fa poc era Síria, o tants                            
altres països on, a diari, s’estan trepitjant els drets més elementals de les persones.
El diari d’Anna Frank ens porta als dies terribles de la Segona Gran Guerra.
L’Anna i els seus amics i familiars van morir en camps de concentració nazis, però alauradament en el món queden moltes Annes que segueixen clamant justícia davant de la crueltat que les ignora, margina i assassina.
Mentre quedi una sola d’elles pagarà la pena pujar als escenaris i recordar tota l’angoixa, tot el patiment i també totes les il·lusions i esperances que omplen totes les “Annes” del món.
Intencionalitat del muntatge Coneixíem l’existència de l’adaptació teatral des de fa temps. Però no va ser fins després de realitzar el muntatge d’UN VIOLINISTA A LA TEULADA, quan
varem tenir l’oportunitat de treballar amb les tradicions i costums jueves que es va tornar a encendre la llum per posar en marxa aquest projecte.
Sí que és cert que, aquesta vegada, les tradicions jueves queden en un segon pla, i guanyen protagonisme les diferents personalitats dels personatges i tota la seva evolució personal enmig d’una situació d’angoixa.
Fins i tot els problemes polítics queden en un altre pla.
El muntatge va dirigit a fomentar la tolerància i el respecte mutu en la societat, veient-ho tot des de diferents vessants: l’amor, el respecte.


Publica un comentari a l'entrada