Intervé a 'Els nostres tigres beuen llet'
publicat per
www.totmataro.cat
2 de gener de 2013
Comas Soler
Sorgida del planter de la Sala Cabanyes, la joveníssima
actriu mataronina Clara de Ramon, que darrerament s'ha donat a conèixer molt
més per la seva participació a la sèrie televisiva 'Kubala, Moreno i Manchón',
torna a actuar al Teatre Nacional de Catalunya. Ja hi va ser les dues
temporades anteriors amb 'Agost', un dels gran èxits de la cartellera
barcelonina en els darrers anys. Aquest cop hi interpreta un dels dos papers
femenins de 'Els nostres tigres beuen llet', l'última obra d'Albert Espinosa.
Personatge prolífic i singular, Albert Espinosa té la traça
de saber trobar la notorietat en tot allò que fa: autor de literatura narrativa
i dramàtica, guionista, actor i director de teatre, cinema i televisió. La
sèrie 'Polseres vermelles', que aquest mes de gener inicia la segona temporada
a TV3, n'és una mostra més. I tal com han subratllat ja diversos comentaris,
amb 'Els nostres tigres beuen llet' ha aconseguit l'honor de ser, després de
Josep Maria Benet i Jornet, el segon autor català viu que estrena a la Sala
Gran del TNC d'ençà que va ser inaugurada l'any 1997. Massa distinció per a un
rave.
Ni amb rodes
Dit d'una altra manera: o bé en Sergi Belbel, que està a
punt de plegar de factòtum de la casa, ha decidit fer rebaixes o no s'entén què
hi fa un muntatge com 'Els nostres tigres beuen llet' al Teatre Nacional.
Perquè si bona part de l'atractiu de les obres de l'Albert Espinosa radica en
la desimboltura i en els matisos de veracitat amb què és capaç d'abordar tipus
i circumstàncies personals que provoquen aflicció, particularment la malaltia o
la mort, en aquesta no. Ni de bon tros. A 'Els nostres tigres beuen llet', que
temàticament figura que va del mateix pal, la cosa resulta rebuscada,
pretensiosa i carrinclona. El
text és fluix i els trets dels personatges tòpics. I la història, que se
situa en dos moments temporals amb vint anys de distància, avança a batzegades
i sembla de serial de telenovel·la. Una llauna. Això sí, la producció és pròpia
del TNC i no mira prim en dispendis: un amplíssim repartiment ple de cares
conegudes que fan de ganxo i una escenografia desmesurada perquè tota la
patuleia hi jugui a futbol.
La Clara, bé
Malgrat totes aquestes febleses de guió i la dificultat
afegida d'haver de fer un paper subordinat a un argument d'accents masculins,
ja que ella és l'única noia d'una família amb cinc germans enfrontats a un pare
despòtic, la Clara de Ramon se'n surt bé. Com és la seva manera de fer
habitual, compon una interpretació convincent, sense estridències. Nítida en la
dicció i amb l'expressió justa, dóna autenticitat al seu petit personatge. Un
mèrit que confirma que és una actriu a considerar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada