dilluns, 19 de novembre de 2012

Sala Cabanyeros per món : Sara Espígul, que s’obri el teló!




Actriu.

publicat per www.totmataro.cat Laura Arias foto :  Anna Aluart dijous, 08 novembre 2012                              

Amb set anys, Sara Espígul va anar un dia al teatre a veure una obra. “Els meus pares em van portar a veure Germans de Sang, que és un musical, i em va passar de tot veient aquella obra, vaig plorar, vaig riure, allà vaig veure que em volia dedicar a això”, confessa Espígul. En sortir de la sala, ho va comunicar als seus pares i l’endemà mateix ja estava fent classes de teatre. “Em van apuntar a la Sala Cabanyes a fer Els Pastorets i un curs de teatre que hi havia i vaig anar coneixent gent, vaig anar fent petites obretes”, diu Espígul. Allà va conèixer una persona a qui, considera, li deu gran part del que ha aconseguit. “Toni Grané ha estat una persona molt important i clau en la meva vida com a actriu, quan jo encara no havia fet res, ell va confiar en mi, em va agafar perquè fes el Rafiki del Cercle de la Vida a la Sala Cabanyes, va fer que jo cregués en mi mateixa”, assegura Espígul.

Després d’unes proves a l’Institut del Teatre que no va aconseguir superar per poc, Sara Espígul va seguir estudiant teatre a EOLIA, L’Escola Superior d’Art Dramàtic, mentre estudiava el magisteri de llengua estrangera. I de seguida va començar a plantar les llavors perquè en el futur li donessin fruits. “Sóc d’idees fixes, vaig anar per totes les productores de teatre amb una carpeta sota el braç, amb unes fotos i un currículum que estava en blanc perquè gairebé no havia fet res i vaig portar-ho a diferents llocs, a escampar una mica, a que em coneguessin una mica”, recorda Espígul.
Mica en mica, Espígul s’ha anat fent un lloc en el món laboral del teatre i avui per avui assegura contenta que viu d’aquesta feina. “Porto molts anys bellugant-me, anant aquí, anant allà, i ara noto que la gent em comença a veure el serrellet”, diu l’actriu.

“Preferia ser fora”

“Les meves companyes d’universitat es desvivien per allò i jo no”
L’actriu va estudiar magisteri de llengua estrangera. Va gaudir la car­rera però la seva vocació teatral és molt forta. “Totes les meves amigues d’universitat vivien per allò, es desvivien pels treballets, els colorets... i jo em veia mirant l’hora per marxar”, confessa l’actriu. De la mateixa manera, quan va realitzar les pràctiques universitàries a l’Escola Pia Santa Anna, Espígul sabia que el seu lloc no era exactament aquell. “Notava que als nens els donava una sèrie de coses però que preferia ser fora d’allà”, afirma. En aquest punt va concloure que no era just per als menuts. “El teatre professional i ser mestre són incompatibles pels horaris i els nens necessiten una persona que estigui vinculada absolutament amb ells”, explica Espígul.

Apunts
Defineix-te
Optimista, valenta, insegura i carinyosa.
Un llibre
“Juntos nada más”,  d’Anna Gavaldà
Una pel·lícula
“Kramer contra Kramer” de Robert Benton
Un viatge
Costa Rica, voldria anar-hi
Un actor o actriu
Clara Segura
Un somni
Ser feliç i poder-me dedicar a aquesta feina tota la vida.

Publica un comentari a l'entrada