Sala Cabanyes i Joan Pera enceten la cartellera de Santes
publicat
per Comas Soler , dimarts, 24 juliol 2012, www.totmataro.cat
Després de l'esplèndid pròleg que dies abans hi havia posat
Josep Rodri a la platja del Varador amb el muntatge poètic 'Parla'm de la mar',
la programació teatral de Festa Major ha entrat a la setmana forta de Santes
amb dos espectacles molt diferents però amb el denominador comú de tenir gent
de Mataró com a protagonistes.
Diumenge a la tarda la Sala Cabanyes va voler portar al
Teatre Monumental l'última representació de la producció de 'El Mikado' que va
estrenar la temporada 2010-2011 i que de llavors ençà ha tingut un periple ple
d'èxits. L'endemà a la nit el mateix Monumental acollia una funció de
l'espectacle dedicat a Joan Capri que actualment Joan Pera està fent al Teatre
Condal del Paral·lel barceloní.
El bis de 'El Mikado', un encert
Era el març de 2011 quan un nombrós equip artístic i tècnic
de la Sala Cabanyes dirigit per Marc Molina estrenava la pròpia versió de 'El
Mikado', l'opereta còmica d'Arthur Sullivan i William Gilbert considerada la
comèdia musical més emblemàtica i més representada arreu del món. El bon
resultat d'aleshores va fer que es reposés l'octubre següent i que després
realitzés una gira per diverses poblacions. Sis premis aconseguits en el
concurs de teatre amateur Ciutat de Sant Feliu de Guíxols corroboren l'encert
del treball dut a terme per la gent de la Sala.
S'ha de dir, perquè és una evidència, que aquesta producció
és deutora de la que va fer anys enrere la companyia Dagoll Dagom. Però els
molts elements d'imitació que conté no li treuen mèrit. Perquè el rocambolesc
tripijoc que constitueix la trama de l'obra i que figura que s'esdevé en un
temps llunyà en el suposat poble japonès de Titipú està molt ben donat per
l'estol de dotze actors i actrius que fan tots els personatges i també els números
corals. Canten, diuen el text i es belluguen estupendament. Per això ha estat
una bona pensada mostrar aquest 'Mikado' a l'escenari del Monumental, fer-lo
entrar en el programa de Santes i donar-li nova volada. Un precedent que bé
podria assentar criteri per a propers anys: la Festa Major com a marc de
difusió de muntatges d'interès d'algun dels grups locals.
Pera exalça Capri
No es pot pas negar que a la base de 'Joan Pera Capri', el
xou que interpreta en solitari Joan Pera, hi ha la voluntat de l'actor mataroní
de reivindicar i agrair el mestratge de Joan Capri, que fou un dels còmics més
populars de l'escena catalana fins als anys setanta del segle passat. Per això
ha estructurat l'espectacle a partir d'uns quants dels monòlegs que Capri va fer
famosos amb les seves actuacions i els discos que va gravar. És una proposta
sense pretensions en què Pera es posa en la pell de Capri intentant defugir el
mimetisme, però sense aconseguir-ho. Tampoc són més reeixits els moments en què
surt del personatge per afegir-hi trossos de collita pròpia. Tot queda entre la
nostàlgia i la caricatura. Perquè els textos de Capri, malgrat l'esforç que
s'ha fet per actualitzar alguns dels referents que hi surten, no suporten gens
bé el pas dels temps. Si a la seva època ja tenien un bon punt carrincló, ara
resulten d'una obsolescència manifesta. Sigui com sigui, com que és Festa Major
i en Joan Pera jugava a casa, el públic provecte que omplia el Monumental va
dedicar-li intensos aplaudiments al final d'una funció marcada pel record
emocionat a Paco Morán, inseparable company d'escenari de Pera, en el dia de la
seva mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada