El Saló de Plens de l’ajuntament ha volgut retre homenatge, aquest vespre, a una dona catalana que va deixar empremta. I ho ha fet en un acte institucional per commemorar el 20è aniversari de la mort de M. Aurèlia Capmany.
El regidor de Presidència, Carlos Fernández, s’ha dirigit a la sala recordant l’escriptora, dintre un mes farcit d’activitats emmarcades al voltant del Dia Internacional de les Dones Treballadores, i l’ha volgut citar com a un exemple “que no podiem passar per alt, perquè la M. Aurèlia sempre serà un reclam a la llibertat de les dones”. Ha recordat, també, que el pròxim dia 8 d’abril la Sala Cabañes acollirà la representació d’una de les seves obres, “Vent de garbí i una mica de por”.
Seguidament ha estat la regidora de Medi Ambient i Sostenibilitat, Quitèria Guirao, qui ha presentat la Mary Nash, historiadora irlandesa llicenciada a la National University of Ireland, i en filosofia i lletres, l’any 1975, per la Universitat de Barcelona, on es va doctorar en l’especialitat d’història moderna. L’any 1982 va fundar el Centre d’Investigació Històrica de la Dona i el 1995 la Generalitat de Catalunya li concedia la Creu de Sant Jordi. Guardonada també amb la Medalla al treball President Macià el 2008, actualment és catedràtica d’història contemporània i s’ha especialitzat en història de les dones. També és una de les directores de la revista Arenal. Revista de Historia de las Mujeres, ha col•laborat amb la UNESCO i ha estat presidenta de l’Asociación Española de Investigación de Historia de las Mujeres.
La històriadora ha fet un repàs del perfil de M. Aurèlia Capmany, que ha caracteritzat de “una figura molt interessant, una de les intel•lectuals catalanes més importants”. Capmany "va ser una dona amb gran projecció pública i mediàtica, en un moment en què no era massa evident". Recordem que l’escriptora va néixer l’any 1918 i va viure en plena època del franquisme.
Filla del folklorista Aureli Capmany, va estudiar a l’Institut Escola, que representava aleshores l’avantguarda educativa de l’època, on ja va començar a escriure algunes de les seves lletres. La pèrdua de la guerra va representar un trencament cultural per a una jove que es movia per ambients catalanistes il•lustrats, amb només 21 anys d’edat. La sort, però, d’haver pogut cursar els estudis en un moment d’efervescència, abans del franquisme, va definir la seva fermesa de conviccions posteriors. Va treballar per pagar-se els estudis universitaris i després de graduar-se es va dedicar a l’ensenyament.
El 1952 marxa a París, gràcies a una beca, on pren contacte amb l’existencialisme corrent que influirà en el seu primer llibre, Necessitem morir . “Se l’ha comparat en molts moments amb Simone de Beauvoir, potser pel corrent d’idees progressistes que les definia a totes dues”.
Els seus escrits son transgressors, desprenen rebel•lia contra l’arquetip de la dona, en un espai patriarcal com el que s’estava vivint. “Fa un relat difamatori de la condició de la dona que ho és només pel dret natural de ser mare”, ha comentat Nash.
M. Aurèlia Capmany sempre va alçar la veu, no acceptava imposicions de cap mena, tot i l’època que va viure. “Ella exigia el mínim de garanties que li cal a tot ésser humà i en feia un discurs feminista”, ha seguit. La historiadora ha corroborat que aquest tipus de discurs igualitari partia de tres elements ben ubicats en el seu propi jo: “sempre va assegurar que la condició de dona no ho és per condició biològica, sinó pel que ens fa viure la història. D’altra banda, el seu discurs polític i social era la conseqüència que s’havia d’aconseguir una millora en les condicions polítiques, per millorar davant de la inferioritat que s’havia forjat al voltant de les dones. Sempre va ser crítica amb les limitacions, ‘la dona és l’altra’, ‘el segon sexe’. Sempre deia, les dones es fan, no neixen”.
El teatre va ser una altra de les seves grans passions. L’any 1960 va fundar amb Ricard Salvat l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual. A banda, va destacar en el camp del periodisme i de l’assaig, i va traduir nombroses obres del francès i de l’italià.
A la sala del consistori s’ha comptat també amb la presència de Josep Anton Codina, president de la Fundació M. Aurèlia Capmany.
publicat per
http://donesenxarxa.cat
21 de març de 2011
