Centre Catòlic i Cooperadors negocien per desencallar el futur del Cafè Nou

Les dues entitats signen un document de voluntats per establir converses sobre aquest espai, clau en la remodelació urbanística de la Riera nord

No és gens habitual organitzar un acte públic per signar –amb pompa i circumstància- un document que simplement fa patent que s’han obert negociacions entre dues bandes. Però les parts implicades han entès que l’ocasió, per la seva significació històrica i pel que pot suposar per al futur de la ciutat, així ho mereixia. El Centre Catòlic i la Unió de Cooperadors han posat de manifest aquest dilluns la seva voluntat d’arribar a un acord i desencallar el futur del Cafè Nou i el seu Pati. Si les converses acaben arribant a bon port, se solucionarà un litigi que es remunta a fa 34 anys i s’haurà donat un pas de gegant per procedir a la reordenació urbanística del tram nord de La Riera que l’ha de convertir en un pol cultural.

El president del Centre Catòlic, Antoni Blanch, i la presidenta d’Unió de Cooperadors, han signat el document de voluntats aquest dilluns, sota la mirada de l’alcalde Joan Antoni Baron i de la regidora de Serveis Centrals Montse López, presidenta de la Fundació integrada per Ajuntament i Cooperadors i que està tutelant les converses. També hi han estat presents els membres de les juntes de les dues entitats. El Cafè Nou i el seu Pati estaven gestionats per la Unió de Cooperadors, com a peça clau del seu patrimoni històric. Però en realitat la seva propietat legal és del Patronat de la Sagrada Família, vinculat al Centre Catòlic, malgrat que aquest últim mai ha fet ús de l’edifici ni del pati adjacent. Especialment durant la dècada dels 80 van ser un destacat nucli cultural a la ciutat, però ja fa anys el Cafè Nou i el Pati no acullen cap activitat a causa de la degradació que pateixen. Des de l’arribada de la democràcia, Centre Catòlic i Cooperadors han mantingut una disputa totalment enquistada sobre el futur d’aquest espai. Els primers sempre l’han vist com una peça clau per desencallar el seu somiat projecte d’ampliació de l’entitat –les seves instal•lacions a La Riera han quedat petites i envellides per acollir Sala Cabanyes, l’escola Balmes i la Unió Esportiva, a més del seu miler de socis-, i els segons volen recuperar el seu espai emblemàtic.

“No tenia massa sentit que la cosa seguís així”, ha resumit Antoni Blanch. Fa ben poc temps semblava impossible que Centre Catòlic i Unió de Cooperadors s’asseguessin a la mateixa taula. Però segons han explicat avui, ja porten mesos de converses. La renovació de les juntes de les dues entitats –amb entrada de sang nova sense el pes de la història a les seves espatlles- i la constitució definitiva de la Fundació Unió de Cooperadors, han estat els dos elements clau. Mentre Blanch afirmava que “cal recuperar el Cafè Nou per a la ciutat”, Anna Huertos reclamava “fer un pas endavant i superar el passat sense oblidar la història”. L’alcalde s’ha sumat a les declaracions d’intencions agraint la “generositat i responsabilitat” de les dues entitats en el compromís de diàleg adquirit i en la seva capacitat per “treballar en clau de ciutat”. Baron ha recordat, a més, que “tot consens comporta concessions”.

Projectes per definir
En qualsevol cas, el que s’ha signat aquest dilluns és un simple document d’intencions per formalitzar les negociacions, però el futur del Cafè Nou i el projecte urbanístic que l’envolta encara està totalment per definir. L’edifici podria convertir-se en un recinte per a actes culturals de mitjà i gran format i també per a petites representacions, segons ha avançat Blanch. I alhora ha de ser el desllorigador de la renovació del tram de la Riera entre els carrers Massevà i Onofre Arnau. “Volem desenvolupar aquest sector per donar sortida a les inquietuds de les dues entitats”, ha dit Baron, en el marc de “l’eix Riera”, que ha d’estar “molt vinculat a la cultura”. El projecte passa per la remodelació del Cafè Nou, la construcció d’un nou teatre per a Sala Cabanyes i la reubicació de la pista esportiva de La Gàbia i l’escola Balmes. L’alcalde ha reconegut, tanmateix, que la situació econòmica municipal, de les entitats i de la iniciativa privada no és la millor per encarar un projecte tan ambiciós com aquest.

publicat per
V.B.
Fotos Romuald Gallofré
www.capgros.com
21 de febrer de 2011