divendres, 6 de juny de 2008

75 anys aixecant el teló : “2007: Música de Pastorets”


75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

www.elpunt.cat
27 de febrer de 2007

L'espectacle nadalenc de Mataró celebra 90 anys amb un concert i el futur incert
la crònica

MANUEL CUYÀS.

Els Pastorets de Mataró –«els més famosos», segons la propaganda– han complert 90 anys, i per celebrar-ho la Sala Cabañes va tirar la casa per la finestra dissabte oferint una vetllada en què diversos instrumentistes i grups de la ciutat van interpretar a la seva manera les diferents pàgines musicals de l'obra. La música dels Pastorets, com alguns fragments de la Missa de les Santes i alguns ballables i marxes de la festa major, la portem a la punta de la llengua els mataronins d'entre rondes i des més enllà des del dia del nostre natalici i la reconeixem on sigui.

La reconeixem encara que ens la desestructurin, com va fer Jordi Lluch al piano amb el Ball de les pedretes; encara que ens hi posin ritme de jazz, com va fer –molt bé– la Big Band de l'escola del Liceu de Mataró amb el Preludi, o encara que el grup El Loco Educado ens passi La mort de l'ase per la batedora del rock i de la rumba catalana. Van desfilar per l'escenari els Flabiolaires de la Família Robafaves, Bastoners de Mataró i Flabiolaires del Camí del Mig; l'Agrupació Musical del Maresme; Josep Canals i Joan Ferreras; La Coixinera; la coral Primavera per la Pau; Mr Face & la Comissió; Pere González i Ernest Samper; Genís Mayola; la coral La Nota; In Promtu; Ministrers del Sabre + Els Laietans; Gospel Sons i, des de la distància, la Big Band Jazz del Maresme; Trio Pepe; Paté de Ron i Gonçal Perales-Víctor Plana.

Tot molt bé, ho repeteixo. Joan Vives va ser el mestre de cerimònies i Toni Blanch va dirigir el conjunt de l'espectacle amb bon ritme. Entre número i número van fer el seu propi número polítics, artistes i cares conegudes que van felicitar els 90 anys de Pastorets a través d'unes pantalles grans. Van saludar José Montilla, Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Saura per deixar clar que ningú del tripartit ha vist mai els Pastorets de Mataró, els més famosos, ni en demostra ganes. Joan Majó, l'exalcalde, va explicar que un dia que va assistir a una representació li va tocar el xai a la rifa. Abans als Pastorets sortia un xai que a la mitja part es rifava. Ara està prohibit. No la rifa, que és vici. El xai, que és la puresa. Vam saber que el candidat a l'alcaldia per CiU, Joan Mora, també es compta entre els afortunats amb el xai. Joan Antoni Baron, tremola: ¿com pots aspirar a l'alcaldia si no t'ha tocat mai el xai dels Pastorets i ja no et pot tocar perquè està prohibit?

L'acte es va celebrar al Teatre Monumental perquè té més cabuda que la Sala Cabañes, casa mare dels Pastorets. Va ser com un tast del que s'acosta: la Sala Cabañes ha d'anar a terra un dia d'aquests, i en els anys que trigarà a aixecar-se una sala nova i més segura al mateix lloc l'espectacle nadalenc s'haurà de desplaçar al teatre municipal.

A mi l'operació de renovació de la Sala Cabañes em fa patir molt. No perquè les obres no siguin necessàries i urgents sinó perquè penso que el canvi provisional pot ser letal per als Pastorets de Mataró.

Els Pastorets que han complert 90 anys són un material molt fràgil que s'aguanta amb agulles i navega contra corrent. És una narració religiosa que la secularització galopant de la societat fa estranyíssima, gairebé d'un altre món. Està recitada en un català arcaic, prefabrià, que ni els mateixos actors entenen. És d'una ingenuïtat que cada cop té un espai més estret entre els espectacles de grans efectes especials. Els decorats són de paper. Tot en els Pastorets, Sala Cabañes i públic inclosos, és de paper, de paper fi, de paper de seda, de paper volàtil. Un cop de vent, un petit esternut, i tot vola i es pot quedar als dits. Els responsables de Sala Cabañes hauran de fer l'operació de trasllat al Monumental i el posterior retorn a casa amb molta cura. ¿Anirà la gent a veure els Pastorets al Monumental? ¿Tornarà després a una Sala Cabañes que no serà la Sala Cabañes d'ara, la que ha adaptat les seves parets i butaques al públic dels Pastorets?

Dir «per molts anys, Pastorets» és més que la fórmula o la frase feta que tant es va sentir dissabte a la nit al Monumental.
Publica un comentari a l'entrada