75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008
www.capgros.com
www.capgros.com
17 desembre de 2003
Com afrontes la responsabilitat de dirigir aquests Pastorets?
Per mi poder dirigir els Pastorets és primer de tot un repte que afronto amb il·lusió i respecte. No hem d’oblidar que tinc entre mans el patrimoni de la ciutat de Mataró i això mereix una atenció i una dedicació especials, que crec que he sabut portar gràcies a la vinculació que he tingut sempre amb l’espectacle. Aquí hi he fet de tot, però és ara que veig que els Pastorets m’han ensenyat moltes coses, tant de l’espectacle en si com també com a persona.
Quin procés has seguit per tirar endavant amb el projecte?
El primer que vaig fer va ser agafar una obra original d’en Pàmies i al mateix temps vaig agafar l’adaptació amb què treballem a Sala Cabañes i les vaig comparar. Vaig fer un treball personal, de com faria els Pastorets si hagués de partir de zero. Això fa que sorgeixin idees que poden semblar fora de lloc però que després poden servir, i les anava apuntant en una llibreta al costat. Aquestes notes ajuden molt durant els assaigs.
Expliques que vols fer uns Pastorets reals, de Palestina...
Sí, una cosa que vaig fer va ser documentar-me sobre l’època, ja que a diferència d’altres Pastorets que segueixen un estil més català, els pastorets d’en Pàmies estan ubicats a la Judea de l’any zero. Més tard també vaig mantenir algunes trobades amb gent de qui m’interessava l’opinió; algunes van ser amb un dels creadors del pròleg, que volia que m’expliqués com s’havia pensat.
Després devia arribar el moment de veure quins canvis fer i com fer-los...
Sí, esclar, calia conjugar el que volia canviar amb l’espectacle actual, que en ser patrimoni cultural de la ciutat cal respectar. Volia que tot canvi fos una aportació més a l’espectacle i no pas trencar l’estructura de l’obra. Després vaig reunir un grup de gent que vaig anomenar consell de direcció i els vaig explicar totes les meves propostes. Amb aquest consell hem treballat per tal que les primeres idees que pogués tenir jo agafessin tot el sentit i l’espectacle fos coherent amb si mateix.
Què són per tu els Pastorets?
Jo crec que com tots els clàssics, els Pastorets no passaran mai de moda. Actualment podem veure a qualsevol teatre de Barcelona relectures de clàssics com Shakespeare i els resultats parlen per si sols. Amb els Pastorets hem de tenir aquesta mentalitat oberta; si en fem la lectura que jo he intentat plasmar a l’escenari poden sortir-ne conclusions molt actuals. Per exemple: quina diferència hi ha, si és que n’hi ha cap, entre la Judea de l’any zero –un poble oprimit per la invasió romana, amb un rei anomenat directament des de Roma– amb el Bagdad d’aquests dies, on els Estats Units han envaït un poble i han posat un mandatari tret de la màniga. Si jo m’he fet reflexions com aquestes a partir dels Pastorets, potser és que els Pastorets ens poden dir i provocar-nos reflexions força més interessants del que ens pensem.
Com afrontes la responsabilitat de dirigir aquests Pastorets?
Per mi poder dirigir els Pastorets és primer de tot un repte que afronto amb il·lusió i respecte. No hem d’oblidar que tinc entre mans el patrimoni de la ciutat de Mataró i això mereix una atenció i una dedicació especials, que crec que he sabut portar gràcies a la vinculació que he tingut sempre amb l’espectacle. Aquí hi he fet de tot, però és ara que veig que els Pastorets m’han ensenyat moltes coses, tant de l’espectacle en si com també com a persona.
Quin procés has seguit per tirar endavant amb el projecte?
El primer que vaig fer va ser agafar una obra original d’en Pàmies i al mateix temps vaig agafar l’adaptació amb què treballem a Sala Cabañes i les vaig comparar. Vaig fer un treball personal, de com faria els Pastorets si hagués de partir de zero. Això fa que sorgeixin idees que poden semblar fora de lloc però que després poden servir, i les anava apuntant en una llibreta al costat. Aquestes notes ajuden molt durant els assaigs.
Expliques que vols fer uns Pastorets reals, de Palestina...
Sí, una cosa que vaig fer va ser documentar-me sobre l’època, ja que a diferència d’altres Pastorets que segueixen un estil més català, els pastorets d’en Pàmies estan ubicats a la Judea de l’any zero. Més tard també vaig mantenir algunes trobades amb gent de qui m’interessava l’opinió; algunes van ser amb un dels creadors del pròleg, que volia que m’expliqués com s’havia pensat.
Després devia arribar el moment de veure quins canvis fer i com fer-los...
Sí, esclar, calia conjugar el que volia canviar amb l’espectacle actual, que en ser patrimoni cultural de la ciutat cal respectar. Volia que tot canvi fos una aportació més a l’espectacle i no pas trencar l’estructura de l’obra. Després vaig reunir un grup de gent que vaig anomenar consell de direcció i els vaig explicar totes les meves propostes. Amb aquest consell hem treballat per tal que les primeres idees que pogués tenir jo agafessin tot el sentit i l’espectacle fos coherent amb si mateix.
Què són per tu els Pastorets?
Jo crec que com tots els clàssics, els Pastorets no passaran mai de moda. Actualment podem veure a qualsevol teatre de Barcelona relectures de clàssics com Shakespeare i els resultats parlen per si sols. Amb els Pastorets hem de tenir aquesta mentalitat oberta; si en fem la lectura que jo he intentat plasmar a l’escenari poden sortir-ne conclusions molt actuals. Per exemple: quina diferència hi ha, si és que n’hi ha cap, entre la Judea de l’any zero –un poble oprimit per la invasió romana, amb un rei anomenat directament des de Roma– amb el Bagdad d’aquests dies, on els Estats Units han envaït un poble i han posat un mandatari tret de la màniga. Si jo m’he fet reflexions com aquestes a partir dels Pastorets, potser és que els Pastorets ens poden dir i provocar-nos reflexions força més interessants del que ens pensem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada