75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008
Escrit de Manuel Mas i Estela
Ex-alcalde de Mataró
Diputat a Corts per Barcelona , Congrés dels Diputats.
Devia ser al començaments dels anys 60 -ell ho sabrà exactament- que Mn. Joan Marsal va aterrar de capellà al Col•legi Valldemía i alhora de consiliari (no sé quin és el nom exacte) del Centre Catòlic.
Ja havíem fet alguna cosa de teatre a Valldemia de la mà d’un dels pocs germans maristes catalans que vaig conèixer. Recordo el meu paper de protagonista de “La venjança d’un barber”, a les Festes de la Llum. I Mn. Marsal ens va proposar a una colla, devíem estar a 5è i/o 6è de batxillerat, d’anar a la Sala Cabañes a participar en ”Els Pastorets”. Els assajos del cor els dirigia, si la memòria no em falla, en Pere Rigau (en una de les moltes vegades que va fer de director del cor). Vaig participar-hi crec que dues o tres temporades fent de pastor “mut” (no sé perquè se’ls anomena així, ja que cantàvem. D’àngels si que n’hi havia de muts).
Vaig tornar a vestir de pastor, ja d’alcalde de Mataró, en ocasió dels 75 anys de la representació de “Els Pastorets” amb la Carmina Benito que llavors era la Regidora de Cultura. No hi ha any que per Nadal, o amb els amics o/i amb els de casa, canti encara algun tros d’una escena de “Els Pastorets”: “Se’ns ha mort l’ase a mig camí, que farem ara sense el pollí...”, “Càntics alegres farem sentir que a casa nostra torna Naïm...”; “Freda nit de ventada...”
En aquella època també es feia “La Passió” quan començava la Quaresma. He de dir que m’agradava més ja que podies fer més “papers”, i el record que en tinc era de més espectacularitat (potser la memòria em falla). A més de poble, en una escena que sempre recordo traient les barques del Tiberíades: “Aiup, aiup, pit i braç ferm sense por a l’aigua, pit i ardidesa al temporal…”, també un dia vaig fer de guàrdia romà al tribunal de Ponç Pilat.
Dels primers temps a “Els Pastorets” un company de Valldemia que era intern, fill d’un fideuer de Valls, es va encaterinar (ara en dirien “lligar”) de la Verge Maria, bé, de la noia que feia de Verge Maria, que era molt maca i tenia uns preciosos ulls blaus. La cosa va funcionar i em sembla que va durar un temps.
Però a la Sala Cabañes jo hi he fet de tot, a més de teatre (que també). Tota mena d’actes polítics, cívics i culturals, encara recordo alguna desfilada organitzada pel gremi de perruquers de senyores (en Fragoso), amb les models de bon veure, i l’estrena de l’obra d’en Toni Cabré, dirigida per en Bozzo, si mal no recordo.
Mataró, 3 d’abril de 2008.
Escrit de Manuel Mas i Estela
Ex-alcalde de Mataró
Diputat a Corts per Barcelona , Congrés dels Diputats.
Devia ser al començaments dels anys 60 -ell ho sabrà exactament- que Mn. Joan Marsal va aterrar de capellà al Col•legi Valldemía i alhora de consiliari (no sé quin és el nom exacte) del Centre Catòlic.
Ja havíem fet alguna cosa de teatre a Valldemia de la mà d’un dels pocs germans maristes catalans que vaig conèixer. Recordo el meu paper de protagonista de “La venjança d’un barber”, a les Festes de la Llum. I Mn. Marsal ens va proposar a una colla, devíem estar a 5è i/o 6è de batxillerat, d’anar a la Sala Cabañes a participar en ”Els Pastorets”. Els assajos del cor els dirigia, si la memòria no em falla, en Pere Rigau (en una de les moltes vegades que va fer de director del cor). Vaig participar-hi crec que dues o tres temporades fent de pastor “mut” (no sé perquè se’ls anomena així, ja que cantàvem. D’àngels si que n’hi havia de muts).
Vaig tornar a vestir de pastor, ja d’alcalde de Mataró, en ocasió dels 75 anys de la representació de “Els Pastorets” amb la Carmina Benito que llavors era la Regidora de Cultura. No hi ha any que per Nadal, o amb els amics o/i amb els de casa, canti encara algun tros d’una escena de “Els Pastorets”: “Se’ns ha mort l’ase a mig camí, que farem ara sense el pollí...”, “Càntics alegres farem sentir que a casa nostra torna Naïm...”; “Freda nit de ventada...”
En aquella època també es feia “La Passió” quan començava la Quaresma. He de dir que m’agradava més ja que podies fer més “papers”, i el record que en tinc era de més espectacularitat (potser la memòria em falla). A més de poble, en una escena que sempre recordo traient les barques del Tiberíades: “Aiup, aiup, pit i braç ferm sense por a l’aigua, pit i ardidesa al temporal…”, també un dia vaig fer de guàrdia romà al tribunal de Ponç Pilat.
Dels primers temps a “Els Pastorets” un company de Valldemia que era intern, fill d’un fideuer de Valls, es va encaterinar (ara en dirien “lligar”) de la Verge Maria, bé, de la noia que feia de Verge Maria, que era molt maca i tenia uns preciosos ulls blaus. La cosa va funcionar i em sembla que va durar un temps.
Però a la Sala Cabañes jo hi he fet de tot, a més de teatre (que també). Tota mena d’actes polítics, cívics i culturals, encara recordo alguna desfilada organitzada pel gremi de perruquers de senyores (en Fragoso), amb les models de bon veure, i l’estrena de l’obra d’en Toni Cabré, dirigida per en Bozzo, si mal no recordo.
Mataró, 3 d’abril de 2008.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada