dissabte, 13 d’abril del 1996

75 anys aixecant el teló : “1996 :Blanca – Neus i els set nanets l’èxit d’un clàssic”


75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

Crònica de Mataró
Suplement 7 dies Maresme
13 abril de 1996


L’any 1968 es va representar per primera vegada a la Sala Cabañes i ja és el conte que s’ha pogut veure més vegades al teatre mataroní. Les entrades estan gairebé exhaurides des de les primeres representacions. I és que els hi l’han vist asseguren que no és només un conte per a nens.

Carles Maicas i Josep Maria Clariana dirigeixen conjuntament a la Sala Cabañes el conte més universal dels germans Grimm. D'aquest conte se n'han fet multitud de versions, però la més coneguda continua sent la que va portar al cinema Walt Disney. Quan finalitzin les set representacions programades aquest conte s'haurà posat en escena un total de 29 vegades a la mateixa sala, on caben 470 persones. El fet que sigui el conte més vist a la Sala Cabañes no ha repercutit en l'afluència de públic. Ben al contrari, l'èxit s'ha tornat a repetir. Poc després de posar-se a la venda ja s'havien exhaurit gairebé totes les localitats. A més el públic que ve a veure l'obra no és només de Mataró, entre la gent de la comarca també s'han venut moltes entrades. Només Els Pastorets superen la Blanca - neus en nombre de representacions.

Amb el pas dels anys l'espectacle ha anat evolucionant per adaptar-se al gust dels nens, el públic que més gaudeix d'aquesta obra.

Malgrat tot, la mainada no són els únics que s'ho passen bé. Entre el públic hi ha gent de totes les edats que, amb l'excusa d'acompanyar els nens, o sense nens, s'embadaleix amb la història. Carles Maicas, que va ser el primer director del conte a la Sala Cabañes, creu que la clau de l'èxit és l'evolució que, de mica en mica, han patit les representacions de l'espectacle. "S'ha intentat donar-li un ritme cinematogràfic perquè els nanos que ja coneixen la història no volen entretenir-se amb diàlegs llargs, sinó que volen acció i espectacularitat", explica Maicas. La participació del públic a l'espectacle és essencial. Només cal veure les cares i les reaccions dels petits espectadors davant les escenes més emocionants. Un dels moments que genera més tensió és l'escena en què Blanca - neus mossega la poma emmetzinada. "El primer dia hi havia una nena a la llotja que, just en aquest instant, va començar a cridar advertint Blanca - neus del perill de mossegar la poma. Els nens es fiquen de tal manera a la història que val totes les pessetes del món", explica Clariana.

Els personatges estan en contacte directe amb el públic. Es mouen per la platea i provoquen els aplaudiments o les increpacions dels espectadors. Els dos directors coincideixen a dir que en aquesta versió s'ha anat directament al gra perquè "els nens no descobreixen res, ja se saben la intriga i el desenllaç, però es fiquen a la història de tal manera que moltes vegades l'espectacle és més a baix, amb les expressions dels nens, que a dalt l'escenari".

En total són dues hores i mitja de treball dels actors a escena, amb dos entreactes. A la Blanca - neus i els set nanets hi intervenen més de cent persones, entre actors, músics i tècnics. Com diu Josep Maria Clariana, "és un conte difícil de muntar, perquè hi ha 14 quadres diferents i això suposa molts canvis". A això cal sumar-hi que cada vegada que es representa el conte els nanets els han d'interpretar actors diferents perquè "els nens creixen i s'han d'incorporar nous actors que puguin fer de nanet. Per tant són set personatges que han de començar a assajar des de zero.

Coordinar l'espectacle pot ser esgotador , però, un cop ja s'ha fet tota aquesta feina, és un conte molt agraït", explica Clariana.
Aquest any els actors que interpreten els nanets són més joves que mai. Segons els directors, això no és un inconvenient perquè "no tenen cap vergonya i la dificultat és que captin el veritable sentit de la frase que han de dir". La més menuda de tots és l'Anna Capdaigua que, amb només set anys, es converteix dalt l'escenari en el Mudet. Amb aquesta edat molts no tenen cap experiència en el món del teatre, i per tant "són els que s'han de treballar més. El requisit bàsic és que l'alçada dels nanets no superi la de la Blanca - neus", diu Clariana. També hi ha actors que provenen dels tallers de teatre que es fan a la mateixa Sala Cabañes. Altres tenen experiència perquè ja han intervingut a Els Pastorets.

Els actors novells són els més mimats. Quan acabin les representacions tots s'enduran a casa la seva cadireta com a record i, per tant, cada vegada que es representa el conte s'han de fer cadiretes noves. També hi ha qui es preocupa de mantenir els nanets ben alimentats. "Al tercer acte els nanets han de menjar crema i hi ha unes persones que s'encarreguen de fer-la per tenir-la a escena i perquè en puguin menjarà l'entreacte", expliquen els directors. Cada vegada que es representa l'obra es crea una generació de nanets. Molts continuen vinculats a l'espectacle. Un exemple d'això és Joaquim Pons, actualment regidor de l'espectacle i que en les seves primeres representacions de l'any 1968 apareixia al muntatge interpretant un dels set nanets.

Els dos directors diferencien l'obra de la versió del mateix conte que recentment s'ha comercialitzat en vídeo. Per a Clariana "la pel·lícula pot ser molt més espectacular, però els nens al·lucinen quan veuen els personatges en directe". Maicas també atribueix l'èxit de l'espectacle al directe, i ho compara amb la música en el sentit que "sempre es gaudeix més en un concert que escoltant la mateixa música enregistrada". Precisament la música és un dels complements que aporta més espectacularitat al conte. Sota la direcció de Josep Maria Cabré, quatre músics i una coral de trenta membres donen suport als diàlegs i contribueixen a crear l'ambient necessari a cada escena. Un dels avantatges d'interpretar la música en directe és que es pot arribar a improvisar segons l'ambient que es respiri a la platea i la reacció del públic a cada moment. Per a Clariana "la música ha d'anar canviant. No pot ser una cosa que estigui enregistrada i sempre soni
igual". La representació en viu també fa que els espectadors més joves s'identifiquin amb els personatges perquè veuen que els actors són nens com ells.

La versió de la Sala Cabañes ha buscat l'espectacularitat. El text s'ha mantingut igual, però l'escenografia s'ha variat, sobretot, perquè s'han introduït més exteriors. I és que els elements escenogràfics i d'atrezzo s'han cuidat molt, amb decorats corporis i efectes visuals i sonors. Ocells que sembla que volin de debò, miralls màgics, el pou, la llar de foc on s'hi bull la sopa, l'orgue que toquen durant la festa, la caseta dels nanets amb tots els seus accesoris i complements... tots aquests elements han estat fets per l'equip de l'espectacle per aconseguir donar un efecte més real, tot i que sigui un conte. Precisament, aquest aspecte de l'obra és el que fa que els directors s'ho hagin passat més bé durant la preparació del muntatge perquè s'ha tingut en compte fins a l'últim detall. "Hi ha una llista inacabable de coses petites però imprescindibles, des dels platets, els fanals o les cadiretes, fins al cistell o la poma", explica Maicas. Tot això fa que la cooperació entre les més de cent persones que formen l'equip sigui necessària perquè l'espectacle surti rodó. "Hi ha els tramoistes, electricistes, encarregats de vestuari, maquillatge, perruquers, acomodadors... tot això de manera desinteressada. En els temps que corren, això és gairebé un miracle i hi ha poques entitats que tinguin aquesta vida", explica Carles Maicas.

Amb la versió d'enguany de la Blanca - neus i els set nanets es dóna el fet que Carles Maicas i Josep Maria Clariana treballen junts en la direcció de l'espectacle, encara que tots dos ja l'havien dirigit de forma individual en anys anteriors. Aquesta experiència els permet conèixer perfectament els moments que donen més bon resultat de cara al públic en la posada en escena i fer canvis que facilitin la comprensió i no resultin feixucs. Per a tots dos l'experiència de treballar junts ha estat "molt enriquidora i, a més, la feina queda més repartida. Sempre hi ha hagut entesa i acord. Fins i tot els actors poden fer sempre les seves pròpies aportacions per aconseguir millors resultats".Per això tots dos pensen repetir aquesta col•laboració en futures experiències.

Els dos directors estan molt satisfets de l'equip que fa possible cada representació. L'ambient de la Sala Cabañes és especial. No només els uneix el teatre. Per sobre de tot hi ha una amistat que es tradueix en un ambient familiar on el vincle amb la Sala passa de pares afilis. "Aquesta continuïtat, la integració dins la mateixa entitat durant tants anys, garanteix que a la Sala Cabañes sempre es podrà fer teatre", afirma Clariana.

Un dels objectius de la gent de la Sala és inculcar la idea que cal treballar en equip i evitar els individualismes que poden fer malbé l'ambient. Tant Maicas com Clariana estan d'acord que a Mataró hi ha una afició creixent pel teatre, sobretot pel que fa a la interpretació, fet que es demostra amb les seixanta persones que assisteixen al Taller de Teatre de la Sala Cabañes. Per a Carles Maicas el teatre amateur ha de conservar un cert nivell i creu que "no espot fer com fa vint anys, s'ha d'anar evolucionant, i treballar amb gent preparada".

De la Blanca - neus i els set nanets se n'han fet ja quatre representacions. Demà es farà la cinquena. Les dues restants es podran veure els dies 21 i 28 d'aquest mes, a les sis de la tarda. La Sala Cabañes però no descansa i ja han començat els assaigs per preparar dos muntatges. A finals de maig, coincidint amb la Fira de Mataró, oferiran la coneguda comèdia d'Eugène Labiche Un barret de palla d'Itàlia, sota la direcció de Jesús Segura, i adreçada a un públic adult. Pel setembre arribarà a la Sala Cabañes una adaptació d'El mag d'Oz, dirigida per Antoni Blanch.