En record a les persones que ens han deixat

 

Hem tornat! el dissabte, després de molts mesos vam tornar a aixecar el teló. Aquest és l’emotiu text que es va llegir abans de començar “Un Déu Salvatge”.
Bon vespre i benvinguts a la Sala Cabanyes,
Quan el 8 de març passat tancàvem els llums després de la segona funció de “Pel davant i pel darrere” no ens imaginàvem tot el que estava a punt de passar. La setmana següent, la situació sanitària ens obligava a suspendre les representacions i el teatre quedava tancat durant més de mig any. 195 dies després, tornem a obrir la sala per fer allò que més ens agrada: teatre.
Amb tota la il·lusió del món, avui estrenem “Un Déu Salvatge”, la primera obra d’una temporada teatral que serà per força diferent del que estem acostumats. Amb mascaretes, amb distància i amb les entrades i sortides esglaonades.
Però no podem ni volem tornar a començar sense homenatjar totes aquelles persones que han mort com a conseqüència de la Covid-19 o per altres causes i que, per la pandèmia no els hem pogut acomiadar com haguéssim volgut.
En aquest trosset de món que és la Sala Cabanyes, ens han deixat en Josep Maria Cusachs, la Maria Àngels Nogué i la Rosa Maria Guardi.
Amb un record per a ells, tornem a aixecar el teló. I esperem poder-ho anar fent setmana rere setmana, amb totes les recomanacions que calgui i sabent que, potser l’aforament és limitat, però no ho serà el nostre entusiasme.
Però no podem fer-ho sols. Us demanem la vostra ajuda i esperem anar-nos retrobant a la sala. Si no hi ha ningú a l’altra banda, el teatre no és teatre.

Perquè la cultura és segura, tornem a omplir els teatres.