Entrevista amb la mataronina ha viscut un 2019 ple d'èxits
amb l'Uni Girona, club on aquest any disputarà la seva quarta temporada
La relació entre el bàsquet i la Rosó Buch va començar a
Mataró, exactament a les files de la Unió Esportiva Mataró, equip amb el qual
va arribar a jugar a la segona màxima categoria nacional: Lliga Femenina 2
(2009-11). Després, la mataronina va continuar la seva carrera fora, passant
pel CB Càceres a LF2 (2011-12), fent el salt a LF amb el Bembibre (2012-15) i
aterrant de nou a terres catalanes amb l'Uni Girona (des de la temporada
2015-16).
Com a capitana de l'equip gironí des de la seva segona
temporada, Buch ha estat l'encarregada d'aixecar els últims èxits del club, que
no han estat pocs aquest 2019: la Lliga DIA la temporada anterior, la Lliga
Catalana aquest setembre, i la Supercopa, el cap de setmana passat. Ha estat un
any màgic per a la Rosó i l'Uni Girona (també van arribar a semifinals de
l’Eurocup, una fita històrica). Però ara toca pensar en els mesos que vénen.
Aquest cap de setmana enceta de nou la Lliga Dia, i a mitjans d'octubre
començarà la gran competició Europea, l'Eurolliga. Descobrim a través de Buch
com es troba l'equip i com encara els mesos de feina que tenen al davant.
Inicieu la temporada amb un títol.
Sí, la veritat és que teníem moltes ganes de jugar ja a
Fontajau, perquè ja feia quatre mesos que no hi jugàvem, de l'últim partit de
lliga, en el qual vam aixecar el títol, i també érem conscients que era una
altra final. Començar guanyant el nostre nival, el clàssic Perfumerías, dona
molta moral i començar amb un títol la temporada... doncs millor impossible.
A més va ser tot un espectacle.
Vam fer un molt bon partit tant en atac com en defensa, van
sortir les coses com estàvem entrenant i estem totes molt contentes. El partit
va anar bé, vaig poder ajudar l'equip a la meva manera i ara toca seguir, que
hi ha molts reptes d’ara endavant.
La teva actuació va ajudar molt a l'equip. Com et sents
personalment?
Em sento bé, crec que estic en un moment de la meva vida més
madur. Ja és el meu quart any a Girona i el vuitè a la lliga; són molts anys i
moltes experiències les viscudes. Realment sóc conscient d'on estic i de
l'equip que tenim. Mentalment, també estic preparada per jugar els minuts que
siguin, i sé que ara he de fer un pas endavant amb la lesió de la Núria.
Quatre temporades, i tres com a capitana.
Justament, el meu segon any només seguíem tres jugadores de
l'anterior, la resta eren fitxatges nous, i de les que continuàvem una era
lituana i l'altra l'Helena Oma, que és més petita que jo. Els entrenadors van
decidir donar-me a mi la capitania i així va ser. Va ser el destí i estic molt
contenta de ser-ho. Ara ja sóc més veterana.
Com et sents aixecant els títols de l’equip?
Ja portàvem uns anyets amb diverses finals seguides perdent,
i feia molta ràbia anar a buscar el segon premi, perquè ho tens sempre molt a
prop i creus que també t'ho mereixes. Però teníem un equip molt gran davant com
és el Salamanca. I ara per fi he pogut aixecar la copa. És un moment molt maco
i el recordaré per sempre. I a més, fer-ho a Girona, amb la família, els meus
pares i els amics a prop, és un orgull com a jugadora. També poder fer-ho amb
l'equip en què estic, ple de jugadores molt contrastades i companyes que ja
considero amigues.
Ara ja toca mira cap a la Lliga, que inicia aquest cap de
setmana.
Sí, i a més el primer partit ja ens toca contra el València,
que és un rival directe molt fort. S’han reforçat molt bé i segur que tenen les
intencions de guanyar tant a Salamanca com a Girona i competir pels títols.
Serà un partit molt difícil. Està clar que l'objectiu ara és revalidar el
títol; som campiones de Lliga fins que es demostri el contrari. Tot l'any
portarem el logo a la samarreta i l'objectiu és tornar-ho a aconseguir. També
és cert que tots els equips s'han reforçat molt i que encara sortiran amb més
ganes de jugar contra nosaltres, però el dia a dia marcarà el nostre èxit.
També vosaltres teniu noves incorporacions. Com les valores?
Realment tenim una molt bona plantilla, segurament es podria
dir que és de les millors de la història, però també s'ha de demostrar a pista.
Almenys s'ha de guanyar un títol, hem de superar el que vam fer l'any passat.
Però ara mateix, nom per nom, jugadora per jugadora, són fitxatges molt bons
que ens donaran moltíssim. A més, encara falten per arribar Sykes i Petrovic,
que són dues jugadores també molt top. Crec que l'equip és molt complet i té
una plantilla llarga per disputar-ho tot i per somiar en gran.
Inicieu la temporada amb una baixa important que abans
comentaves, la Núria Martínez.
Va ser un cop dur perquè la Núria és una peça molt important
a l'equip, tant dins com fora, amb la seva veterania i el seu saber estar. I
realment ningú es pensava que fos una lesió tan llarga, però ara ja ho hem
assimilat i el que sabem és que hem de fer un pas endavant perquè no es noti la
seva absència. Per sort, tenim la plantilla gran, però està clar que la
trobarem a faltar i esperem fer un bon paper perquè quan torni puguem lluitar
amb ella pels títols que quedin.
Serà una temporada dura, i amb noves cites com l’Eurolliga.
Com se sent l'equip amb la tornada a la competició?
És una motivació extra. Ja feia anys que no jugaven
Eurolliga, i per mi personalment serà el primer any. És el màxim a Europa, una
competició molt diferent, hi ha molt de nivell i les jugadores són molt
físiques, molt atlètiques... Jo fa anys que miro partits d'Eurolliga per
internet. Hi ha les millors jugadores del món, així que és un pas endavant per
a totes nosaltres i per al club. El nostre objectiu és competir i fer un bon
paper. A Fontajau mirarem de posar-ho difícil a tothom, i per quan anem a fora
som conscients que els pavellons seran completament diferents i hi haurà un
ambient advers bastant dur. Però estem preparades per gaudir-ho dia a dia, que
també és molt important i no sempre es pot jugar aquesta competició. I a partir
d’aquí, mai se sap, en un partit de bàsquet sempre pot guanyar qualsevol.
I per intentar-ho, a casa també tindreu la vostra afició,
que no falla.
Realment ho notem moltíssim. Crec que jugar aquí com a rival
ha de costar molt. A sobre, no sé què està passant últimament que l'afició a
Girona ja no és tan silenciosa [riu], està més animada. Estem fent una bona
simbiosi entre afició i jugadores, estem gaudint tots molt i estem vivint nits
màgiques, que això encara enganxa més a la gent a venir. Jo, com a capitana i
com a jugadora, agraeixo molt que estiguin donant-nos tant de suport, els
necessitem.
Fa poc vas visitar Mataró i el Josep Mora, amb motiu de
l'homenatge que us va fer la UE Mataró tant a tu com a la Núria. Com va ser
tornar als orígens?
Va ser molt emocionant. Per començar, ja feia temps que no
tornava al Palau i tornar a casa amb aquest homenatge va ser molt bonic, no
m'ho esperava i realment ho vaig passar molt bé. A més, també va ser molt maco
fer-ho al costat de les que van ser les pioneres del bàsquet per a nosaltres a
Mataró. Agraeixo al Mataró aquesta iniciativa, i espero que aviat puguem fer
algun amistós i jo pugui tornar a jugar al Palau [riu].
Publicat per
tot mataró
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada