diumenge, 14 d’octubre de 2018

Mor Josep Bover, el Rapsode del Vallès




Poeta popular, era habitual veure'l recitar a molts actes de Granollers

Josep Bover i Blanch, conegut com el Rapsode del Vallès, ha mort avui als 71 anys. Nascut a Vilanova el 1947, ha estat una de les persones més conegudes a Granollers des que el juny de 1960 va fer la seva actuació com a rapsoda a El Xiprer.

Criat a les masies pairals de Can Belitre, a Valldoriolf, i Can Terrades (actualment Ca l’Espada, al rieral de Cardedeu), es va formar durant dos anys a l’Acadèmia de Cardedeu i, seguidament, a l’Escola Pia de Granollers (quan el 1955 la família hi va fixar la residència), i a l’Escola Municipal del Treball (EMT). Va ser el tipògraf a la impremta Busquets de Granollers, tot i la seva vocació sempre va ser la de poeta i comunicador, i va fer de rapsode, actor, presentador i pregoner arreu de Catalunya.

Poeta popular i home generós, era habitual veure'l a molts actes de la ciutat recitant els seus poemes, que sovint obsequiava amb una dedicatòria del Rapsode del Vallès. "Sóc un versificador i una persona normal que intenta fer el bé", deia l'entrevista que Santi Montagud li va fer per a SomGranollers, la primera de la sèrie Personatges únics.

El juny de 2010 els Amics de la Ciutat de Granollers i Òmnium Cultural li van fer un homenatge al Casino, que va comptar amb la presència del lingüista Joan Solà i Cortassa (1940-2010). També va rebre reconeixements de la Coral Amics de la Unió de Granollers, els Veïns del Centre de la Vil·la de Cardedeu, la Fundació Hospital Asil de Granollers, els Amics del Sopar Absolut i amb motiu de la Trobada de Rapsodes de Poesia Catalana al Casino Ceretà de Puigcerdà.

En l'àmbit teatral, va començar a Granollers el 1963, i va ser un habitual d'Els Pastorets durant molts anys. L’any 2010 va participar com a protagonista en la pel·lícula El baró de Trenta Passes, dirigida per Josep Rovira i Gallamí, juntament amb els actors Olga Pey i Jordi Gendra, i va ser figurant a La nit que va morir l’Elvis (2011) i La ciudad de los prodigios (1999).

Publicat per
Xavier Solanas

Publica un comentari a l'entrada