Entrevistem a la jugadora del Gress Platges de
Mataró, després d'aconseguir tenir a tir la plaça a la fase d'ascens
Després d’un inici complicat, heu aconseguit
dues victòries contra els rivals de dalt que de, pràcticament impossible, heu
aconseguit tenir a les mans la classificació per al grup d’ascens?
És cert que arribàvem al partit contra el
Viladecans amb la classificació molt complicada, fins i tot veníem una mica
tristes per com havia acabat l’any. Vam decidir centrar-nos en el partit a
partit, i a mesura que l’enfrontament va començar vam anar guanyant confiança i
millorant en el joc fins aconseguir la victòria. Una victòria que també ens va
ajudar per seguir millorant i guanyar aquest passat cap de setmana al Gramenet,
donant-nos la possibilitat de poder accedir al grup de la fase d’ascens. Tot i
que encara hem de guanyar al Molins aquest cap de setmana, perquè si no aquests
dos partits no hauran servit per res.
A més a més, contra el Viladecans vas poder la
cistella decisiva...
Va ser un gran moment, viscut amb molta
eufòria per la circumstància i el què significava. Tots els jugadors entrenem i
juguem amb l’esperança de de tenir l’oportunitat de jugar-nos les cistelles
definitives, després les podrem anotar o fallarem, però com a mínim tenir
l’opció de jugar-les. Òbviament, si a sobre les anotes com contra el
Viladecans, doncs molt millor.
Aquest any, per primera vegada vau disputar
derbis contra el Boet, que a sobre no van anar gaire bé, perdent-los tots dos i
el del Millán, a més a més, de forma molt contundent.
Hem tingut un inici de temporada complicat,
amb varis fitxatges, algunes de les americanes que havien de donar un rendiment
i que després van marxar i tot un període per acoblar-nos com equip que ens va
fer començar molt irregulars, sumant algunes derrotes. Després, quan semblava
que començàvem a trobar certa regularitat al nostre joc, arribava el partit
contra el Boet al Millán, i la Marquisha es va lesionar aquella mateixa setmana
a un entrenament. Va ser un cop molt dur del que no vam saber recuperar-nos.
A nivell personal, sembla que també et va anar
costant l’adaptació però sembla que ara estàs trobant la regularitat que et
faltava?
Sí, el principi va ser complicat, amb la meva
adaptació i la dels altres fitxatges, no acabava de trobar el meu rol dins de
l’equip. Portava molt temps jugant a una posició diferent, però ara ja porto un
temps que cada cop m’estic trobant més còmode i aportant més en tots els
aspectes. També és cert, que amb les lesions, hem hagut de tornar a adaptar els
nostres rols i, entre totes, donar un pas endavant per suplir les baixes de la
millor manera possible. Això sí, per mi és especial tornar aquí, d’on vaig
marxar quan tenia 18 anys ara fa 18 anys, precisament.
Amb la fase d’ascens a tocar, i venint d’una
temporada on vau arribar a la Final a Quatre, quin objectiu us marqueu a partir
d’ara?
Venint de la irregularitat d’on veníem, el que
toca ara és seguir anant partit a partit, primer de tot guanyar al Molins per
assegurar-nos la classificació, i llavors, a la segona fase, on partiríem amb
una classificació força dolenta, pensar només en el partit que ens ve cada cap
de setmana i, si els resultats acompanyessin, ja veuríem on arribaríem.
Sembla, per això, que el vostre grup era més
difícil que l’altre de Copa Catalunya, us fa ser optimistes de cara a la segona
fase?
Sí que és cert que és una de les coses que
s’acostuma a comentar dels grups de Copa Catalunya, que el nostre és el més
fort, però repeteixo que, ara per ara, hem de seguir amb la mateixa filosofia,
d’anar partit a partit, perquè si no guanyem al Molins, tot això que parlem no
tindrà cap tipus de valor.
PUBLICAT PER
17 Febrer 2018
Míriam Balmes
La Míriam en una acció de partit. Foto: Daniel
Ferrer
http://totmataro.cat/esports/basquet/item/41208-miriam-balmes-si-no-guanyem-al-molins-no-hauran-servit-de-res-els-dos-ultims-partits
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada